Els incendis ‘invisibles’ que també cremen l’Àfrica
Hi ha més incendis al Congo i Angola que a l’Amazònia
BarcelonaA 8.000 quilòmetres de distància de les selves de l’Amazònia crema l’Àfrica central. Sense rebre atenció mediàtica ni política ni que ningú hagi proclamat, com ho ha fet sobre els focs amazònics el president francès, Emmanuel Macron, que es tracta d’una “crisi internacional”. I això que el 70% dels incendis forestals de tot el planeta es concentren a la regió subsahariana, segons un estudi recent de l’Agència Espacial Europea. Fins i tot així, l’Àfrica és la gran oblidada: el rastre de les flames es perd sobre el terreny i no arriba ni a les cimeres ni als titulars dels mitjans de comunicació. Per no tenir, els focs africans, a diferència dels de l’Amazònia, no tenen ni un hashtag amb què mobilitzar i conscienciar els internautes del món globalitzat.
Segons l’últim balanç, només a la República Democràtica del Congo, amb una superfície equiparable a l’Europa Occidental, cremen 3.395 focs, i a Angola, 5.902, mentre que al Brasil amazònic n’hi ha al voltant de 2.100, una xifra que ha disparat les alarmes d’ecologistes i dels líders de les potències econòmiques, que a la cimera del G-7 s’han compromès a fer caure una pluja de milions per a l’extinció de les flames.
La NASA, l’agència espacial dels Estats Units, ha captat aquest estiu la magnitud de la tragèdia i mostra amb punts vermells la catifa de foc que s’escampa de l’oceà Atlàntic a l’Índic. De costa a costa. L’animació del programa adverteix que els focs fa més d’un mes que cremen, així que van començar abans que saltés l’alarma a les selves de l’altra banda de l’Atlànic.
Els focs africans són comuns en aquesta època de l’any, que a l’hemisferi sud coincideix amb l’estació seca que deixa els pluviòmetres gairebé secs. L’estiu austral és, per contra, la temporada de pluges i quan s’apaguen la majoria d’aquests incendis. El fet que hi hagi estacions tan marcades al calendari anual ha influït en la pràctica agrícola de la regió, que fa que els petits productors tallin la vegetació i posteriorment hi calin foc com una manera de netejar i regenerar la terra.
Tallar i cremar
El mètode és simple, barat i gens sofisticat, i deixa el terreny fèrtil, preparat per a la següent collita. Així doncs, la causa dels focs africans no té res a veure amb la que hi ha darrere dels de l’Amazònia, i que es basa en incendiar intencionadament grans superfícies per dedicar-les a monocultius o activitats extractives en mans de grans capitals i multinacionals.
Si bé els experts i la NASA confien que amb les primeres pluges els focs de la regió subsahariana s’extingiran, el problema és que la continuïtat de les flames aixeca enormes i constants columnes de fum perjudicials per al medi ambient. El mateix informe de l’Agència Espacial Europea assenyala que els incendis forestals contribueixen “al 25%-35% del total de les emissions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera”.
