La inacabada Primavera Negra

BarcelonaAquest any en fa 50 que es va il·legalitzar la discriminació dels negres als Estats Units, amb la llei de drets civils del 1964. Però mig segle després el somni de Martin Luther King encara està lluny de ser una realitat. “Avui encara estem pitjor”, sentencia la directora del departament sobre raça, delicte i justícia de la Universitat John Jay, Delores Jones-Brown, en una conversa telefònica. La discriminació dels afroamericans encara és patent en les diferències salarials, la segregació escolar i urbana, i certes restriccions al vot, però l’abús de poder de la policia “representa el nivell més alt de discriminació, perquè suposa directament la pèrdua de vides”, explica a l’ARA la també professora de dret Gloria Browne-Marshall, autora del llibre Raça, llei i societat americana.

La mort de Michael Brown, un jove negre desarmat, pels trets d’un policia blanc a Ferguson ha desembocat en uns disturbis racials en què alguns han vist l’esperança d’una Primavera Negra, com deia una de les pancartes de la marxa. “La gent no vol esperar que el govern decideixi si té drets a protegir, exigeix respecte”, diu Browne-Marshall. El jove de 18 anys mort -cosit a trets, segons va revelar l’autòpsia- serà enterrat dilluns, després de tres nits consecutives sense aldarulls. El precedent d’un altre episodi de brutalitat policial difós a YouTube -la mort d’Eric Garner a Nova York- i el cas de Michael Brown a Saint Louis, exemple de segregació racial i econòmica, han esperonat la indignació.

“Saint Louis creix com una ciutat segregada des dels anys 40, quan la població blanca benestant comença a marxar cap a l’est construint barris nous i millors”, explica a aquest diari el professor d’història a la Universitat d’Iowa Colin Gordon. La població negra s’instal·la a les zones abandonades i des dels 70 es trasllada també als suburbis del nord, com Ferguson, amb cases més barates. Tot plegat dibuixa una àrea metropolitana de nord negre i de sud blanc. Una segregació urbana que es repeteix “a moltes ciutats industrials del nord dels Estats Units, com Chicago, Detroit, Pittsburg i Baltimore, més que no pas al sud, on viuen més a prop perquè molts negres treballen en cases de blancs com a servei domèstic”, diu Gordon. Una segregació també econòmica: mentre la crisi ha elevat l’atur al 10% entre els blancs, per als negres ha pujat al 20%.

Als Estats Units, els ingressos mitjans d’una família afroamericana (40.517 dòlars) encara són un 35% inferiors a la mitjana del país (62.241) i un 43% inferiors al d’una família blanca (71.478). L’índex de pobresa també és més alt entre els negres (27%) i els hispans (25%) que entre els blancs (8%). Són dades de l’oficina del cens publicades amb motiu del 50 aniversari de l’aprovació de la llei de drets civils, que constaten el progrés dels afroamericans des del 1964, però que demostren també que encara falta molt per fer. Especialment en el camp de la justícia: si els negres són el 13% de la població nord-americana, a les presons són el 40% dels reclusos.

“La falta de transparència fa difícil saber quants ciutadans afroamericans desarmats moren en mans de la policia”, diu la investigadora de Human Rights Watch enviada a Ferguson, Alba Morales. En una recerca pròpia, la professora Jones-Brown va comptar 24 casos entre el 1994 i el 2009, però des de principis d’any ja n’hi ha hagut 4, segons Morales.

Impunitat i militarització

Una plaga que sembla no tenir fre a causa d’un factor que destaquen tots els experts: la impunitat policial. Darren Wilson, el policia que va disparar Michael Brown, encara està lliure, i Jones és pessimista respecte a un possible procés judicial. “En tots els casos, el que fan és culpar la víctima, i el vídeo que vincula Michael Brown amb un robatori és un nou intent de demonització. Això porta el jurat a pensar que estava bé disparar-li perquè era una mala persona, i això no és el que diu la llei”, ressalta. I és que, a força de veure repetir-se la història una vegada i una altra, “la gent ha acceptat que disparar a un negre és normal”.

La militarització de la policia ha tirat més llenya al foc. Arran de la lluita contra la droga dels 90, el programa 1033 del Pentàgon va autoritzar la venda de material bèl·lic als cossos policials. Aquest juny, un informe de la Unió Americana de Llibertats Civils titulat La guerra a casa. L’excessiva militarització de la policia ja alertava que els agents han adoptat una “mentalitat de guerra” i veuen el ciutadà “com l’enemic”. L’informe denuncia l’ús d’aquestes tàctiques “principalment contra gent de color”, i diu que “l’excessiva agressivitat policial és cultural”.

Aquests dies l’ús de vehicles militars per dispersar els disturbis a Ferguson ha impactat l’opinió pública: “No és la imatge que vol donar un país que es considera el campió dels drets humans”, diu Jones.

Els analistes, però, coincideixen que el problema racial té arrels molt profundes. Jones hi veu una possible sortida si el fiscal general, Eric Holder, no es limita al cas de Michael Brown i impulsa una recerca “en l’àmbit nacional” sobre l’abús de poder de la policia. Una investigació com la que el president Lyndon B. Johnson va posar en marxa després dels disturbis racials dels anys 60, “que extregui conclusions sobre l’actuació policial -diu Jones- i faci propostes perquè aquests casos no es tornin a repetir”.