L’exestrella del criquet Imran Khan es proclama vencedor al Pakistan

Lahore (Pakistan)Imran Khan, una carismàtica exestrella del criquet, es va convertir ahir en el nou primer ministre del Pakistan en les tenses eleccions generals celebrades entre al·legacions de manipulació de diversos partits, que van anunciar que no reconeixerien els resultats.

Després que els primers pronòstics anticipessin la més que possible victòria del seu partit, Khan es va dirigir a la nació i va avançar alguns temes clau que voldrà tractar des del govern del país: lluitarà contra la corrupció als nivells més alts del sistema, millorarà les relacions amb la Xina, buscarà una relació “mútuament beneficiosa” amb els Estats Units i crearà, va dir, un estat de benestar just, “com ho va fer el profeta Mahoma fa segles”. “Portarem el Pakistan cap a un camí que no hem vist fins ara”, va proclamar sense contenir l’eufòria. Fent mostra d’humilitat, també va afegir que mai viurà a la mansió del primer ministre. “En un país amb tanta pobresa, tindria vergonya de viure en una casa com aquella”.

Del criquet al govern

Durant anys el mateix Imran Khan havia intentat, sense èxit, prendre les regnes d’aquesta república islàmica, que fa un temps que lluita contra la pobresa, l’extremisme, l’estancament econòmic i la inestabilitat, i que cada cop està més dividida entre els seus dos principals aliats: la Xina i els Estats Units. Però aquest cop Khan ha trobat un poderós aliat per accedir al poder: l’exèrcit del Pakistan.

I és que la seva victòria està generant polèmica. Segons diversos grups defensors dels drets humans, en els últims mesos diversos oficials de l’exèrcit i dels cossos d’intel·ligència han pressionat, amenaçat i fet xantatge als polítics dels partits rivals per treure força a la competència de Khan. Principalment buscaven frenar les opcions de l’actual partit al govern, el conservador PLM, liderat per l’ex primer ministre Nawaz Sharif. “Tal com s’han preparat aquestes eleccions, hauria sigut una sorpresa que no hagués guanyat”, assegura Nighat Dad, directora executiva de Digital Rights Foundation. Malgrat això, el nou líder pakistanès es va mantenir ferm. Flanquejat per una bandera del seu país i una altra del seu partit, Khan va pronunciar ahir el discurs anticorrupció que proclama des que va entrar en política, fa 21 anys. “Les nostres institucions seran més fortes i tothom ha de retre comptes. Jo el primer i després els meus ministres”, va dir Khan, de 65 anys.

Però els reptes que se li presenten són difícils, sobretot en l’àmbit nacional. La xarxa elèctrica del país, per exemple, ha quedat obsoleta, la mortalitat infantil està entre les més altes d’Àsia, la seva moneda està perdent cada cop més valor, i el seu deute, especialment amb la Xina, s’està disparant. A més, l’atur està pels núvols i l’èxode de pakistanesos cap a l’estranger a la cerca de feina no s’atura.

Una figura pública

Tant els amics com els enemics descriuen Khan com un home implacable, encantador, fanfarró i altament imprevisible. Quan era jove, la seva destresa en el criquet –l’esport nacional del país– va provocar que l’èxit li arribés d’hora. El 1982, i durant els anys que va viure a Anglaterra, va ser protagonista de la portada d’un diari londinenc, en què sortia estirat en un llit en roba interior. El record d’aquell jove esportista triomfador, també fora del terreny de joc, l’ha ajudat a arribar al cim del Pakistan: molts homes l’han votat pel seu passat esportiu.

Però hi va haver un moment, a finals de la dècada dels 90, que Khan va viure una espècie de metamorfosi. Va deixar de banda la faràndula lligada a la vida elitista londinenca i va començar a interessar-se per la política i per invertir en el seu país. Va ampliar els seus vincles amb l’islam, va subvencionar diversos projectes per mirar de combatre la pobresa que castigava els seus compatriotes i va marcar-se un objectiu: arribar al govern. “Al Pakistan el principal problema no és l’extremisme –va reiterar fa poc en una entrevista al New York Times–. El principal problema és el govern, que està en fallida, i en qualsevol país del Tercer Món on passa això apareixen les màfies”.