La imprevisible doctrina de Trump en política exterior

WashingtonEls reptes provinents del Pròxim Orient i de l’Àsia a què Donald Trump ha hagut de fer front aquesta setmana ens deixen una certesa: no hi ha res escrit sobre la seva política exterior. Si hem de fer una anàlisi sobre la doctrina Trump seria aquesta: no et lliguis a cap doctrina. En una setmana en què ha sigut amfitrió de líders estrangers i en què ha llançat un atac amb míssils contra el govern de Síria, Trump ha prescindit del seu propi dogma i ha acabat forçant altres líders mundials a replantejar-se les seves prediccions sobre com els Estats Units lideraran aquesta nova era. El republicà ha actuat improvisant, un manera de fer que pot injectar una imprevisibilitat arriscada a les seves relacions amb antagonistes potencials però que per altra banda obre una porta al tradicionalisme nord-americà que calma els temors dels aliats dels EUA.

Abans de ser candidat, i fins i tot quan ja ho era, Trump havia argumentat fins a les acaballes que la guerra civil a Síria no era un problema dels Estats Units, que Rússia havia de ser un aliat i que la Xina era un enemic a qui els líders nord-americans no haurien de convidar a sopar. Com a president, en pocs dies ha involucrat els EUA en la guerra siriana com no ho havia fet ningú abans, ha encetat un conflicte amb Rússia i ha convidat a sopar el president de la Xina a casa seva, a Florida, per forjar relacions a llarg termini. En aquest procés, el republicà ha capgirat també la seva estratègia política a nivell intern. Ha expulsat l’ala nacionalista de la Casa Blanca, encapçalada per Steve Bannon, el seu cap d’estratègia, que s’oposa a involucrar-se en conflictes al Pròxim Orient més enllà de la lluita contra el terrorisme i que és partidari de les mesures comercials punitives contra Pequín. Llançant l’atac contra Síria, aliat de Rússia, també ha fet emmudir els crítics que asseguraven que era un titella de Vladímir Putin, una teoria alimentada per la ingerència del Kremlin en les eleccions nord-americanes del novembre per afavorir-lo.

Ara bé, si tenim en compte el seu caràcter imprevisible, res fa pensar que els girs que ha fet aquesta setmana hagin de ser permanents. La Casa Blanca té preparada una ordre executiva, que el president pot firmar en els pròxims dies i que va dirigida als països, com la Xina, que venen acer al mercat nord-americà. A més, dimarts Trump enviarà Rex Tillerson, secretari d’Estat, a Moscou, on aquest tindrà l’afegit de suavitzar el rancor dels últims dies, a banda de temptejar si Rússia pot ser un aliat real en la lluita contra l’Estat Islàmic a Síria.

Entendre el seu mètode

També cal tenir present que els míssils llançats són una resposta puntual a l’ús d’armes químiques i que Trump sembla determinat a girar full. Després d’anunciar l’atac dijous a la nit no va tornar a fer-ne cap menció al llarg de divendres en cap de les aparicions públiques que va fer. Tampoc hi va fer menció ahir durant el seu discurs setmanal ni va fer cap tuit burlant-se de Baixar Al-Assad, tot i que sí que en va fer un per donar gràcies als soldats nord-americans que van participar en l’operació militar.

“Les nostres decisions -va dir Trump ahir durant el seu discurs- les determinaran els nostres valors i els nostres objectius i rebutjarem el camí de la ideologia inflexible que massa sovint condueix a conseqüències no desitjades”. Aquest concepte, flexibilitat, sembla clau a l’hora d’entendre el republicà. Odia les idees fixes i anar-se adaptant l’ha ajudat en la seva carrera com a magnat immobiliari i probablement també a guanyar les eleccions, però, ara que lidera la nació més poderosa del món, la resta de líders mundials demanen entendre el seu mètode.

Boris Johnson cancel·la la seva visita a Moscou

El ministre d’Afers Exteriors del Regne Unit, Boris Johnson, va cancel·lar ahir la seva visita a Moscou, prevista per demà, perquè considera que és “deplorable” que el Kremlin defensi el règim de Baixar al-Assad després de l’atac amb armes químiques contra civils. Johnson s’havia de reunir amb el seu homòleg rus, Serguei Lavrov, una trobada que no es produïa des del 2012 i que Johnson ja va suspendre el mes passat, tot i que en aquella ocasió va ser per anar a una reunió de l’OTAN.

Un comunicat emès ahir per la seva oficina justifica l’anul·lació del viatge assegurant que “els recents esdeveniments a Síria han canviat la situació”. El ministre va explicar que ara la seva prioritat és “mantenir els contactes amb els Estats Units i altres aliats”. A Rússia, la portaveu del ministeri d’Afers Exteriors, Maria Zakharova, va respondre a la decisió de Johnson assegurant que Occident viu “la seva pròpia realitat” i va titllar d’“absurds” els motius del ministre britànic per cancel·lar la trobada. La portaveu russa va assenyalar que el seu país “sempre ha defensat la construcció de relacions estables sobre la sòlida base del dret internacional”, i va lamentar que “aquesta estabilitat hagi deixat de ser la targeta de visita d’Occident en política exterior”.