Què implica el canvi de discurs de la Casa Blanca amb Netanyahu?

BarcelonaLa Casa Blanca ha mostrat per primer cop diferències amb el govern d'Israel després de deu setmanes de guerra i gairebé 20.000 morts a Gaza. El president, Joe Biden, ha passat del "suport inamovible" a Tel-Aviv a criticar els "bombardejos indiscriminats" del gabinet de guerra liderat per Benjamin Netanyahu. Però Washington manté el pont aeri d'enviament d'armament, que continuarà fent-se servir per massacrar civils al nord i al sud de Gaza.

Rere el canvi de to hi ha manifestacions multitudinàries a tots els Estats Units que reclamen l'alto el foc i la fi de l'ajuda militar a Israel, així com dues votacions a les Nacions Unides –una al Consell de Seguretat i una altra a l’Assemblea General– que han fet evident la solitud de Washington en el suport incondicional al principal receptor de la seva ajuda exterior des de la Segona Guerra Mundial.

Més enllà d'un to més crític contra l'actual govern israelià, "el més conservador de la història", en paraules de Biden, la Casa Blanca ja s'ha afanyat a reiterar que el suport al seu aliat continua sent inequívoc. El portaveu de Seguretat Nacional, John Kirby, ja volgut deixar clar que, amb les seves paraules, "el president només reflectia la preocupació perquè [l'exèrcit d'Israel] rebaixi el nombre de víctimes civils i sigui com més precís i curós millor".

Les paraules del mandatari, que va alertar que "s'estan duent a terme bombardejos indiscriminats", portaven implícita l'acusació de crims de guerra, atès que el dret humanitari internacional prohibeix els atacs que no distingeixin entre objectius civils i militars. El matís de Kirby, tanmateix, indueix a pensar que les víctimes civils a Gaza són un dany col·lateral de "l'operació militar".

El suport material no està en qüestió

"Em creuré el canvi de to quan vagi més enllà de les paraules, quan Biden condicioni l'ajuda militar a Israel o hi posi límits", assegura a l'ARA Stephen Semler, director del think tank Security Policy Reform Institute. "De moment, l'única cosa que he vist és armament nord-americanà utilitzat per bombardejar objectius civils".

Des de la creació de l'estat d'Israel, el Congrés dels EUA ja ha aprovat més de 160.000 milions de dòlars en ajuda exterior al país, el 80% dels quals en assistència militar. Un flux de diners que ha anat augmentant progressivament fins als 3.800 milions anuals que es transfereixen actualment. Biden ja ha sol·licitat al Congrés l'aprovació "urgent" d'un nou paquet d'assistència addicional de 111.000 milions de dòlars, que inclou 14.000 milions per a Israel, però continua estancat a la Cambra baixa pel bloqueig republicà a vincular aquesta ajuda amb la d'Ucraïna.

Ara per ara, ningú a l'administració qüestiona la necessitat de continuar enviant armes i diners a Tel-Aviv, un aliat imprescindible per als interessos nord-americans a l'Orient Mitjà. A més, en el context electoral actual, cap candidat que vulgui guanyar les eleccions s'arriscarà a perdre el suport dels donants i els votants jueus. Però les crítiques dels sectors més progressistes del Partit Demòcrata a la passivitat de Biden l'han obligat a augmentar la pressió sobre Israel.

Sullivan demana a Tel-Aviv atacs de precisió

El conseller de Seguretat Nacional, Jake Sullivan, va volar dijous a Tel-Aviv per continuar amb l'estratègia de pressió i intentar que el país respecti el dret humanitari, com demana la comunitat internacional. En la visita, va explicar al gabinet de guerra les opcions alternatives als bombardejos indiscriminats "per perseguir Hamàs i els seus dirigents i per aconseguir alliberar els ostatges".

L'estratègia, segons Sullivan, s'ha de centrar a realitzar incursions dirigides als líders del grup islamista, a destruir els seus túnels i a alliberar ostatges. Una petició que el ministre de Defensa israelià, Yoav Gallant, veu ineficaç perquè Hamàs continua atrinxerat: "Han construït infraestructures subterrànies i aèries i no és fàcil destruir-les: requerirà temps i [l'agressió] durarà uns quants mesos".

Davant el rebuig de la comunitat internacional, Netanyahu ja va deixar clar, després de la votació quasi unànime de l'Assemblea General (amb 153 vots favorables, 10 en contra i 23 abstencions) a favor d'un "alto el foc humanitari immediat" a Gaza, que "res aturarà Israel davant la pressió externa". Per la seva banda, el ministre d'Exteriors, Eli Cohen, ha assegurat que les "operacions militars" continuaran "amb el suport internacional o sense".

Washington no demana un alto el foc, com ho demostren els seus vots a l'ONU. "Vull que se centrin a salvar les vides dels civils, no demano que deixin de perseguir Hamàs, però sí que siguin més curosos": així es va expressar Biden dijous en un discurs a Maryland. Però, de moment, la seva administració no ha aconseguit que Israel canviï l'estratègia militar d'agressió indiscriminada, que continua sent l'única via a explorar pel gabinet de guerra ultraconservador israelià.