Espanya pot tenir fins a 6,9 milions d'infectats, segons científics britànics

LondresEpidemiòlegs de l'Imperial College de Londres consideren en un nou estudi, fet públic aquest dilluns a la tarda, que el percentatge de la població que podria haver contret ja la malaltia a Espanya se situa al voltant del 15%, una proporció superior en sis punts a la que es calcula per a Itàlia, fins ara el país europeu més castigat per la pandèmia del covid-19. En total, això suposaria uns 6,9 milions de persones.

La dada és extremadament preocupant, ja que, si es contrasta amb la proporció existent d'acord amb les xifres oficials facilitades aquest mateix dilluns, posaria de manifest l'absoluta falta de control en la quantificació del nombre de contagis. Així, d'acord amb les xifres difoses aquest migdia pel ministeri de Sanitat, els 85.195 casos registrats només equivalen al 0,18% de la població de l'Estat. Hi ha un abisme.

L'estudi analitza les circumstàncies d'onze països europeus –Àustria, Bèlgica, Dinamarca, França, Alemanya, Itàlia, Noruega, Espanya, Suècia, Suïssa i el Regne Unit– a partir de les dades oficials.

Per a Espanya, el model calcula que "una proporció més alta de la població", l'esmentat 15%, ja s'hauria infectat. Si bé en termes absoluts la xifra pot representar els també apuntats 6,9 milions de persones, la forquilla del càlcul oscil·la entre l'1,8 i els 19 milions de persones infectades fins ara. A Itàlia, els resultats de l'Imperial College suggereixen que, "de manera acumulada", s'han infectat 5,9 milions de persones. La variació, però, se situa entre l'1,9 i els 15,2 milions de persones. En aquest cas, el que denominen la "taxa d'atac" de la malaltia és del 9,8%, amb un error possible d'entre el 3,2% i el 25%. Pel que fa a Alemanya, la taxa d’atac és la més baixa dels països estudiats: un 0,7%, és a dir, 600.000 persones, amb una variació possible d'entre 240.000 i 1,5 milions de casos.

L'anàlisi de les dades d'Imperial College apunta que la introducció de les mesures restrictives ha tingut ja un impacte directe en la salvació de vides humanes i en la reducció de la ràtio de contagi de la malaltia.

Ja que la identificació concreta del nombre de casos és molt complexa per "l'elevada proporció d'infeccions no detectades pels sistemes de salut i els canvis regulars en les polítiques de proves", així com la "falta de tests" disponibles, els epidemiòlegs han fet els seus càlculs a partir del nombre de defuncions registrades fins al 28 de març. La raó és que consideren que hi ha un retard d'unes dues setmanes en l'impacte de les mesures restrictives de moviments que es van començar a posar en marxa, majoritàriament entre el 12 i el 14 de març. La taxa de fiabilitat del càlcul, però, és del 95%, fet que obre una forquilla molt ampla per desplaçar les xifres amunt o avall, com ha quedat palès en les dades ja facilitades d'Itàlia, Espanya o Alemanya.

Amb tot, la comparació de les projeccions dels càlculs de defuncions amb les dades reals de decessos aporta molta fiabilitat a l'anàlisi. Així, per exemple, per al cas espanyol, i fins al 28 de març, el nombre rodó de morts era de 4.800, mentre que els models d'Imperial College apuntaven a 4.700. Tot i així, si no s'haguessin pres cap mena de mesures el nombre de víctimes hauria estat de l'ordre de les 24.000 persones.

Un dels motius de més gran preocupació futura de l'estudi és que, malgrat que s'admet l'efectivitat de les mesures radicals preses, fins a dur algunes economies gairebé a la hibernació, si no es mantenen en el temps l'epidèmia pot rebrotar amb força. Entre altres raons, perquè si bé s'estima "que les intervencions no farmacèutiques han tingut un impacte substancial en [el descens de] la ràtio de reproducció", el fet que hagi caigut i pugui caure encara més les pròximes setmanes a causa del confinament general del continent no afavoreix que "les poblacions d'Europa siguin a prop de la immunitat comunitària". Per tant, cal continuar "els pròxims dies i setmanes" amb les mesures de confinament.