La Cambra de Representants aprova el segon ‘impeachment’ contra Trump

WashingtonUna setmana després de l’assalt al Congrés, la Cambra de Representants ha aprovat el seu remei d’urgència contra el president Donald Trump. Amb 232 vots a favor i 197 en contra, la cambra baixa ha decidit aquest dimecres a la nit enviar el mandatari al seu segon judici polític, en aquesta ocasió per “incitació a la insurrecció”. Entre els vots favorables, 10 han sigut republicans. L’any passat, ni un sol conservador hi va votar a favor. Trump serà el primer president a afrontar dos processos d’impeachment.

Segons la presidenta de la cambra, la demòcrata Nancy Pelosi, Trump suposa un “perill clar i present” per als Estats Units. Els “terroristes”, tal com Pelosi ha definit els assaltants, “van ser enviats aquí pel president”. Tot i que hi ha votat en contra, el líder republicà, Kevin McCarthy, ha concedit que Donald Trump “té responsabilitats en l’atac”. Ha afegit que el mandatari “hauria d’haver denunciat immediatament la turba quan va veure què estava passant”. Com a alternativa, ha proposat la creació d’una comissió d’investigació i una moció de censura.

Calen 17 senadors republicans

Aprovat l’impeachment, l’article d’acusació contra Donald Trump serà enviat al Senat. El líder republicà de la cambra alta, Mitch McConnell, ha assenyalat aquest dimecres que no convocarà una sessió d’urgència, cosa que hauria permès iniciar el judici polític divendres mateix. Tindrà lloc, per tant, amb Joe Biden ja a la Casa Blanca. Segons diversos mitjans nord-americans, McConnell considera que els actes protagonitzats pel president són mereixedors d’un impeachment i, a més, veu en aquest procés la possibilitat de restar-li poder a Trump sobre el Partit Republicà. En públic, però, s’ha limitat a apuntar: “No he pres una decisió definitiva sobre com votaré”. La seva posició pot ser clau perquè altres senadors del seu partit se sumin als demòcrates. Si aquests voten en bloc, serà necessari el vot favorable de 17 conservadors per condemnar el president.

Sense Twitter per trolejar la sessió, i mentre aquesta estava en marxa, Donald Trump ha emès un comunicat de l’extensió d’un tuit. Hi deia: “En vista d’informacions sobre més manifestacions, insto que no hi hagi violència, ni violacions de la llei, ni vandalisme de cap tipus”. “No és el que jo defenso i no és el que representa Amèrica. Faig una crida a tots els nord-americans perquè ajudin a alleujar les tensions i a calmar els ànims”, ha afegit el president.

Al contrari que en el primer impeachment, lluny de defensar el president de les acusacions, aquest dimecres la major part de l’oposició republicana ha tingut més a veure amb qüestions procedimentals, protestes contra la velocitat del procés. L’argument més repetit ha sigut que un judici polític contribueix a una divisió més gran del país i que, si l’objectiu fonamental és retirar Trump del càrrec, no hi ha temps per a aquesta via. El que han ignorat, a més de l’argument de fons, és que l’impeachment obre les portes a la possibilitat que el president sigui inhabilitat per a càrrecs públics. És a dir, que no pugui tornar a presentar-se el 2024.

Por a les dues bandes

Diversos legisladors republicans han admès haver rebut amenaces abans de la sessió. En una entrevista a la NBC, el demòcrata Jason Crow ha fet públic que dimarts a la nit havia conversat amb diversos congressistes republicans a qui ha descrit com a “paralitzats per la por”. Crow ha explicat que “un parell s’havien posat a plorar” i li havien confessat que, si votaven a favor de jutjar políticament Trump, “temien per les seves vides”.

Una por que també va tenir la congressista demòcrata Alexandria Ocasio-Cortez, en el seu cas durant l’assalt al Congrés. A través d’Instagram, la novaiorquesa ha explicat que havia tingut una “trobada pròxima” amb la turba trumpista que la va fer pensar que “moriria”. Ocasio-Cortez no n'ha ofert més detalls, però ha assegurat que el que va viure va ser “traumàtic”. Por no només als atacants, també a la possible col·laboració d’alguns dels seus col·legues republicans -a qui ha descrit com a “membres supremacistes blancs del Congrés”-, que va témer que poguessin haver “revelat” la seva localització. Amb dos policies del Capitoli suspesos, i com a mínim una desena sota investigació, no sorprèn que la demòcrata confessés el seu impacte per “no saber si un policia seria allà per ajudar-te o per fer-te mal”.

El Capitoli, un barracó militar

Tot just començar, la sessió de la Cambra de Representants ha anat directa a un recés. Les enormes mesures de seguretat, que s’han començat a implementar aquest dimarts al centre de Washington, han dificultat els accessos al Capitoli. Dins i fora, imatges insòlites: la Guàrdia Nacional desplegada i amb les armes visibles als terrenys de l’entorn del Congrés. A l’interior, centenars d’agents dormisquejant sobre el terra de marbre dels passadissos i els salons de l’edifici. Era el primer cop que acollia tropes des de la Guerra Civil. Una placa commemora que el 1861 el Capitoli va servir d’aquarterament per als voluntaris que van respondre a la crida del president Abraham Lincoln.