El Parlament brasiler determina la fi de l'era Rousseff
La cambra decideix continuar el procés d''impeachment', per 367 vots favorables i 137 en contra, després de 13 anys i mig de governs del Partit dels Treballadors (PT). La decisió suposa 'de facto' la seva destitució com a presidenta de la República
São PauloDilma Rousseff ha patit aquesta matinada una històrica derrota al ple del Congrés, que significa, 'de facto', la destitució com a presidenta de la República. Amb 367 vots a favor, per 137 en contra i 7 abstencions, l’oposició ha superat amb escreix els dos terços de vots necessaris per donar continuïtat al procés de destitució de la presidenta. La desfeta governamental és absoluta per una diferència, que ha superat, fins i tot, les previsions més optimistes dels oposicionistes.
El Senat, on els detractors de Rousseff ja compten amb majoria absoluta, determinarà els propers dies l’apartament de la presidenta del càrrec durant 180 dies i la substitució temporal pel vicepresident, Michel Temer, del Partit del Moviment Democràtic del Brasil (PMDB), que ja treballa des de fa setmanes per perfilar el nou executiu. Posteriorment, la cambra alta, en sessió presidida pel president del Suprem Tribunal Federal, jutjarà si Rousseff va cometre o no delicte de responsabilitat fiscal en maquillar els comptes públics i segellarà la seva destitució definitiva si hi ha un mínim dels dos terços de vots favorables.
La derrota al Congrés –amb només 26,7% de suports– ha escenificat l’aïllament i la fragilitat del Partit dels Treballadors (PT). En les darreres setmanes, fins a quatre formacions que eren al govern l’han abandonat. La desbandada s’havia iniciat amb el PMDB, que és qui, a la fi, ha articulat la caiguda de Rousseff a través de la polèmica figura d’Eduardo Cunha, president de la cambra baixa. Els fins ara aliats del PT s’han unit a una majoria conservadora, on destaquen les posicions reaccionàries de la bancada evangèlica.
La votació al Congrés, que s’ha allargat durant més de sis hores, s’ha realitzat en un clima de crispació, amb constants interrupcions, càntics, retrets, insults i fins i tot empentes. L’ambient ha estat més propi d’un clàssic futbolístic que d’una sessió parlamentària històrica, on, per segona vegada des del retorn de la democràcia, el Congrés brasiler ha demanat la destitució del president de la República –l’anterior cas va acabar amb la sortida de Fernando Collor de Mello, el 1992.
Al carrer ha crescut la polarització. Els partidaris del govern, convocats pel PT i alguns sindicats, s'han manifestat a Brasília.
L’epicentre de les celebracions dels oposicionistes ha estat davant la seu de la patronal Fiesp (Federació de les Indústries de São Paulo) a l’avinguda Paulista, on 250.000 persones han seguit les votacions per pantalles gegants. El clima era d’eufòria desfermada. La ciutat de São Paulo, malgrat comptar amb un alcalde del PT, s’ha convertit en el feu oposicionista més actiu i s’hi han registrat el darrer any les concentracions més nombroses en contra del govern.
Un Congrés tacat per la corrupció
La petició d’'impeachment' de Rousseff ha estat aprovada per un Congrés esquitxat per males pràctiques i casos de corrupció. Segons un estudi de l’agència Lupa publicat aquest diumenge, 299 dels 513 diputats que conformen la cambra baixa protagonitzen alguna denuncia a la justícia o al Tribunal de Comptes, i 76 ja han estat condemnats.
El president del Congrés, Eduardo Cunha, que ha presidit la votació, ha focalitzat les ires dels diputats pro-Rousseff. Cunha és reu al Suprem Tribunal Federal (STF), acusat d’enriquiment il·legal. Aquesta darrera setmana, un dels delators de l’operació Lava Jato, que investiga el megacàs de corrupció a la petroliera estatal Petrobras, l’ha acusat de rebre, entre 2011 i 2014, suborns per part d’una constructora per valor de 13 milions d’euros. El nom de Cunha entra a totes les travesses per acabar sent vicepresident en un hipotètic govern presidit pel seu coreligionari Michel Temer.
“Un cop d’estat”
Tot i la derrota al Congrés, Dilma Rousseff no renunciarà a la presidència. Ho ha anunciat l’advocat general de la Unió, José Eduardo Cardozo, minuts després de tancar-se la votació. "El que hem viscut avui ha estat un episodi més d’un cop d’estat, tots hem vist que ha estat un procés polític, la qual cosa és inacceptable en un sistema presidencialista com el que hi ha al Brasil, ha estat un cop a la democràcia, als 54 milions de votants que van donar suport a la presidenta i a la mateixa Constitució”, ha assenyalat en un pronunciament oficial on ha exposat la posició del govern.
Cardozo, que és un dels col·laboradors més fidels de Rousseff, ha indicat que l’executiu ha viscut amb “indignació i tristesa” com s’ha desenvolupat la votació. “Tots sabem que el procés es va obrir per una venjança del president del Congrés, que ha dirigit des del començament fins al final, és una paradoxa, perquè ell, que està acusat de delictes greus i que està frenant el seu procés de cassació, és el mentor i l’executor d’un procés polític contra una presidenta que no ha desviat ni un cèntim”, ha indicat.