L’impacte quotidià d’un Brexit sense acord

LondresEls impressionants penya-segats de Dover, cent vint-i-cinc quilòmetres al sud-est de Londres, són un mirador espectacular per donar un cop d’ull al canal de la Mànega. I al trànsit de vaixells que hi ha entre el continent i l’illa de Gran Bretanya. Els ferris Pride of Kent o Calais Seaway el travessen deu vegades al dia en condicions meteorològiques òptimes. Pel port de Dover serpentegen fins a 10.000 camions també cada dia, a poc a poc però sense cap mena d’interrupció. Al voltant de 133.000 milions d’euros en mercaderies van amunt i avall per Dover al cap de l’any. Suposen el 17% de tot el que es mou al Regne Unit.

El 29 de març de l’any vinent, de sobte, a les 23 h, hora de Londres, una més a Brussel·les, Berlín, Barcelona i París, tot això es pot interrompre. Com qui desconnecta els llums. La causa: el Brexit. La distància entre els dos mons no serà només d’una hora. Serà de 46 anys, el temps que fa que els britànics van decidir unir-se al llavors Mercat Comú europeu.

Theresa May es va humiliar dilluns després de retirar del Parlament el vot previst sobre el seu acord de sortida de la Unió Europea (UE), dimecres va sobreviure a una qüestió de confiança dels brexiters, idijous i divendres les seves peticions de més garanties legals per intentar fer aprovar el seu pacte als Comuns van ser qualificades a Brussel·les de “nebuloses”. Després d’una setmana extraordinària en la política britànica, a hores d’ara, si no hi ha miracles nadalencs, l’escenari més plausible, si més no el legalment establert per defecte, és un divorci a la valenta. En altres paraules, és com caure pels penya-segats de Dover. En aquest cas hipotètic, quines podrien ser les conseqüències principals?

Comerç

ComerçEl Regne Unit operarà sota les normes de l’Organització Mundial del Comerç (OMC), molt més que una simple alteració de les tarifes aranzelàries. Hi ha en risc des de la vigència de les llicències d’aviació fins a les interconnexions energètiques, especialment a Irlanda del Nord, que depèn molt de la que li subministra la República, o els serveis financers. Les dades de la Confederació de la Indústria Britànica suggereixen que les tarifes que hauria de suportar la indústria serien del 5,7% per a tot el que arribés de la UE. El que anés en direcció al continent faria front a un 4,3%. L’impacte sobre l’economia domèstica -preu dels aliments, de l’energia i fins i tot de les vacances, amb una més que probable devaluació de la lliura, que la pot situar per sota de la paritat del dòlar o l’euro- és aclaparador per un fet tan simple com operar sota el paraigua de l’OMC. De fet, les previsions oficials del govern britànic situen la caiguda de l’economia en el 9,3% al llarg dels 15 anys següents en el pitjor escenari.

Sanitat

SanitatUn dels impactes més devastadors per al Servei Nacional de Salut britànic és la falta de professionals: infermeres, però també metges. La caiguda neta de la immigració de la UE des del referèndum del Brexit el 2016 n’és una de les raons.

Els britànics, a més, perdrien l’assistència sanitària gratuïta que ara es garanteix amb la targeta comuna de la UE. De la mateixa manera, els ciutadans comunitaris no serien atesos al Regne Unit sense una assegurança.

Pel que fa a les medicines, el govern britànic ha advertit les grans companyies farmacèutiques que acumulin estoc per a un mínim de sis setmanes. Els possibles problemes a les duanes, per exemple, a Dover i Folkeston, derivats dels retards en els controls, han obligat a tenir plans de contingència que inclouen la possibilitat de noliejar avions per evitar la falta de subministraments als hospitals. El Regne Unit importa cada mes 37 milions de lots de medicines de la UE.

Transport

TransportUn dels suposats avantatges del mercat únic, i de la liberalització del transport el 1995, han sigut els viatges low cost. En teoria, les llicències de les companyies aèries britàniques que ara volen lliurement cap a qualsevol punt de la Unió Europea podrien suspendre’s. Però també les llicències dels pilots. Mesures que en principi serien recíproques i que afectarien també les línies aèries que ara operen des de qualsevol país dels Vint-i-set i que aterren als aeroports del Regne Unit.

Per evitar la catàstrofe que suposaria aquesta interrupció del trànsit aeri es podrien arbitrar mesures provisionals, de caràcter bilateral. Però caldria activar-les abans de la data oficial de sortida de la UE.

Un 50% dels aliments que consumeixen els britànics són importats. D’aquest percentatge, un 30% arriba directament de la Unió Europea i, a més, un 11% més prové de països amb què la UE ha establert acords comercials. Un informe de la Cambra dels Lords del setembre passat suggeria que l’augment de preus en els productes estrangers seria, de mitjana, d’un 22%. A la pràctica, de fet, des del referèndum del Brexit, amb una lliura que ha perdut al voltant del 20% del seu valor en els últims 30 mesos, el preu dels aliments s’ha disparat.

Un altre impacte per als exportadors de la UE al Regne Unit es deriva de l’augment dels aranzels. Menys consum de productes estrangers al Regne Unit i, per tant, menys importacions. És un peix que es mossega la cua.

Drets dels ciutadans

Drets dels ciutadansEl pacte acordat per Theresa May amb Brussel·les inclou garanties sobre l’estatus legal de 4,4 milions de persones: els 3,3 milions de ciutadans comunitaris que viuen al Regne Unit i l’1,1 de britànics que resideixen en països de la Unió Europea. De moment, el govern britànic s’ha compromès, davant dels diputats als Comuns, que fins i tot en cas de no acord, els actualment residents de la UE continuarien mantenint els seus drets. Però hauran de registrar-se en un procés que encara està en període de prova. Sobre el futur dels britànics als vint-i-set membres de la UE, encara no hi ha pronunciament oficial. O bé s’establiria de manera bilateral o bé es donarien a conèixer els termes generals de la residència en l’informe que la UE publicarà dimecres vinent com a contingència en cas que el Regne Unit decideixi tirar-se pel penya-segat.