La UE acorda construir centres "controlats" dins del seu territori per classificar els immigrants

Brussel·lesDesprés de 14 hores de negociacions, els líders europeus han tancat la matinada d’aquest divendres un acord polític de mínims per gestionar els fluxos d’immigrants. Els caps d’estat i de govern han pactat crear dins del territori comunitari centres tancats d’immigrants que s’ubicaran als països que ho acceptin de manera voluntària. És un acord poc concret i poc ambiciós –cap estat membre estarà obligat a acollir centres d’immigrants– amb el qual s’ha posat punt final gairebé a les cinc de la matinada a la primera jornada del Consell Europeu.

La idea de crear aquests centres i de compartir la responsabilitat dels fluxos migratoris va arrancar d’una iniciativa promoguda pels països del sud d’Europa, especialment Itàlia i França, per repartir els immigrants entre els estats membres, en un sistema similar al del pla de quotes. En un primer moment, la idea va comptar amb el rebuig dels socis de l’est d’Europa, però finalment van cedir perquè participar-hi serà voluntari.

Els centres “controlats”, similars als CIE espanyols, serviran per separar els refugiats –amb dret a protecció internacional– dels immigrants econòmics, que serien retornats als seus països d'origen. Per tant, quan les persones arribin al territori comunitari seran internades en aquestes instal·lacions fins a decidir si se'ls atorga l'estatus de protecció o no. L’acord per crear centres dins del territori europeu no exclou la proposta d’impulsar plataformes de desembarcament fora del territori europeu per evitar que els migrants trepitgin territori comunitari.

França rebutja acollir centres

La poca ambició de la proposta ha quedat demostrada aquest divendres, quan França, un dels principals promotors de la iniciativa, ha deixat clar que no està disposada a ubicar al seu territori cap centre. El president, Emmanuel Macron, ha assegurat que no n’acollirà cap perquè França “no és un país de la primera línia” de l’arribada d’immigrants.

L’acord de mínims, però, ha servit per acontentar Itàlia, país que reclamava un mecanisme de solidaritat entre els socis de la UE per gestionar la immigració. El primer ministre, Giuseppe Conte, havia amenaçat de vetar el document de conclusions si no hi havia un acord per compartir la responsabilitat dels fluxos migratoris. “Ha sigut una negociació llarga, però Itàlia ja no està sola, com havíem demanat. El primer punt de les conclusions afirma que qui arriba a Itàlia arriba a Europa", ha subratllat Conte.

Els caps d'estat i de govern també consideren necessari cooperar més intensament amb els països de trànsit i d'origen per pal·liar les causes de la migració, i per això han acordat destinar 500 milions d'euros addicionals per al fons fiduciari per a l'Àfrica i han desbloquejat els 3.000 milions del segon tram de l'acord UE-Turquia sobre refugiats.

L'extrema dreta imposa l'agenda

La gestió de la immigració està derivant en una crisi política europea de conseqüències imprevisibles. No és una crisi més. L’extrema dreta amenaça el projecte comunitari i posa en joc els valors europeus. De fet, des de l’arribada als governs d’Itàlia i Àustria de la dreta radical s'està obrint una ferida dins de la Unió Europea. Si tradicionalment eren Brussel·les o l’eix franco-alemany els que marcaven l’agenda europea, ara són els radicals. I en el tema de la immigració, sobretot ho fa Itàlia, però també, entre d’altres, Àustria, Polònia i Hongria. I Europa s’hi juga molt. “És el futur d’Europa el que ens estem jugant en la qüestió dels refugiats”, admetia ahir dijous la cancellera alemanya, Angela Merkel.

Els líders europeus es reuneixen a Brussel·les en un Consell Europeu de dos dies per intentar arribar a un pacte sobre asil i immigració que rebaixi les tensions entre els socis. Però les posicions estan molt allunyades. L’única cosa en què hi ha consens és que cal endurir el control de les fronteres exteriors per evitar que els immigrants clandestins arribin a Europa, i impulsar plataformes de desembarcament fora de la UE, en països del nord d’Àfrica. L’Europa fortalesa comença a caminar.

Exageració de dades

“La invasió [d’immigrants] s’ha d’aturar i això vol dir tenir controls de fronteres més durs”, assegurava el primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, davant un periodista astorat amb la frase del mandatari ultraconservador. “Però jo he estat a la frontera d’Hongria i no hi ha immigrants”, contestava l’informador. “Per això no n’hi ha. Perquè hi ha una frontera”, insisteix Orbán. És la retòrica de l’extrema dreta populista: alertar de problemes que no existeixen. Exagerar les dades. Forçar acords a base d’amenaces.

Davant les crítiques a la mà dura contra la immigració de la nova Europa, el president del Consell Europeu, Donald Tusk, es defensava ahir assegurant que si no es pacten mesures com els centres d’immigrants fora de la UE, l’extrema dreta guanyarà terreny. “Alguns potser pensen que les meves propostes d’immigració són massa dures. Però, creieu-me, si no les acordem, veureu propostes realment dures d’homes durs”, va dir Tusk, conservador polonès, en al·lusió als partits d’extrema dreta.

Els líders dels Vint-i-vuit han inclòs a les conclusions estudiar i concretar les plataformes de desembarcament en cooperació amb tercers països així com amb l'Alt Comissionat de l'ONU per als Refugiats (Acnur) i l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM). La iniciativa no es concretarà fins més endavant. Pel que fa a la reforma de Dublín, el reglament d’asil, i els moviments secundaris no hi ha avenços. La manca de consens és total, tot i la necessitat de reformar una norma que ha quedat obsoleta.

Itàlia es queixa de la pressió migratòria i diu que és el soci que suporta un flux d’immigrants més alt. Les xifres, però, desmenteixen aquesta idea. Segons dades de l’Organització Internacional de les Migracions (OIM), durant el mes de juny a Espanya van arribar per via marítima 5.300 immigrants, i a Itàlia, 3.000. El govern italià, que té com a ministre d’Interior el líder de la Lliga, Matteo Salvini, plantejava que els vaixells que rescaten immigrants a prop de les costes italianes puguin desembarcar en ports d’altres països europeus. Roma vol que el que ha passat amb l’Aquarius i el vaixell de l’ONG Lifeline no sigui una excepció.

Malta tanca els seus ports a les ONG de rescat al Mediterrani

El govern de Malta va informar ahir a través d’un comunicat que tanca tots els seus ports a les ONG de rescat que actuen al Mediterrani central i que fins ara tenien aquest país com a base d’operacions per carregar provisions o combustible. Entre les associacions afectades hi ha l’ONG badalonina Open Arms. L’executiu maltès va justificar la seva decisió argumentant que actualment una d’aquestes entitats està sent investigada –en referència a l’ONG alemanya Lifeline, que va desembarcar dimecres 238 migrants a La Valletta–, i que en conseqüència no pot permetre l’arribada als seus ports d’organitzacions semblants.