OCEANIA

Les illes Cook busquen un nom sense colonialisme

Un comitè té 60 opcions damunt la taula, i l’escollida podria ser sotmesa a referèndum

Un turista passejant amb moto per Aitutaki, una de les quinze  illes Cook.
Ara
05/03/2019
2 min

BarcelonaLes illes Cook, un país format per 15 illes del Pacífic Sud amb un estatut de lliure associació amb Nova Zelanda, volen trencar amb el passat colonial i canviar de nom per adoptar-ne un altre que reflecteixi la seva identitat polinèsia. Encara arrosseguen el nom de l’explorador britànic James Cook, que les va descriure el 1773, unes dècades abans que aquests territoris es convertissin en protectorat britànic. Al gener el cap suprem indígena Pa Marie Ariki va convocar un comitè per trobar un nou nom i ahir el vice primer ministre, Mark Brown, es va mostrar disposat a fer el canvi per “reflectir l’autèntica naturalesa polinèsia” de l’arxipèlag, que actualment té una població de 21.000 persones.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Danny Mataroa, president del comitè, ha revelat que tenen damunt la taula una seixantena de propostes i que el mes vinent volen enviar una llista més reduïda al govern, que posteriorment haurà de decidir si sotmet el canvi a un referèndum.

Els impulsors de la iniciativa esperen no repetir el fracàs de la consulta de mitjans dels anys 90, en què la població va votar per mantenir la denominació actual. Ara tenen la complicitat dels 12 caps tradicionals de les illes: “És el primer cop que hem arribat tan lluny”, apuntava Mataroa en declaracions a Ràdio Nova Zelanda Pacífic.

“El nom ha de tenir una mica de la nostra fe cristiana i molt de la nostra herència maori, i ha d’injectar un sentiment d’orgull en el nostre poble i unir-lo”, va dir Mataroa, que també vol que el nom sigui en maori, la llengua autòctona, i que sigui fàcil de pronunciar. El maori de les illes Cook és molt proper al que es parla a Nova Zelanda.

L’arxipèlag, habitat des del segleVI per polinesis procedents de Tahití, segons els historiadors de la regió, va ser batejat com a San Bernardo per un mariner espanyol al segle XVI, i després com a illa de la Gente Hermosa per un capità portuguès. Cook va anomenar les illes Manuae Hervey, però van passar a ser un protectorat britànic el 1888 amb el nom de l’explorador. El 1901 van passar a sobirania de Nova Zelanda fins que el 1965 aquest país els va concedir l’autonomia.

Nom maori o doble

El comitè no ha fet públiques les opcions amb què treballa, però comença a sonar el nom d’Avaiki Nui, un terme local per a les illes. Una altra possibilitat és un nom doble, com és el cas de Nova Zelanda, que també s’anomena Aotearoa (la denominació maori) en l’àmbit públic i professional.

Un altre dels punts a favor del referèndum és la demografia. La majoria d’habitants de l’arxipèlag viuen a Nova Zelanda, però amb l’auge del turisme molts estan tornant a casa i les seves inversions podrien ser decisives per al futur del país. El comitè s’estimaria més que el nou nom no fos sotmès a referèndum, però el govern aposta per aquesta possibilitat i diu que ara per ara “el primer pas és saber quin suport públic té el canvi”.

stats