Il Padrone di Merda: els encaputxats que destapen casos d'explotació laboral

BarcelonaA la ciutat italiana de Bolonya gairebé tothom ha sentit a parlar d'un grup d'encaputxats amb caretes blanques. Es fan dir Il Padrone di Merda [L'Amo de Merda] i, des de fa pràcticament un any, denuncien els establiments de la ciutat en què hi té lloc alguna mena d'explotació laboral. "Contractes inexistents? Treballs a cinc euros l'hora? Retards en els pagaments? Explica'ns qui és el teu amo de merda, denunciarem el teu cas i, amb la teva ajuda, ens venjarem junts", es presenta el grup a la seva pàgina de Facebook.

El modus operandi és sempre el mateix. A través d'aquesta xarxa social, recullen testimonis de persones que han patit alguna mena d'abús a la feina. Un cop comproven que el cas sigui cert, executen dues accions. Primer comparteixen el relat del testimoni a Facebook de manera que assenyalen públicament el local responsable de cometre aquests abusos. Després un grup de membres d'Il Padrone di Merda es posen la caputxa i les caretes blanques i es desplacen fins a l'establiment, gairebé sempre bars, restaurants o botigues. Megàfon en mà, enumeren els abusos comesos pel negoci i animen els clients a marxar-ne i no tornar.

El moviment va néixer després que un grup de joves –molts d'ells estudiants– comencessin a compartir les seves experiències laborals. Ràpidament es van adonar que gairebé totes les seves anècdotes tenien un punt en comú: la precarietat. I hi ha un motiu que ho explica. Bolonya, al nord d'Itàlia, destaca per tenir molta vida estudiantil i també molta vida gastronòmica. Aquesta combinació d'educació i comerços es tradueix en molts d'aquests universitaris compaginant els seus estudis amb feines temporals en aquest sector.

Que siguin joves i que en moltes ocasions necessitin ingressos per poder-se pagar la carrera els acaba convertint en mà d'obra barata i fàcilment explotable. "Els estudiants universitaris són especialment vulnerables davant les feines il·legals i sense drets, perquè necessiten diners i entenen la feina com una cosa transitòria", apuntava al diari britànic The Guardian Francesco Devinceti, del sindicat laboral Filcams. Un informe oficial del 2017 revelava que l'economia il·legal ocupava el 72'6% de les feines de la ciutat, un rècord històric a Itàlia, on que les feines no siguin registrades és fins i tot comú. Els últims anys, a causa dels efectes de la crisi econòmica, la situació ha empitjorat.

Intervencions directes

Des de la seva creació el gener del 2019, Il Padrone di Merda ha publicat multitud de denúncies al seu perfil de Facebook i ha fet almenys una vintena d'intervencions directes en comerços. La majoria de casos són per jornades laborals llarguíssimes, per salaris insultantment baixos i, sobretot, per deutes de l'empresa amb els treballadors. Però també han clamat contra casos de maltractament psicològic als empleats i, fins i tot, d'abús sexual. De fet, la primera acció del grup va ser contra un bar que havia assetjat sexualment diversos treballadors. "Llavors vam obrir la pàgina al Facebook i vam rebre moltíssims més testimonis", assegurava a The Guardian una de les fundadores del moviment, que prefereix mantenir l'anonimat. "Per exemple, hi havia una pizzeria que canviava els seus treballadors cada tres mesos i on la propietària insistia que els treballadors s'havien de dirigir a ella com «la senyora»".

En un dels últims vídeos publicats a Facebook, s'hi veu com membres del grup irrompen en una pastisseria perquè part dels seus treballadors porten mesos sense cobrar uns diners que els hi deuen. Els activistes, emmascarats i encaputxats, utilitzen el megàfon perquè els sentin tots els clients del local. "Aquest local deu diners als seus treballadors i no els paga", "Deuen milers d'euros", repeteixen. Al cap d'una estona els activistes donen per acabada la protesta i marxen.

Els activistes també acostumen a col·locar enganxines a la porta, als vidres o a les parets dels establiments denunciats. Diuen que les enganxen amb l'esperança de no haver-hi de tornar. Al cap i a la fi, l'objectiu final del moviment és que aquesta denúncia faci que els propietaris d'aquests negocis s'ho pensin dues vegades abans de practicar qualsevol forma d'explotació laboral.

Veus crítiques

Mentrestant, les veus crítiques al voltant del moviment també s'han fet sentir. Especialment des del sector de la restauració. Ras i curt, denuncien l'anonimat del moviment i que organitzin protestes a l'interior dels locals. Umberto Bosco, polític del partit ultradretà de la Lliga, va presentar a l'ajuntament de Bolonya una queixa formal contra els activistes. "Tenim les eines per lluitar contra les injustícies. Hi ha moltes lleis contra l'explotació, com posar càmeres ocultes. Però en aquest cas, el grup no presenta proves, sinó que du a terme venjances contra comerços per perjudicar la seva imatge pública, potser injustament", va defensar. Però sembla que Il Padrone di Merda no té pensat abandonar. Treballadors de ciutats com Roma, Torí o Pisa ja han contactat amb el moviment i les denúncies es podrien estendre fora de Bolonya.