Ikea, Siemens i Volkswagen explotaven presos de la RDA

MunicDurant molt temps el tema del treball forçat de presos polítics a l’extinta República Democràtica Alemanya (RDA) va estar amagat en la foscor, però, a punt de complir-se 25 anys de la caiguda del Mur de Berlín, sorgeixen elaborades investigacions que aporten llum a aquest obscur capítol de la història alemanya. La més recent, presentada abans-d’ahir a Berlín, va ser finançada amb 120.000 euros per Ikea, una de les diverses empreses occidentals que, tal com va admetre el 2012, es va aprofitar durant dècades de l’explotació de presidiaris polítics de l’antiga Alemanya Oriental.

“A Occident es podia saber que a la RDA es fabricaven productes amb treballadors forçats”, va comentar el politòleg Christian Sachse, l’autor del recent estudi encarregat per l’associació de víctimes de la dictadura comunista alemanya. Aquest expert acadèmic va emfatitzar que moltes empreses es van despreocupar de saber exactament en quines condicions treballava la seva mà d’obra. Els interessava per damunt de tot que fos barata i la van trobar en països com Polònia i la RDA.

Segons l’estudi de Sachse, la delegació d’Ikea a Berlín Oriental s’havia implantat amb treballadors de l’Stasi, els serveis d’intel·ligència de la RDA, que s’encarregaven d’ocultar l’origen dels econòmics mobles. La multinacional sueca va reconèixer el 2012 després d’una investigació interna que “almenys des del 1981 es tenia coneixement de la possible ocupació de presos polítics en alguns punts de producció i distribució rellevants que l’empresa tenia a la RDA”.

Després de confrontar-se amb la seva pròpia història, avui en dia tenen “un clar codi de comportament”, va defensar a Berlín una portaveu d’Ikea. No només la casa de mobles sueca es va aprofitar del treball forçat de presos polítics dels centres penitenciaris de la RDA. També altres empreses alemanyes occidentals, com Siemens, Volkswagen, Quelle (de mobles i productes de la llar) i la cadena de supermercats Aldi, van actuar de manera semblant. “Hi va haver prou moments de sospita en què les empreses occidentals havien d’haver estat interessades a comprovar l’origen de les seves mercaderies”, va denunciar Sachse mentre apel·lava també a la responsabilitat del llavors govern de la República Federal Alemanya.

De moment no hi ha una xifra exacta dels treballadors forçats de la RDA afectats, però es calcula que fins a 280.000 presos polítics van formar part de les cadenes de producció en gairebé règim d’esclavitud. Segons l’últim estudi, unes 600 empreses feien treballar presos en explotacions mineres, fàbriques químiques i indústries del metall o tèxtils. La màxima del Partit Socialista Unificat alemany (SED), partit del govern de la RDA, era la feina més dolenta per als criminals més dolents, i aquests eren els presos polítics, va raonar Sachse, per qui el treball forçat de presos a la RDA va ser un sistema estatalment articulat d’explotació econòmica i repressió política.

Mentre ressona cada cop més el clam que les empreses involucrades mostrin interès a aclarir els seus negocis amb la RDA, la Deutsche Bahn, l’empresa ferroviària alemanya, s’ha afanyat a anunciar que deixarà investigar l’explotació de presos a la Reichsbahn, la companyia de trens de l’Alemanya Oriental. La Reichsbahn i la Deutschen Bundesbahn es van fusionar el 1993 en l’actual empresa ferroviària estatal.

El ministre alemany de Justícia, el socialdemòcrata Heiko Maas, també ha avançat que les pensions a les víctimes per presos polítics a la RDA s’augmentaran un 20% a partir de l’any que ve “per reconèixer la injustícia del seu patiment físic i psicològic”. Es consideren víctimes del Partit Socialista Unificat les persones que a la RDA van estar almenys 180 dies detingudes per raons polítiques. La quantitat de la pensió és actualment d’un màxim de 250 euros mensuals.