Fer negoci amb la catàstrofe del Iemen

Activista I Autor Del Llibre / ‘negociar Con Asesinos. / Guerra Y Crisis En Yemen’El Iemen està agonitzant. Després de més de 5 anys vivint una catàstrofe, la situació s’ha deteriorat encara més. El patiment de la població és inimaginable: la gent es mor de fam i de malalties i els combats continuen. Des de principis d’any han mort milers de persones, cosa que eleva la xifra a 250.000 des que l’Aràbia Saudita i els seus aliats regionals van decidir intervenir-hi militarment el març del 2015. Però això no és el pitjor: si la guerra continua fins al 2022, podrien morir fins a 480.000 persones, 331.000 de les quals serien nens, segons un informe del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament.

Tot i que les dades sempre deshumanitzen els conflictes, cal assenyalar que les que proporcionen els organismes internacionals només confirmen els principals temors. Aproximadament 24 milions de persones necessiten ajuda humanitària per sobreviure, la fam és generalitzada i un 45% dels nens han patit problemes de desnutrició que han generat “irreparables danys en el seu desenvolupament cognitiu”, constata un estudi de l’Unicef. La catàstrofe s’ha agreujat també per les inundacions recents -vinculades al canvi climàtic-, que han provocat més danys materials. Aquestes inundacions han arribat alhora que el coronavirus, que s’ha anat expandint sigil·losament en un país on 9,58 milions de nens ni tan sols tenen sabó per rentar-se les mans. Segons un informe recent de la London School of Hygiene and Tropical Studies, si no es prenen mesures podrien morir entre 58.000 i 84.000 persones.

És molt difícil fer-se una idea de la magnitud de la crisi. Mark Lowcock, secretari general adjunt d’Afers Humanitaris de l’ONU, parla de la pitjor crisi humanitària de la història recent del Iemen. Una crisi que es podria convertir en tragèdia si els països no destinen els fons necessaris perquè els programes humanitaris continuïn atenent milions de persones. Per aquesta raó es va celebrar una conferència el 2 de juny en què es demanava als països 2.410 milions de dòlars perquè els programes poguessin continuar.

Però la conferència ha sigut un fracàs i els països només han promès destinar-hi 1.350 milions. Una quantitat que de moment no ha estat lliurada, malgrat que és vital. Un mes després d’aquesta promesa, els països segueixen sense enviar aquests fons, que ja per si sols són insuficients.

Històricament, els dos països que han destinat més fons al Iemen han sigut l’Aràbia Saudita i la Unió dels Emirats Àrabs (UEA). Aquests dos països, responsables de molts crims de guerra, hi han destinat un 50% més que els Estats Units, el Regne Unit, Alemanya, França i Itàlia junts. El cas d’Espanya és escandalosament vergonyós, ja que durant els anys de guerra hi ha destinat poc més de 3,7 milions de dòlars, una xifra ridícula comparada amb la del Regne Unit, que hi ha destinat 320 vegades més.

Xantatge a l’ONU

No obstant això, ara que la UEA s’ha anat retirant de la guerra, l’Aràbia Saudita és el país que hi està destinant més fons. D’aquesta manera, aconsegueix netejar la seva imatge i camuflar que és un dels règims més extrems del món. Els fets ho confirmen: les Nacions Unides han tret el regne saudita de llistes negres, i amb prou feines se senten declaracions de dirigents de l’ONU que condemnin els crims de l’Aràbia Saudita al Iemen. El motiu és que el regne saudita utilitza aquests fons per fer xantatge a l’ONU.

Per als països occidentals no és preocupant que “el món estigui deixant morir els nens”, per recollir les paraules de l’Unicef. El que compta continua sent el petroli i el negoci de les armes. Els guanys que ha proporcionat la venda d’armes a l’Aràbia Saudita són infinitament superiors a la quantitat que necessiten els programes humanitaris al Iemen. El fet és especialment cert en el cas d’Espanya, un país on els diners aconseguits amb aquest cruel negoci superen àmpliament el que demana l’ONU per mantenir la gent amb vida.

Mentrestant, el nou govern de Pedro Sánchez continua col·laborant en aquesta infàmia. Es continua apostant fort per la indústria militar -cosa que ha permès al PSOE compartir posició política amb Vox- i es continua deixant morir el poble iemenita mentre es ven armament a senyors de la guerra. El govern espanyol continua amb la intenció de vendre les corbetes a l’Aràbia Saudita sense tenir en compte el bloqueig marítim que els saudites han aplicat al Iemen per intentar matar de fam la població. La raó és que hi ha 1.800 milions d’euros més en joc per a l’empresa pública Navantia.

Aquest 2020 el nou govern d’Espanya ha destinat poc més de 10.000 dòlars al conflicte, una xifra irrisòria si es compara, per exemple, amb els 100 milions que Joan Carles I tenia guardats per als seus negocis tèrbols amb el règim saudita. Si el govern espanyol no actua immediatament, serà còmplice de la mort de molta gent innocent. És per això que cal recordar-li a Pedro Sánchez les oportunes paraules de Greenpeace: “Pedro, no et passis els drets humans per l’arc del triomf”.