El Iemen agonitza sense menjar ni combustible

BarcelonaLes botigues estan completament buides. Gairebé no hi ha res per vendre, i a la gent no li queden diners per poder comprar. El Iemen s’ha enfonsat després de dos anys i mig de guerra. Els funcionaris fa més de dotze mesos que no cobren, i els serveis de recollida d’escombraries fa segles que van quedar paral·litzats. Les muntanyes de brossa s’amunteguen per totes bandes a la capital, Sanà. Ara, com si amb això no n’hi hagués prou, les fronteres del país han quedat completament clausurades. La coalició àrab que lidera l’Aràbia Saudita va decretar dilluns el tancament de tots els ports i aeroports del país, després que els rebels houthis llancessin un míssil contra Riad dissabte passat. Ningú pot sortir del Iemen, i encara pitjor: tampoc no pot entrar-hi res ni ningú, malgrat que dos terços de la població iemenita depèn directament de l’ajuda humanitària estrangera. Si abans el Iemen agonitzava, ara és a punt de ensorrar-se.

“Als hospitals només queden reserves de combustible per a menys de dues setmanes”, alerta la representant del Comitè Internacional de la Creu Roja Iolanda Jaquemet. I sense combustible, la vida al Iemen s’acaba. No hi ha electricitat, al país. El subministrament va quedar tallat tan bon punt va començar la guerra -les línes elèctriques van resultar afectades pels bombardejos- i els pocs centres sanitaris que continuen en funcionament s’alimenten de generadors que engoleixen cada dia litres i litres de combustible.

“Si no podem mantenir en marxa els generadors, les màquines d’oxigen deixaran de funcionar, tampoc podrem operar als quiròfans ni mantenir els bancs de sang, ni les vacunes i altres fàrmacs que necessiten estar refrigerats”, explica el coordinador general de Metges Sense Fronteres (MSF) al Iemen, Justin Armstrong, per telèfon des de Sanà. “Les poques depuradores d’aigua que continuen en marxa tampoc funcionaran, i això sí que pot ser una catàstrofe”, adverteix. Així, pot donar-se la incongruència que, tot i compartir frontera amb un dels països amb més petroli del món -l’Aràbia Saudita-, el Iemen es quedi estrangulat per no tenir accés a l’or negre.

El Iemen ha patit durant els últims mesos una epidèmia de còlera amb conseqüències dramàtiques. Més de dues mil persones han mort, i unes 900.000 més estan presumptament infectades. Sense aigua, la situació es pot agreujar.

“En l’actualitat, de fet, no sabem quanta gent està morint realment al país. Només tenim constància dels que arriben als hospitals, però mai tindrem unes estadístiques fidedignes de tots els que estan perdent la vida”, admet Armstrong, malgrat que MSF gestiona 13 hospitals a tot el Iemen i proporciona assistència a divuit centres sanitaris més.

El responsable d’afers humanitaris de les Nacions Unides, Mark Lowcock, ha advertit que “si no s’obren les fronteres de forma immediata, el Iemen pot ser escenari del període de fam més important que s’hagi vist al món durant dècades, amb milions de víctimes”. Al país hi viuen 27 milions d’habitants, que depenen de les importacions per a la seva supervivència. Un 90% del menjar que es consumeix al Iemen és importat. Gairebé tot prové de l’estranger, fins i tot l’arròs i la fruita.

L’Aràbia Saudita acusa l’Iran de proporcionar míssils als rebels houthis que lluiten al Iemen. Tancant les fronteres pretén impedir-hi l’arribada d’armes, siguin quines siguin les conseqüències.