Un iceberg més gran que l’illa de Mallorca

BarcelonaUn iceberg més gran que l’illa de Mallorca es va desprendre ahir de l’Antàrtida. El bloc de gel -que podria donar-se a conèixer com a A68- té uns 5.800 quilòmetres quadrats i és similar a la demarcació de Girona, amb una superfície de 5.905 quilòmetres quadrats, cosa que el situa entre els deu icebergs més grans de la història. El despreniment va produir-se entre els dies 10 i 12 de juliol, segons el projecte MIDAS -un equip de científics que estava seguint l’evolució de l’esquerda des del 2014-. De fet, es tractaria “d’un esdeveniment natural”, puntualitzava Adrian J. Luckman -de la universitat gal·lesa de Swansea i investigador en cap del projecte MIDAS-, que dubtava de la seva vinculació directa amb el canvi climàtic: “No se sap si estaria relacionat amb l’activitat humana”.

L’origen de la fissura es remunta més d’una dècada enrere, però la ruptura va començar a accelerar-se a partir del 2014, coincidint amb l’augment de les temperatures a la regió. A finals del 2016, l’esquerda guanyava diàriament una longitud equivalent a uns cinc camps de futbol. Aquest any, entre el 25 i el 31 de maig, en tan sols sis dies, va créixer 17 quilòmetres i, a partir del 24 de juny, augmentava més de deu metres al dia. El procés va acabar avançant a passos de gegant, però la percepció de la comunitat científica és ben diferent. “Havíem estat esperant aquest succés durant mesos -relatava l’investigador en cap del projecte MIDAS-; ens ha sorprès, no obstant, la gran quantitat de temps que l’esquerda ha tardat a trencar els últims quilòmetres de gel”. De fet, al gener ja feia més de 160 quilòmetres de longitud -equivalent a la distància que separa Barcelona amb la frontera amb França-, però ha tardat mig any a completar els 32 quilòmetres que la separaven de l’altre extrem de la plataforma. És a dir, ha trigat sis mesos a recórrer la distància que hi ha entre Barcelona i Granollers.

Incertesa, però sense alarmes

La nova massa de gel que des d’ahir sura a l’oceà Atlàntic podria causar alarma per les seves dimensions. No només espanta la seva extensa superfície, sinó també altres dades, com ara que pesa més d’un bilió de tones. Des del projecte MIDAS, però, asseguraven que “el nivell del mar no augmentaria, almenys de manera immediata, perquè l’iceberg formava part d’una plataforma que ja estava flotant abans del despreniment”. Tot i així, com reconeixia Luckman, sí que podria tenir conseqüències més greus a la llarga. “Si bé segueix constituint un únic bloc, és molt probable que se segmenti”, reconeixia l’investigador de la Universitat de Swansea. El futur del bloc de gel és difícil de predir i la comunitat científica està dividida sobre com podria evolucionar. Luckman pronosticava que “part de l’iceberg seguiria a la mateixa zona de l’oceà Atlàntic durant dècades, mentre que altres fragments es desplaçarien cap a aigües càlides del nord”.

Gran vulnerabilitat

La costa de l’Antàrtida està dividida en diverses plataformes de gel, conegudes amb el nom de Larsen en honor al capità noruec Carl Anton Larsen. El despreniment d’aquest últim bloc de gel deixa l’anomenada plataforma Larsen C en “una situació vulnerable”. La comunitat científica pren com a referència els casos anteriors dels segments Larsen A i B, que eren a l’extrem de la mateixa península antàrtica on s’ubica el Larsen C. Tot i que eren plataformes més petites, després de patir diversos despreniments, van acabar desintegrant-se el 1995 i el 2002, respectivament. La seva desaparició, aleshores, no va contribuir significativament a l’ascens del nivell del mar a escala mundial i s’espera que, en aquesta ocasió, passi el mateix.

De tota manera, que Larsen C hagi perdut un 12% de la seva superfície podria acabar repercutint en les glaceres que hi conflueixen. Precisament, les plataformes de gel suren a l’aigua i proporcionen un suport estructural a les glaceres que reposen en terra ferma. Per això, en haver-se desintegrat el segment, el desplaçament cap a l’oceà de les glaceres que té al darrere es podria accelerar. I aquest fenomen sí que derivaria en l’augment del nivell del mar. “S’haurà d’esperar anys o dècades per saber què passa amb Larsen C”, advertia Luckman.

No hi ha perill immediat, però no es descarten riscos més grans a llarg termini. Des del projecte MIDAS pronosticaven que “l’iceberg no es desplaçarà ni molt ràpid ni massa lluny en els pròxims mesos o anys”. Tot i així, la plataforma de gel es podria veure empesa pels vents i els corrents marítims i acabar més al nord, on es convertiria en un autèntic perill per a la navegació. Hi ha el precedent de l’iceberg B15, de dimensions molt superiors. Amb 11.000 quilòmetres quadrats de superfície, no gaire lluny dels 12.000 que ocupa la demarcació de Lleida, aquest bloc de gel -que va separar-se de la plataforma Ross l’any 2000- va arribar a Nova Zelanda sis anys més tard.