Veneçuela, el país amb les reserves més grans de cru, no té benzina i cada dia es formen llargues cues a les benzineres sense que els conductors tinguin garantit el subministrament. La falta d'inversió en tecnologia fa que el país hagi d'enviar el seu petroli a l'estranger perquè sigui refinat, una acció que s'ha complicat arran de les sancions imposades pels Estats Units. Per això, el govern ha rebut amb una festa grossa el primer dels cinc petroliers que ha enviat l'Iran i que va atracar ahir dilluns a Puerto Cabello amb 245 milions de litres de benzina ja a punt per ser distribuïda. En un principi la Casa Blanca va amenaçar amb "l'ús de força militar" per impedir el lliurament, però Teheran va advertir que respondria amb la mateixa moneda contra els vaixells nord-americans que feinegen al Golf.
El coronavirus enfonsa el sistema sanitari de Veneçuela
Un informe de HRW i la Johns Hopkins demanen una actuació humanitària urgent de l'ONU
BarcelonaLa falta de medicaments, d'infraestructures amb condicions o fins i tot d'accés a l'aigua corrent en hospitals fa que el sistema sanitari de Veneçuela estigui en un punt de col·lapse, incapaç de poder donar resposta a una epidèmia com la del covid-19, alhora que suposa un risc de propagació de la infecció per tota la regió.
En un treball conjunt, l'ONG Humans Right Watch (HRW) i la Universitat Johns Hopkins han reclamat una actuació humanitària urgent de l'ONU per ajudar Veneçuela a lluitar contra el coronavirus, partint de la base que no es poden acceptar les xifres oficials de 1.121 contagis i una desena de morts, ja que no s'han pogut fer proves diagnòstiques per l'escassetat dels kits i el govern intenta amagar la fotografia real i fins i tot recorre a "la persecució contra professionals de la salut i periodistes que qüestionen la versió oficial", segons es llegeix a l'informe firmat conjuntament per les dues institucions.
"La vida de molts veneçolans depèn que el secretari general de l'ONU lideri una resposta humanitària urgent i a gran escala i que les democràcies preocupades per Veneçuela prioritzin pressionar [el president] Nicolás Maduro, el principal responsable, perquè permeti l'accés d'aquesta resposta humanitària", explica José Miguel Vivanco, director per a les Amèriques de HRW.
La crida vol involucrar directament el secretari general de l'ONU, António Guterres, perquè agafi el lideratge, però també demana que hi intervinguin la UE i el Grup de Lima, l'organisme regional creat per a la crisi veneçolana, pressionant l'executiu de Caracas perquè accepti l'ajuda. "És crucial que els governs preocupats per la situació veneçolana despolititzin l'assistència humanitària", es diu al document conjunt, que demana als Estats Units que no castiguin les empreses o països que financin o subministrin aquesta ajuda vital per als veneçolans.
Precisament, aquest dimarts la Unió Europea ha aprovat aportar 144,2 milions d'euros a la conferència internacional que recapta fons per a migrants i refugiats veneçolans, segons ha anunciat el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell. El fons es pretén que serveixi per alleugerir les despeses que suporten els països d'acollida (Colòmbia, el Perú o l'Equador) per a l'atenció humanitària dels veneçolans.
L'informe de les dues entitats es va redactar abans de l'esclat de la pandèmia en base a entrevistes telefòniques a sanitaris de setze hospitals públics de Caracas i cinc estats on s'oferia atenció d'alta complexitat, i es va fer un seguiment posteriorment entre el març i el maig. D'aquesta actualització es conclou que Veneçuela "no està preparada" per poder fer front a l'epidèmia. En boca d'un dirigent sindical s'assenyala que en vuit dels setze hospitals i centres de salut de la capital enquestats hi havia problemes amb el subministrament d'aigua, i en set els professionals tenien escassetat de guants i sabó, imprescindibles per a qualsevol procediment mèdic. Segons la mateixa font, només un dels setze centres disposava de desinfectant per netejar de patògens les seves instal·lacions.
Sense xeringues
En aquest context, els mateixos professionals intenten autoorganitzar-se, però la hiperinflació (el 2019 el govern va admetre una inflació del 9.500% i al març té un acumulat del 120%) també ha perjudicat les seves butxaques i els és cada cop més difícil comprar l'instrumental bàsic que requereixen per a la feina i no troben als seus centres, com xeringues o guants. Els talls d'aigua habituals deixen buides les aixetes fins i tot durant setmanes dels centres de zones remotes, així que tant sanitaris com els familiars dels pacients han d'espavilar-se per dur les seves pròpies garrafes, ja sigui per beure o per netejar l'instrumental i mantenir un mínim d'higiene personal després de cada procediment quirúrgic.
Sense higiene bàsica ni un sistema sanitari robust, la propagació del coronavirus té via lliure entre els professionals i la població en general, alerta Kathleen Page, metgessa i professora de la Facultat de Medicina de la Universitat Johns Hopkins, que apunta que l'impacte real de la infecció pot ser molt més greu del que assenyalen les dades oficials. Els que tenen més números són els grans barris sense infraestructures i densament poblats per veïns que s'han d'amuntegar en habitatges sense condicions per mantenir les distàncies de seguretat recomanables. De la mateixa manera, la sobreocupació de les cel·les de les presons fa que siguin un focus potencial de propagació del covid-19.
Però la impossibilitat de frenar el coronavirus a Veneçuela traspassa fronteres i, com assenyala la doctora Page, la pobresa i el col·lapse sanitari pot empènyer molts veneçolans a emigrar a qualsevol preu, cosa que "desbordaria encara més els sistemes de salut dels països veïns i posaria en perill més àmpliament la salut a la regió".