L’hotel més heroic del món

El 6 d’abril del 1994 Paul Rusesabagina sopava amb el seu cunyat i la seva dona. Rusesabagina, director d’un l’hotel, celebrava que la dona del cunyat havia trobat feina quan van sentir una explosió llunyana. Espantat, va posar la ràdio, on deien que l’avió amb què volava el president de Ruanda havia rebut l’impacte d’un coet. Rusesabagina va acomiadar-se dels seus convidats, que van creure prudent marxar ràpid cap a casa. I no els va veure mai més vius. L’endemà va començar el genocidi que va causar més d’un milió de morts a Ruanda.

Turons i belgues

L’Hôtel des Mille Collines s’havia inaugurat el 1973. Propietat d’una empresa belga, va ser batejat amb el nom amb què històricament s’havia conegut la zona de Ruanda: el país dels mil turons. Els alemanys, que van arribar a Ruanda després que, amb la Conferència de Berlín del 1884, els grans estats europeus es van repartir l’Àfrica com un pastís, van començar a construir Kigali el 1907, una ciutat que va començar a créixer especialment després del 1962, quan Ruanda va independitzar-se dels belgues, que havien aconseguit el control de la zona el 1916 fent fora els alemanys. Però, com solia passar a l’Àfrica, els europeus s’enduien la seva bandera però seguien controlant l’economia. I els millors hotels de la ciutat eren belgues, per descomptat. Així doncs, Paul Rusesabagina, un ruandès que havia estudiat per capellà però va canviar de vida, va formar-se a Brussel·les dins del sector turístic i va anar pujant de mica en mica fins que va ser escollit director de l’Hôtel des Diplomates. La vida li anava bé, però tot va canviar aquell dia d’abril del 1994 que es va acabar de trencar la fràgil convivència entre les dues ètnies majoritàries del país, hutus i tutsis.

76 dies de dolor

El president Juvénal Habyarimana, assassinat el 1994, era hutu, i la major part dels hutus van pensar que els responsables de l’assassinat eren els tutsis i van iniciar una cacera organitzada en què l’arma més utilitzada va ser el matxet. Rusesabagina era hutu, però estava casat amb una dona tutsi i, per a molts, aquest matrimoni ja el convertia en traïdor. Espantat, va portar ràpidament la seva família a l’Hôtel des Mille Collines, el millor de la ciutat, ja que formava part del mateix grup que l’hotel que ell dirigia, més modest. Rusesabagina confiava que seria un lloc segur perquè era ple d’europeus, però es va trobar que el director, un belga, havia fugit i l’havia deixat a ell com a responsable d’un hotel on més de 1.000 persones van buscar refugi. Els grups d’hutus radicals van assassinar durant setmanes milers de persones en una de les pitjors tragèdies del segle XX. Però Rusesabagina va aconseguir que durant 76 dies no entressin al seu hotel. Per garantir-ho va hissar la bandera belga i va posar treballadors hutus a la porta, va mentir i, quan va caldre, va comprar els oficials de l’exèrcit que volien enderrocar les portes amb diners i alcohol. Tot per no obrir les portes i permetre que assassinessin aquelles persones que es van salvar gràcies a Rusesabagina. Una acció heroica en temps foscos que va acabar inspirant el film Hotel Ruanda, que, per cert, es va rodar a Sud-Àfrica i no pas a l’escenari dels fets.

Un heroi a l’exili

El film s’hauria pogut rodar a l’hotel, perquè fa molt que Ruanda és un lloc segur. L’Hôtel des Mille Collines, de fet, va ser comprat per un grup de prestigi, el grup Kempinski, tot i que l’acord es va trencar fa un any. Igualment, segueix sent un dels millors hotels de la zona. Ara bé, malgrat que la pau ha tornat a Ruanda, la història no va tenir un final feliç. El nou govern, liderat pel tutsi Paul Kagame, ha aconseguit reconstruir el país oblidant el passat, però per fer-ho va revenjar-se dels radicals hutus. Es creu que més de 350.000 hutus, molts d’ells civils, van morir fugint a la veïna Congo els anys posteriors al genocidi. I quan Rusesabagina va denunciar que aquella revenja tampoc era ètica, el van intentar assassinar. Ara viu exiliat a Bèlgica, lluny del seu hotel.