Hotel FARC, la guerrilla del turista

BarcelonaLa nova Colòmbia, la Colòmbia de la pau, confia que el turisme ajudi a omplir la caixa pública de divises. També la ja extinta guerrilla de les FARC busca en l’activitat turística una font per ocupar els seus antics guerrillers, que, després de més de mig segle entrenats a la selva per combatre l’estat, han de trobar una nova ocupació en temps sense conflicte. Els Acords de Pau de l’Havana, signats el setembre del 2016, van perfilar la reincorporació a la vida civil dels milicians, després de 53 anys de guerrilla, facilitant la creació de cooperatives. Era la condició dels guerrillers, evitar la dinàmica capitalista contra la qual han lluitat des del seu ADN i tenir una manera coherent amb els seus ideals perquè 14.000 membres de la guerrilla es puguin guanyar la vida lluny de les armes.

Als de les FARC “els sobra l’experiència en l’autogestió”, afirma Mario Vega, que va enrolar-se a la guerrilla amb 15 anys i ara és el gerent de ComunTour, una de les 82 cooperatives constituïdes en la pau acabada d’estrenar. Vega explica que la seva no és la història de “nen pobre que busca en la guerrilla una sortida”, sinó que la seva és una pertinença guanyada per la consciència sobre què passava al país a la dècada dels 80, quan era un adolescent i els seus pares ja eren uns activistes veïnals i socials al barri. “No es podia ser una altra cosa que de les FARC”, diu.

Amb una vintena de vells camarades i 15 civils, Vega intenta ara obrir-se pas en el sector del turisme. En tot el país n’hi ha enfocades en sectors tan dispars com la piscifactoria, l’agricultura o els serveis de taxis. Es tracta, diu, d’una clara aposta per l’economia social i solidària.

Vega ha visitat recentment Barcelona convidat per la Xarxa d’Economia Solidària (XES), juntament amb Alfredo Cadena, un dels coordinadors de Convergència Alternativa Social i Solidària, que dona suport a les FARC en aquesta transició que els ha portat també a constituir-se com a partit polític sense perdre les sigles, amb poc suport electoral dels colombians, per cert.

A la rudimentària pàgina web de ComunTour no hi ha cap referència al vincle amb les FARC, però Vega sosté que les sigles són un “segell de qualitat i tranquil·litat” per als que busquen una manera diferent de fer turisme a la nova Colòmbia. El catàleg de serveis és ara per ara molt simple i poc variat: rutes seguint els passos d’algun heroi, com els militars Jorge Eliécer Gaitán i José Prudencio Padilla; un passeig pels “barris més castigats pel conflicte, abandonats per l’estat”; estades en comunitats indígenes, o una incursió a les zones especials constituïdes per a l’adaptació a la nova vida dels guerrillers. “Res a veure amb els resorts ”, apunta rient Vega.

La ruta dels orígens

Al centre del país, ComunTour, com la mateixa pau colombiana, és una iniciativa acabada de néixer. Massa nova per oferir resultats. Tot just van engegar l’abril d’aquest any i el gerent assegura que estan tenint una bona resposta, tant de turistes internacionals -europeus i nord-americans- com dels mateixos colombians. La gran aportació, continua explicant Vega, és que en les rutes de les FARC “es pot arribar a entendre les causes i l’origen del conflicte”. En el mig segle de guerra, guerrillers, forces de seguretat de l’estat i paramilitars van causar més de 220.000 assassinats i set milions de desplaçats.

El curt camí que han recorregut està ple d’obstacles que l’exguerriller atribueix directament al nul compromís que el nou president del país, el dretà Iván Duque, té pels Acords de l’Havana. Així, només s’han implementat menys del 20% dels punts signats entre les dues parts després de quatre anys de dures negociacions. I aquesta frenada d’iniciativa política es tradueix en la falta d’inversions públiques en el projecte de la pau.

Vega denuncia que el govern no està pagant els 2.100 euros al canvi acordat que el govern destinaria per cadascun dels guerrillers cooperativistes ni tampoc els 150.000 dòlars per arrencar els projectes aprovats. Tampoc no hi ha prou places per a la formació en cooperativisme i economia social que s’havia promès, així que hi ha centenars d’ex-FARC esperant una plaça per al curset, indispensable per entrar en una cooperativa. Tocats però no enfonsats, “ se hace la vaca ”, diu en una expressió colombiana que vol dir que els exguerrillers han aportat diners propis, que els ha deixat la família o s’han aliat amb “comunitats de camperols i indígenes per col·laborar-hi” en un sistema d’economia circular. L’objectiu és que els beneficis repercuteixin directament en les butxaques dels de la comunitat. “Ens han deixat bicicletes o utilitzar camps de conreu i, a canvi, paguem amb la producció”, relata el gerent de la cooperativa de turisme “crític i de natura”.

Un altre grup d’ex-FARC han reconvertit una zona on anys abans s’amagaven en tres barris que ha atret població nova. L’experiència d’Icononzo, subratlla Alfredo Cadena, és l’exemple que la guerrilla es creu la implementació de la pau i que l’economia social i solidària és vital per “construir teixit social, generar ocupació i educació i possibilitar el desenvolupament de valors humans”. Sense ajudes, els exguerrillers han repetit les “pràctiques solidàries” que els van permetre ser “metges, mestres, enginyers o cuidadors dels boscos”, diu el responsable de Convergència Alternativa, per a qui no hi ha marxa enrere de Vega i els seus col·legues perquè saben que ara “estan generant més canvis que amb els anys de la guerra”. Des dels Acords de Pau, més de 470 líders ambientals i indígenes han sigut assassinats, dels quals 78 eren exguerrilles.