Hospitals i metges, el nou camp de batalla

BarcelonaEl 28 d’abril passat un bombardeig va matar l’últim pediatre d’Alep. L’atac que va escombrar l’Hospital Al-Quds, un dels últims centres pediàtrics que funcionava als districtes rebels de la ciutat siriana, va matar una trentena de persones entre personal sanitari i pacients. Però el cas de la guerra de Síria és només el més flagrant d’una tendència que es repeteix de manera alarmant en gairebé tots els països en conflicte. El 13 d’agost del 2015 a Líbia membres de l’Estat Islàmic van incendiar l’Hospital de Sirte i van decapitar 12 dels seus treballadors. El 28 d’abril del 2014, milicians d’un grup de rebels de la República Centreafricana van irrompre a l’Hospital de Metges sense Fronteres (MSF) de Boguila i van matar a sang freda 16 persones, entre les quals hi ha tres metges d’aquesta ONG.

Els hospitals i el personal mèdic s’han convertit en objectiu militar. En un esforç per doblegar la població civil, s’estan obviant no només els drets humans més bàsics sinó també les lleis de la guerra més elementals. “Està succeint amb una freqüència alarmant i forma part de la dinàmica de privar la població dels mitjans per sobreviure i d’una falta total de respecte per la llei”, explica la investigadora de MSF sobre acció humanitària i salut, Marine Buissonnière, que va ser a Barcelona per participar en el seminari sobre guerra i salut del CIDOB.

L’especialista en atacs al servei mèdic de l’OMS, Erin Kenney, està totalment d’acord amb aquest diag-nòstic i remarca que, tot i no disposar de xifres concretes abans del 2014 per poder saber exactament com han crescut aquests incidents, “el cert és que un sol atac ja és massa”, ja que estan prohibits per les Convencions de Ginebra. Kenney ha conduït un estudi estadístic sobre aquest tipus d’atacs el 2014 i el 2015, els dos únics anys amb dades fiables i contrastades, tot i que també són incompletes perquè molts dels incidents no es coneixen.

El 2014 i 2015 hi va haver 594 atacs a hospitals, centres de salut, personal sanitari i ambulàncies, en 19 països en conflicte, segons aquest estudi. En total hi van morir 959 persones i 1.561 van resultar ferides entre treballadors mèdics i pacients. La immensa majoria dels atacs (prop del 40%) van tenir lloc a Síria, però a Gaza i Cisjordània n’hi va haver 34; alPakistan, 16, i a Líbia, 14, per exemple. A l’Iraq, el Iemen, el Sudan del Sud i altres països africans s’hi van produir alguns dels més mortífers, i fins i tot a Ucraïna o a Colòmbia n’hi va haver.

Segons l’estudi, en el 53% dels casos els atacants eren estats o forces governamentals, en un 30% els autors eren actors no estatals i en el 17% restant es desconeix.

Però la xifra més preocupant de totes, com destaca la mateixa Kenney, és que en el 62% dels casos es va constatar que “l’atac era intencionat”. Un 20% dels atacs es consideren accidentals, però encara hi ha un 19% més en què es desconeix encara si ho era o no.

La situació és tan alarmant que el 3 de maig passat, el Consell de Seguretat de l’ONU va aprovar una resolució unànime que condemna aquest tipus d’atacs i reclama a tots els actors en conflicte que “compleixin amb les seves obligacions sota la llei internacional”. “Quan els anomenats atacs quirúrgics es dirigeixen contra quiròfans, hi ha alguna cosa profundament equivocada”, va dir llavors el secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon.

Segons Buissonnière, la profusió d’aquests tipus d’atacs té a veure també amb “la naturalesa canviant dels conflictes en un context de contraterrorisme i d’insurgència on la concepció de l’enemic i de qui té dret a rebre assistència mèdica està en discussió. Avui es parla de conflictes entre estats i criminals o terroristes o gent que és etiquetada com a tal, i això està fent canviar les dinàmiques”. Per això, l’especialista reivindica recuperar la “imparcialitat” com a principi bàsic de l’assistència mèdica en un context de guerra.

Al seminari del CIDOB, l’antic cap de la diplomàcia europea Javier Solana va destacar precisament que molts dels conflictes oberts actualment al món “no són guerres clàssiques i per tant no s’hi apliquen les lleis de la guerra”. Però tant l’especialista de l’OMS com les ONG consideren que, malgrat la diversitat d’actors en els conflictes d’avui, “tots s’haurien d’acollir a les Convencions de Ginebra”, com reclamava la resolució de l’ONU, i a tots se’ls hauria de demanar responsabilitats.

“Cal acabar amb la impunitat d’aquest tipus d’atacs”, diu Kenney. Les agressions directes a les infraestructures i personal sanitari -que en la gran majoria de casos es dirigeixen a metges i infermers del país, més que no pas a treballadors internacionals o d’ONG (amb excepcions ben conegudes, com els diversos atacs a centres de MSF)- deixen sense assistència mèdica una població que ja viu de per si una situació sanitària molt deteriorada.

André Griekspoor, assessor de l’OMS en política humanitària, recorda l’increment de malalties, epidèmies i malnutrició que sempre acompanyen les situacions de conflicte. Un deteriorament sanitari que genera bona part de les anomenades morts indirectes provocades per les guerres. Unes morts que, cada cop més, certs actors del conflicte busquen fer créixer, precisament, matant els metges.