12 hospitals bombardejats al nord de Síria

BarcelonaL’Hospital Al-Houda, situat a la localitat de Huwar, a l’oest de la província d’Alep, va ser bombardejat ahir amb dos míssils de buit que segons els testimonis van ser llançats des d’avions del règim de Baixar al-Assad. “És la desena vegada que bombardegen l’hospital i tant el personal com els pacients estan acostumats a refugiar-se a les zones segures. Per sort els míssils van caure a l’edifici del costat i no hi ha hagut víctimes entre el personal ni els pacients”, explica a l’ARA Ammar Birawi, director del centre, que atenia 8.000 pacients cada mes i que era l’únic actiu dels dos hospitals operatius per a una població de mig milió de persones. L’hospital ha quedat fora de servei.

Els últims dies han estat bombardejats al nord de Síria dos centres mèdics més: dimecres, l’Hospital Al-Shami, a la localitat d’Ariha (ahir va morir el seu director, Zkwan Tamma’a, per les ferides), i diumenge passat, l’Al-Iman, a la ciutat de Sarja. Segons les principals organitzacions mèdiques que encara treballen al nord de Síria a les zones fora de control del règim de Baixar al-Assad, des que a finals de desembre va començar l’ofensiva de Damasc i Rússia sobre els últims feus rebels de Síria han estat atacades almenys 12 instal·lacions mèdiques.

Èxode massiu

“El que ha passat aquesta setmana a Idlib és increïble: totes les carreteres estan plenes de cotxes de gent que intenta fugir dels bombardejos. Ja no queda cap lloc segur on anar”, explica el director de l’hospital atacat ahir. “La meva filla té 9 anys: només ha conegut els bombadejos, la mort i la por i ha sentit que ningú fa res per acabar amb un home a Damasc que està assassinant el poble. Què espereu d’aquesta generació? Al nord de Síria hi ha més de quatre milions de persones en una situació terrible. ¿Tota aquesta gent no li importa a la humanitat?”

Metges Sense Fronteres (MSF) ha alertat sobre els atacs sistemàtics contra els hospitals del nord de Síria, com el de Maarat al-Numan, un dels principals de la zona, destruït en un bombardeig el 8 de gener, pocs dies abans que aquesta ciutat, famosa entre els sirians per les seves protestes multitudinàries contra el règim i també contra les milícies sorgides d’Al-Qaida, fos ocupada pel règim.

“Cada dia hi ha bombardejos contra instal·lacions mèdiques. El nostre hospital encara aguanta, però en els últims dies cinc centres propers han quedat totalment o parcialment fora de servei. Estem desbordats pel nombre de pacients que ara hem d’atendre, perquè ja no poden anar als altres hospitals. Treballem sense parar per tractar tothom, el nostre personal està esgotat, se’ns acaba el material i no sabem quan ens arribaran més subministraments -explica el responsable d’una clínica que té el suport de MSF-. La meva família va marxar fa dies però jo vaig decidir quedar-me, i des d’aleshores no en sé res. Ens estem enfrontant a decisions impossibles”, lamenta.

Coordenades inútils

El 2014 l’ONU va posar en marxa un sistema per protegir les instal·lacions humanitàries en la guerra de Síria, però la realitat evidencia que ha fracassat totalment. Zuhair al-Qirat, metge de l’hospital d’Ariha, ha explicat al portal Middle East Eye que havien donat les coordenades del centre a l’ONU per evitar que fos atacat. El director de l’hospital atacat ahir, en canvi, aclareix que no ho van fer: “No confiem en l’ONU: tenen les coordenades de molts centres i no ha servit de res”.

El sistema, anomenat “mecanisme de desconflicte humanitari”, consisteix en compartir una llista de coordenades d’hospitals, escoles i camps de refugiats amb els governs de Síria, Rússia, Turquia i els Estats Units, que estan implicats en la guerra aèria a Síria. Atacar aquestes instal·lacions és un crim de guerra, però com que la tònica ha estat la impunitat, a la pràctica no ha servit de res. Segons una investigació del New York Times,de 182 llocs que constaven a la llista, 27 van ser bombardejats per l’aviació russa o siriana entre l’abril i el desembre.

Abdulkhafi Alhamdo, un professor d’anglès opositor que es va refugiar a Idlib després que les tropes d’Al-Assad ocupessin Alep, explica així la magnitud del desastre: “Fa set anys que vivim entre bombardejos i mort. Ara no només tenim por que matin els nostres fills: el pitjor malson és que els fereixin i no tinguem on portar-los. Atacar els hospitals fa que la gent perdi l’esperança, i això és el que volen Al-Assad i Putin”.