Internacional30/07/2020

La Xina colpeja l'oposició de Hong Kong al vetar 12 candidats al Parlament

La comissió electoral desqualifica les llistes perquè violen la nova llei de seguretat nacional

Ara
i Ara

BarcelonaUn dur cop a les expectatives de l'oposició de Hong Kong a donar un gir a la política de la ciutat semiautònoma i aconseguir per primer cop la majoria parlamentària a les eleccions legislatives previstes per al mes de setembre, tot i que es podrien ajornar a causa del coronavirus. La comissió electoral ha desqualificat aquest dijous una dotzena de candidats prodemocràcia i els barra el pas a presentar-se al·legant, entre diversos motius, la impossibilitat de defensar legalment l'autodeterminació del territori o qüestionar la nova llei de seguretat nacional.

Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El jove activista Joshua Wong, tres diputats actuals i regidors que van aconseguir l'acta en els comicis municipals del novembre són alguns dels que queden apartats de la cursa, amb el suport de l'executiu local. Però el llistat encara no és definitiu i es podria ampliar encara més, segons han confirmat fonts oficials.

Cargando
No hay anuncios

El govern de Carrie Lam ha rebutjat que el veto respongui a la "censura política, restricció de la llibertat d'expressió o privació del dret a presentar-se a les eleccions", però ha argumentat que defensar l’autodeterminació, sol·licitar la intervenció de governs estrangers o "expressar una objecció" a la llei de seguretat és incompatible amb poder optar a les urnes. Encara més dur ha sigut l'executiu de Pequín que, en un comunicat, ha donat suport a les desqualificacions dels candidats perquè, ha dit, només es mouen per "paralitzar el govern" i "subvertir el poder de l'estat".

L'exclusió d'aquests 12 candidats és una prova més de fins a quin punt Pequín vol controlar la societat hongkonguesa, que ja des de l'anomenada Revolució dels Paraigües i, més tard, en les recents protestes prodemocràtiques de l'any passat, han desafiat les autoritats xineses. Des de l'1 de juliol el govern de Xi Jinping s'ha dotat d'una llei de seguretat nacional amb què vol lligar curt l'oposició, que reclama no perdre llibertats ni drets aconseguits després de la descolonització britànica. És amb aquesta norma, criticada per defensors dels drets civils i la comunitat internacional, que l'executiu xinès ha detingut centenars de persones en les protestes en contra de la seva entrada en vigor, el bloqueig de candidats i la detenció de quatre estudiants per haver difós a les xarxes missatges proindependència.

Cargando
No hay anuncios

"Clarament, Pequín demostra la desconsideració total de la voluntat dels hongkonguesos, trepitja l'últim pilar de la ciutat amb la desaparició de l'autonomia i intenta mantenir el Parlament de Hong Kong sota la seva ferma adherència", ha replicat Joshua Wong, activista molt popular que va pagar amb mesos de presó haver liderat la Revolució dels Paraigües i que va decidir autodissoldre el seu partit Demosisto abans de l'entrada en vigor de la llei de seguretat. En aquesta mateixa línia, Nathan Law, company de lluita de Wong i actualment a l'exili britànic, ha criticat que Pequín construeixi una cambra legislativa a l'antiga colònia a imatge d'una assemblea del Partit Comunista Xinès per "eliminar la majoria de les veus opositores".