Hong Kong anuncia la retirada del projecte de llei d'extradició

BarcelonaDesprés de tretze setmanes de protestes a Hong Kong, la cap del govern de la ciutat, Carrie Lam, ha anunciat avui formalment la retirada oficial del polèmic projecte d'extradició per "calmar l'ambient". La reforma va provocar les multitudinàries manifestacions i, tot i que la líder hongkonguesa va reiterar que en suspendria la tramitació, els protestants no es van donar per satisfets. El moviment democràtic que domina la ciutat ha ampliat les seves demandes i ara exigeix una millora dels mecanismes democràtics de Hong Kong i s'oposa al règim de Pequín.

Mai abans un cap de govern de Hong Kong havia registrat a les enquestes una popularitat tan baixa com Lam, que, malgrat la situació, continua tenint tot el suport dels portaveus de l'executiu xinès. Pequín també es manté al costat de la policia, que ha reprimit la població amb gasos lacrimògens, canons d'aigua i porres. Els manifestants, però, continuen demanant la dimissió de Lam.

De fet, la líder hongkonguesa va admetre en una conversa amb empresaris locals obtinguda per Reuters: "Si tingués elecció, el primer que faria seria dimitir després de disculpar-me convenientment". Ahir mateix, però, la dirigent va negar taxativament que hagués ofert la seva renúncia a les autoritats xineses: "Mai he ofert la meva dimissió al govern popular central. Mai m'he plantejat dimitir. La decisió de dimitir és meva", va assegurar.

Les grans mobilitzacions van començar al juny i des de llavors s'han concentrat centenars de milers de persones cada cap de setmana en la crisi política més greu a què s'enfronta l'antiga colònia britànica. La policia ha donat per acabada certa condescendència amb el moviment i ha reprimit durament les protestes, cosa que li ha valgut crítiques per abús de poder.

Per què protesten?

El fet detonant va ser la llei d’extradició. Al febrer, el govern local va presentar una mesura que permetria que la gent acusada d’algun crim fos enviada a llocs amb els quals Hong Kong no té un tractat d’extradició, inclosa la Xina continental, on els tribunals estan sota el control del Partit Comunista. Els crítics asseguraven que la llei permetria que Pequín detingués dissidents a Hong Kong per càrrecs falsos. Davant les continuades protestes que es van iniciar a principis de juny, Carrie Lam va suspendre el projecte el 15 d’aquell mes. Però ja era massa tard. El clam inicial va derivar en demandes molt més profundes: els activistes exigeixen ara una societat més democràtica, amb un govern transparent i allunyat dels tentacles de la Xina. També demanen que es condemni la violència i la repressió policial sofertes durant les mobilitzacions. De fet, la seguda a l’aeroport va ser organitzada després que una jove perdés la visió d’un ull degut a l’impacte d’una pilota de goma llançada per la policia.

Quin paper hi juga la Xina?

Un cop Hong Kong va independitzar-se del Regne Unit, el 1997, la ciutat va ser retornada a la Xina aplicant una política coneguda com “un país, dos sistemes”. La norma dictava que Hong Kong formava part de la Xina, tot i que se li permetia mantenir moltes llibertats que es neguen a moltes altres parts del continent, com la llibertat d’expressió o de reunió. Malgrat que aquest sistema s’havia de mantenir almenys fins al 2047, molts honkonguesos denuncien que el govern xinès fa temps que es mou per retallar aquestes llibertats i l’estatus d’autonomia de què gaudeix la ciutat.

La resposta de Pequín

La Xina ha donat suport, en tot moment, al govern de Carrie Lam. A poc a poc, ha anat augmentat les seves advertències cap als manifestants. Dilluns, després del primer bloqueig a l’aeroport, el govern xinès va dirigir-se al moviment de la manera més dura fins ara. “Els manifestants han atacat la policia amb eines molt perilloses, fet que constitueix un crim violent molt seriós i comença a mostrar senyals de terrorisme”, va dir el portaveu Yang Guang. Malgrat això, els funcionaris de Pequín han deixat a Lam la responsabilitat de sufocar els disturbis. El president Xi Jinping s’ha abstingut de fer cap comentari sobre la crisi en públic. Ahir, mitjans locals informaven sobre un possible desplegament militar de la Xina a Hong Kong.

Reacció internacional

La resposta internacional ha sigut escassa. Ahir, però, les Nacions Unides van emetre un comunicat en què insten el govern de Hong Kong a actuar amb contenció i a investigar l’actuació de les seves forces de seguretat, a les quals acusen d’haver fet un ús excessiu de la força durant les manifestacions.