Homes de Déu per a la pau terrenal

BarcelonaEn realitat aquesta és una història de tres protagonistes però per circumstàncies de la vida només es llegirà la paraula de dos. “Amics? No, nosaltres som germans”, contesta Dieudonné Nzapalainga, cardenal de Bangui, mirant Omar Kobine Layama, imam de la gran mesquita de la capital de la República Centreafricana, que assenteix amb un somriure. Amb el president de l’Aliança Evangèlica, Nicolas Nguerekoyame-Gbangou, el trio és conegut com 'els tres bessons de Déu' i recorren la geografia centreafricana per desmentir, amb el seu exemple, l’origen religiós d’una guerra que dessagna i empobreix el país, molt ric en recursos naturals i minerals.

Com a colònia francesa, la República Centreafricana va ser sacsejada per la metròpoli i en les sis dècades d’independència ha encadenat conflictes. El desembre del 2012 va tenir lloc l’últim episodi, quan els rebels Séléka, majoritàriament musulmans, es van alçar i un any després van fer fora l’autoritari François Bozizé, que rebia el suport de la milícia Antibalaka, de majoria cristiana i animista. La filiació religiosa no és tan clara, sostenen els dos líders, que afirmen que als Séléka, ara dissolts, hi havia cristians, i als Antibalaka, seguidors de l’islam.

La guerra, avui menys intensa gràcies a un feble acord de pau, s’ha cobrat la vida de 5.000 persones, i ha obligat a buscar refugi a més de 200.000 i a la meitat de la població a malviure de l’ajuda humanitària. Els conreus han quedat abandonats i els mercats desabastits. Hi ha una queixa que comparteixen: la passivitat de la comunitat internacional i l’ONU, que ha ajudat a “fer créixer la violència”, i també denuncien la “hipocresia dels francesos, que actuen com a bombers en el foc que ells han ajudat a encendre”, com assenyala el líder catòlic. “La guerra de religions és un invent d’Occident, en el fons és una guerra pel poder i el control dels minerals, els diamants, les nostres riqueses”, explica l’imam.

Una acollida controvertida

Aquest home menut subratlla que en aquests anys de conflicte, matances i odi ha vist “esglésies i mesquites amb les portes obertes per a musulmans i cristians”. De fet, la seva història personal il·lustra a la perfecció la voluntat de superació de la “diferència” i el pas cap a la “reconciliació”. El desembre del 2013 l’imam va rebre amenaces de mort, i amb la dona i els fills es va presentar a l’arquebisbat tan sols amb un misbaha [el rosari musulmà] i l’Alcorà. Colpit, Nzapalainga els va obrir la porta, malgrat el rebuig de capellans i monges, que creien que “la gent no estava preparada” per entendre el gest. La família s’hi va estar sis mesos. No va poder tornar a casa, perquè entre el caos els hi van destrossar i ho van perdre tot.

“He après moltes coses, però la més important és que quan no ens acostem a l’altre el percebem com una amenaça”, afirma el cardenal, el més jove del món, amb tan sols 49 anys. La incomprensió per l’acostament dels dos líders religiosos també es va viure amb cert recel a la banda musulmana, tossuda a condemnar la “violència” contra els veïns cristians, malgrat que fins fa relativament poc vivien en pau. El mateix cardenal havia assistit de petit a les festes musulmanes dels seus veïns. “Quan vols la pau, cal fer front al diable”, sentencia l’imam, que es reafirma en el fet que les dues religions parlen de pau i d’ajudar el que és diferent.

La història dels dos líders religiosos continua amb el reconeixement local i internacional per la seva feina de “conscienciar els centrafricans en la importància de la reconciliació i la justícia”, i que l’última paraula no sigui la violència sinó “el respecte mutu i el diàleg”. Tots dos deixen clar que no tenen cap aspiració política i que això els fa lliures dels lligams i submissions al poder establert. Una de les seves tasques principals, expliquen, és “acabar amb els rumors” que sovint escampen els mateixos polítics per perjudicar els oponents i crear ressentiments. Per separat, el cardenal i l’imam visiten les respectives comunitats per tractar un conflicte veïnal. Després ja es troben tots junts i repeteixen en veu alta la queixa perquè, “sense intermediaris ni manipulació”, els afectats parlin entre ells cara a cara i s’adonin que en la majoria dels casos han sigut víctimes de “mentides”.

Ressentiment i fe

'Els tres bessons de Déu' de Bangui han posat en marxa la Plataforma de Confessions Religioses,una iniciativa que acaba de ser reconeguda amb el Premi Mundo Negro a la Fraternitat, que atorga la revista del mateix nom i que editen els missioners combonians. Tots dos han explicat la iniciativa a Holanda, Alemanya, els Estats Units i en diversos auditoris d’Espanya. Són conscients, però, que malgrat els esforços el ressentiment encara és ben viu a la societat, on la violència ha instrumentalitzat la religió, i tant cristians com musulmans han caigut en la temptació de l’odi. Per equilibrar les rancúnies, l’imam i el cardenal van carregats d’optimisme però tocant de peus a terra. “Sabem que tindrem la pau, però tampoc ho podem deixar tot en mans de Déu”, conclou Layama.