Homeopatia contra el coronavirus a Cuba
El brot accentua els efectes del bloqueig i porta l'illa accentuar la precarietat de la població
L'HavanaCuba viu en una paradoxa perpètua, accentuada durant el coronavirus. Si d'una banda el règim presumeix de la tasca que fan metges cubans enviats a Itàlia, Andorra i Angola, de l'altra té un sistema sanitari a punt del col·lapse, després de dècades de bloquejos i carències, però amb excel·lents professionals avesats a treballar en situacions al límit, amb pocs recursos.
Enmig d'aquesta situació, el coronavirus ha fet tornar el PrevengHo Vir, una pastilla d'homeopatia de fabricació cubana que es reparteix per les cases cubanes per l'equip d'atenció primària, que també s'encarrega de controlar l'estat de salut i fan visites domiciliàries per prendre la temperatura. El producte és un vell conegut dels cubans perquè es va fer servir en un brot de còlera. Segons el director d'epidemiologia del ministeri de Salut, Francisco Duran, la pastilla és eficaç i "innòcua" i ajudarà a "incrementar les defenses de l'organisme". Fa que "la persona tingui més resistències", diu, però reconeix que no és un medicament que frena ni preveu la infecció. Per això el govern insisteix que la millor medicina és l'aïllament social i la higiene.
Perquè el dilema ara per ara per a molts cubans és quedar-se a casa o sortir a buscar menjar a les eternes cues dels supermercats per aconseguir pollastre, sabó o altres productes bàsics que escassegen a tot el país. El coronavirus és una nova estocada a una economia en caiguda lliure des de l'any 2017, coincidint amb l'inici de mandat de Donald Trump.
Els cubans s'han retrobat amb antics coneguts de la crisi de l'anomenat Període Especial dels 90 com les cues, la falta d'aliment i combustible i les apagades, i, com tants altres països, els cubans es veuen abocats a viure al dia i cada jornada és una aventura per posar el plat a taula o aconseguir diners per anar tirant. A més, quan es tenen els pesos tampoc no sempre es troba el que es vol a les botigues perquè el racionament imposa límits.
La població fa més de dues setmanes que està confinada i es pren molt seriosament el brot, però durant els matins la vida no és tan diferent de la d'un dia normal per la necessitat de resolver els problemes quotidians. El confinament és obligatori però les autoritats no estan autoritzades a posar multes o castigar els que se'l salten. Això fa que tingui un seguiment desigual i hi hagi gent –que s'ho pot permetre– que fa gairebé un mes que no surt de casa i d'altres que no tenen més remei que buscar-se la vida al carrer.
La resposta a la pandèmia va ser ràpida i fa un mes que es va ordenar tancar discoteques i grans esdeveniments, abans fins i tot que es detectés cap cas de contagi local. El coronavirus va aparèixer l'11 de març entre la colònia de turistes espanyols i italians. Tot i que al principi el govern era reticent a limitar el turisme i proclamava el seu país com una destinació segura i lliure de coronavirus, conscient que el sector alimenta el país, finalment va tancar les fronteres per mar i aire, i va deixar l'illa no només incomunicada sinó amb limitacions a la importació de productes.
Turistes i empresaris
Quan el govern va anunciar a finals de març el tancament de fronteres per 30 dies encara hi havia uns 40.000 turistes al país que van haver de marxar a corre-cuita. D'altres, com prop de 850 espanyols, van decidir quedar-se a Cuba amb un visat de turista que el govern de l'Havana ha anunciat que prorrogarà fins a sis mesos. Es tracta sobretot d'empresaris que resideixen a l'illa de manera irregular i normalment en surten periòdicament per renovar el permís, o que hi tenen vincles familiars i afectius.
Per ara la situació està força controlada, amb només 923 casos registrats i 31 morts. Encara que el govern té una manera peculiar d'organitzar les dades perquè hi ha un total de 2.734 persones ingressades en observació que són sospitoses de tenir la malaltia. La preocupació se centra també al voltant d'uns casos de contagis d'origen desconegut que han obligat a aïllar determinades zones del país, com 15 illes de cases del cèntric barri del Vedado, a la capital. La zona té nombrosos punts d'entrada custodiats per policies, però les limitacions depenen molt de la decisió i voluntat del guàrdia de torn. Alguns no deixen entrar o sortir en cap moment i d'altres creuen que les limitacions comencen a les 8 del vespre.