Un home sobreviu incomunicat durant tres setmanes en un indret remot d'Alaska
Va passar 20 dies a la intempèrie i amb temperatures extremes al cremar-se la seva cabana
Estats UnitsDes de l'helicòpter només es veia un gran “SOS” estampat a la neu. Al costat hi havia una figura solitària, caminant entre piles de neu i agitant els braços.
Tyson Steele no havia tingut un refugi adequat durant setmanes. De fet, havien passat més de 20 dies des que la seva cabana, situada en un indret remot d'Alaska, s'havia incendiat, cosa que l'havia condemnat a la gèlida intempèrie i a la neu, i li havia matat el gos. No va ser fins dijous passat que Steele, de 30 anys i originari de Utah, va ser rescatat per la policia estatal, que ha elaborat un informe de vuit pàgines sobre el cas i n'ha penjat un vídeo a Facebook.
El que el va salvar va ser l'alerta que els seus familiars i amics van donar a la policia, després de no tenir noticies seves durant setmanes. “L'SOS potser hauria atret algun pilot a investigar, però és difícil saber-ho tenint en compte que ja havien passat més de tres setmanes", va dir Ken Marsh, el portaveu de la policia d'Alaska.
Steele vivia sol des del setembre en una propietat que li havia comprat a un veterà de la Guerra del Vietnam. La cabana estava situada a 32 quilòmetres del veí més pròxim, en un indret remot de la vall de Susitna, sobre el golf d'Alaska. Llargues extensions de llacs, boscos i turons la separaven del sistema de carreteres.
El seu relat de supervivència arrenca amb el que ell anomena un "error d'impacient". "La meva estufa de llenya és molt molt vella", va explicar a la policia, "hi vaig posar un gran tros de cartró per encendre el foc" [...] "He tingut fogons de llenya tota la vida; sé que això no s'ha de fer. Una guspira va saltar per la xemeneia, i va aterrar al sostre".
Hores després, Steele es va despertar a primera hora del matí en una cabina freda "sota un estrany degoteig de plàstic cremat que provenia del sostre". "Vaig sortir a fora per recollir neu, i llavors em vaig adonar que tot s'estava cremant". En aquell moment tot el que duia a sobre eren unes botes sense mitjons, mitges llargues i un jersei de llana pesada. El foc es va estendre ràpidament, i no va tenir temps de res.
El seu gos, un labrador de color xocolata de sis anys anomenat Phil, es va quedar dins la cabana. Steele diu que va agafar tot el que hi havia al seu llit: uns abrics i uns sacs de dormir, i que va sortir corrent. Va cridar en Phil i el gos va saltar del llit. "Estarà bé, no? Deu haver fugit", diu que va pensar, però quan va anar a l'altra banda de la casa per recollir el seu fusell, va sentir uns udols.
"No tinc paraules per descriure el dolor", va dir. "Va ser només un crit. Només un crit visceral, ni enutjat, ni trist, visceral. Em vaig sentir com si se'm clavés alguna cosa al pulmó", explica a l'informe.
Les flames van acabar arribant a una secció de l'habitatge on hi havia un dipòsit de propà amb olis i greixos, i l'edifici va saltar pels aires. Steele es va passar la nit intentant apagar el foc. Quan finalment va arribar la llum del dia, va intentar idear un pla per sobreviure. Havia aconseguit rescatar algunes llaunes de menjar i altres objectes.
A l'informe posa que va calcular "dues llaunes al dia durant 30 dies en racions", malgrat que algunes de les llaunes s'havien obert pel foc i que els pots de mantega de cacauet tenien gust de plàstic fos. "Tenien el gust de casa meva, de cremat", diu.
Durant dues nits va dormir en una cova de neu, fins que va fer-se una espècie de tenda de campanya amb trossos de roba vella. Amb l'estufa, que havia sobreviscut, podia escalfar-se una mica. No era exactament càlid, però servia per a alguna cosa, explica a l'informe.
Després de dibuixar un gran SOS a la neu, va afegir-hi cendres perquè fos negre, cosa que havia de repetir sovint "perquè nevava i la cendra s'esborrava". També va dedicar uns quants dies a traçar un camí en la neu fins a una zona on els avions poguessin aterrar per rescatar-lo.
Marsh, el portaveu de la policia, va dir que la supervivència de Steele va ser "impressionant". "Realment va haver de pensar molt ràpid en molt poc temps", va dir. "La perspectiva era terrorífica, i [Steele] va fer una demostració impressionant de pensar amb claredat, actuar lògicament i, bàsicament, salvar-se la vida".
Copyright The New York Times