Un home enigmàtic per succeir els germans Castro

The New York Times / Ciutat de Mèxic.Segurament acaba d'acceptar la feina més difícil a Cuba. Els rivals de casa provaran d'enderrocar-lo, i els enemics a l'estranger, de desacreditar-lo. Gairebé qualsevol persona a l'illa amb un mínim interès -inclosos els espies nord-americans i els agents d'intel·ligència cubans- indagarà tant en la seva vida pública com privada, furgant en qualsevol secret o pista sobre els seus plans.

Mentrestant, Miguel Díaz-Canel Bermúdez, de 52 anys, el principal candidat a succeir els Castro després de mig segle al poder, haurà de mostrar l'autoritat d'un futur president, actuant com si no volgués el càrrec i mantenint-se submís i lleial als desitjos dels germans Castro.

"Serà tot un repte", considera Brian Latell, un exagent de la CIA encarregat, durant anys, d'analitzar els discursos de Fidel Castro. "Els registres de la revolució cubana són plens de noms, que es remunten fins al Che Guevara, de persones que es consideraven els números 2 i 3. I tots van quedar-se pel camí", afegeix Latell, que actualment segueix Raúl Castro com a analista estranger.

Desconegut encara per molts cubans, Díaz-Canel s'ha convertit de cop en l'escollit. I ho ha fet gràcies a l'anunci diumenge de Raúl Castro, de 81 anys, de designar-lo vicepresident i alhora assegurar que té previst deixar el càrrec d'aquí cinc anys.

Díaz-Canel substitueix així José Ramón Machado Ventura, de 82 anys, alhora que es converteix en un dels membres més joves de la jerarquia política cubana. Amb la seva nominació, el règim aixeca el teló d'un llarg drama èpic. Durant anys, un líder rere l'altre han estat vistos com el pròxim possible president de Cuba, però ara, amb l'era Castro a punt d'arribar a la seva fi, tot apunta que va de debò i els focus se centren en Díaz-Canel. Aquest vicepresident tindrà el lideratge més escodrinyat des que Fidel Castro va arribar al poder el 1959.

Molts alts càrrecs joves que s'havien postulat per al càrrec han desaparegut de l'arena política des que Fidel Castro va emmalaltir i es va retirar el 2006. N'hi ha que han estat acusats de corrupció. D'altres, de deslleialtat, per acudits vulgars sobre la salut de Fidel Castro i la capacitat política del seu germà Raúl.

Però mentre la majoria han desaparegut en l'intent, Díaz-Canel se les ha arreglat per aconseguir ser ungit successor. Cap altre havia arribat a aquesta distinció, ni el mateix Che, mà dreta de Fidel Castro durant la revolució. I tot i això, la línia política de Díaz-Canel continua sent un misteri i l'únic que ha transcendit és que Raúl Castro va seleccionar-lo. Tot i que el vicepresident és conegut per la seva clara lleialtat al règim, té poc en comú amb Fidel, tant en personalitat com en actitud. Més aviat sembla una versió més jove i més informal de Raúl.

L'antítesi de Fidel

Com l'actual president cubà, Díaz-Canel és conegut perquè és divertit i acollidor en grups reduïts, i més modest quan parla en públic. Enginyer d'educació, també comparteix amb Raúl un important respecte a les aptituds per sobre de la ideologia, i una antipatia per les compareixences ostentoses. Mentre que Fidel Castro va prendre el poder conduint un tanc fins a l'Havana, Díaz-Canel acostumava a anar a treballar en bicicleta quan governava la província de Villa Clara, segons explica el seu cercle més pròxim dins del Partit Comunista.

De fet, el flamant vicepresident va néixer en aquesta regió central de Cuba el 20 d'abril del 1960. El seu pare treballava per a una fàbrica de cervesa i la seva mare era professora d'una escola de primària. Entusiasta jugador d'escacs i lector àvid, figura a Facebook amb una foto de perfil envoltat de familiars. Encantador entre les dones, ha sabut guardar la discreció mentre enfilava posicions dins del partit.