Hollande: "Els temes privats es resolen en privat"
La crisi sentimental del president francès eclipsa la seva agenda
ParísFrançois Hollande es va escudar ahir en la seva política per a l'any que comença, però no va poder evitar referir-se a l'escàndol que, des de fa gairebé una setmana, sacseja la seva presidència. En una multitudinària roda de premsa convocada a l'Elisi, el cap d'estat francès es va referir als problemes sentimentals que està passant en la seva relació amb la periodista Valérie Trierweiler, ingressada en un hospital parisenc des de divendres, quan la premsa sensacionalista va fer públic que Hollande viu una aventura amb l'actriu Julie Gayet. "Qualsevol persona, en la seva vida personal, pot passar dificultats. És el nostre cas. Són moments dolorosos. Però tinc un principi: els afers privats es resolen en privat. Aquest no és el lloc ni el moment", va expressar a l'inici d'una compareixença de dues hores i mitja. Amb tot, es va comprometre a aclarir quina és la situació amb Trierweiler abans de l'11 de febrer, quan està prevista una visita oficial als Estats Units en què la primera dama l'havia d'acompanyar per trobar-se amb Barack i Michelle Obama.
Hollande va aprofitar la primera pregunta, pactada amb un periodista del diari conservador Le Figaro, per llançar aquest missatge de fermesa, a mig camí entre el no comment, la finta i la confessió. La resta de la roda de premsa, convocada bianualment tal com resava el compromís electoral d'Hollande, es va centrar en els seus projectes de cara al 2014. L'Elisi, que feia dies que preparava una resposta contundent i efectiva a la crisi del Gayetgate, hauria entès que esquivar completament les preguntes sobre la vida privada hauria acabat impedint escoltar amb nitidesa la resta dels missatges enunciats per Hollande.
Els dubtes sobre la seva vida personal van reemergir durant la resta de preguntes de la compareixença, a la qual van assistir 600 periodistes locals i internacionals. Hollande va assegurar que la seva seguretat està "garantida a tot arreu i en tot moment" i va desestimar presentar una denúncia o canviar la legislació sobre el dret a la privacitat. "Estic en contra de les lleis ad hoc, i encara més en contra de les de conveniència personal", va dir. "La meva indignació és total, perquè és una violació que afecta una llibertat fonamental […] en un país que respecta la vida privada i la dignitat de les persones". Preguntat sobre la salut de Trierweiler, que ahir seguia en cura de repòs, es va limitar a dir que "està descansant".
Menys impostos, més feina
La resta de la compareixença va girar entorn de l'agenda francesa i internacional per al 2014. En especial, sobre el nou "pacte de responsabilitat" amb el món de l'empresa, que comportarà una baixada dels impostos per valor de 30.000 milions d'euros fins al 2017, amb l'objectiu de millorar la competitivitat en un context de dèficit comercial accentuat. En contrapartida, les companyies hauran de crear nous llocs de treball. Així, Hollande pretén invertir la tendència en la corba de la desocupació, que no ha aconseguit dominar com es pensava. "Ha arribat el moment d'afrontar el principal problema de França. Hem de produir més i millor", va dir. La despesa pública hauria de quedar retallada en 50.000 milions d'euros entre el 2015 i el 2017 per poder-se ajustar a l'objectiu comunitari d'un dèficit de només el 3%.
Lluny dels tics quasi antisistema exhibits durant la campanya del 2012, Hollande es va reinventar ahir com "un president socialdemòcrata", una paraula tabú en certs cercles de l'esquerra francesa, que la sol vincular al social-liberalisme de Tony Blair i Gerhard Schröder, amb qui el cap d'estat es va negar a comparar-se. "No m'ha vençut el liberalisme. Més aviat tot el contrari", va assegurar. Hollande va dir que s'emmiralla en els països nòrdics, que han aconseguit "mantenir el model social sotmetent-lo a reformes". A més, va anunciar una nova reforma de l'educació, un projecte de llei que legalitzarà l'eutanàsia, una harmonització fiscal amb Alemanya com a "exemple per a Europa" i una retirada progressiva de les tropes a Mali i a la República Centreafricana.