Hollande rebutja les quotes de refugiats a la UE
El president francès acorda amb Merkel buscar un model alternatiu sobre la base de la proposta presentada per la Comissió Europea
BerlínEl president francès, François Hollande, ha rebutjat aquest dimarts l'aplicació d'un sistema de "quotes" per distribuir entre els països de la Unió Europea (UE) als demandants d'asil i ha acordat amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, estudiar un model que permeti "repartir" l'esforç d'acollida entre tots els països membres.
En una roda de premsa a Berlín després de mantenir una trobada a la cancelleria alemanya, Hollande i Merkel han explicat que han encarregat als seus ministres de l'Interior que estudiïn un sistema per repartir els esforços d'acollida de refugiats que tingui com a base la proposta de la Comissió Europea (CE).
No obstant això, Hollande ha deixat clar el seu rebuig a un model de quotes ja que considera que "no té sentit" aplicar-les en una qüestió com el dret d'asil.
Els que arriben a Europa de manera il·legal per buscar feina pensant que és un continent de prosperitat han de ser expulsats, ha subratllat, però no es pot rebutjar a aquells que tenen dret a sol·licitar asil perquè s'hagi superat una quota.
L'esforç francès
En aquest context ha recordat que França, encara que per darrere d'Alemanya i Suècia, es troba en el grup de quatre o cinc països que acullen al 75% dels refugiats a Europa i ha apostat per estudiar una fórmula que impliqui a la resta de socis en la "repartició" d'aquest esforç, sense donar més detalls.
La Comissió ha plantejat un sistema de quotes per distribuir als demandants d'asil que ja estan a la UE en casos d'emergència, tenint en compte factors com el PIB, la xifra d'atur, la població o els esforços previs d'acollida de refugiats, un model al qual també s'ha oposat Espanya.
Pel que fa a l'acord europeu per planificar una missió naval en aigües del Mediterrani per lluitar contra les xarxes que trafiquen amb immigrants, la cancellera alemanya ha deixat clar que només pot posar-se en marxa amb un "clar" suport jurídic internacional, la qual cosa exigeix una resolució favorable del Consell de Seguretat de Nacions Unides.