Hollande tira la tovallola

BarcelonaEl president de França, François Hollande, ha anunciat aquest dijous que no es presentarà a la reelecció l'any que ve, un gest sense precedents en la història recent de França.

Hollande, amb una popularitat sota mínims, ha justificat la seva decisió amb l'argument que toca prioritzar "l'interès general del país" i ha assegurat que ho fa perquè "el poder no li ha fet perdre la lucidesa".

En un discurs televisat, Hollande ha admès "certs errors" durant el seu mandat i ha dit que ell n'assumeix "tota la responsabilitat", però ha assegurat que els bons resultats de les seves polítiques "arriben" encara que sigui "més tard" del que havia imaginat.

El president francès ha carregat contra el candidat que presentarà la dreta a les eleccions de l'any que ve, François Fillon, que ha afirmat que té un projecte que posa en risc el model social del país, i també contra la líder del Front Nacional, Marine le Pen, de qui ha dit que l'aïllacionisme "és el perill més gran del món".

Hollande va guanyar, com a candidat del Partit Socialista (PS), les eleccions presidencials franceses del 2012 davant del conservador Nicolas Sarkozy. Però des de l'inici del seu mandat la seva popularitat ha anat a la baixa, fins a aconseguir un rècord de només un 4% de francesos que aprovaven la seva feina aquest octubre.

La gestió dels atemptats jihadistes

Només la gestió dels diferents atemptats jihadistes que ha patit el país entre el 2015 i el 2016 –'Charlie Hebdo', Bataclan, Estadi de França o Niça– va donar cert aire a la presidència d'Hollande, que ha estat marcada per una davallada de l'activitat econòmica i un alarmant augment de l'atur.

La mala imatge del president ha tingut un impacte destacat en els resultats del Partit Socialista a les diferents eleccions que s'han anat celebrant aquests últims anys –europees, municipals i regionals– i que han mostrat la fortalesa del partit d'ultradreta Front Nacional (FN).

Ara mateix les enquestes de les presidencials franceses donen com a guanyadora de la primera volta la líder del Front Nacional, Marine le Pen, seguida del candidat conservador, François Fillon, que, segons el sistema francès a dues voltes, serien les dues opcions que finalment es disputarien l'Elisi.

Valls, el més ben situat

La renúncia d'Hollande ha obert el meló de les especulacions sobre qui el succeirà com a cap de llista de l'esquerra. El partit preveu celebrar eleccions primàries per elegir cap de cartell, una cita a la qual ja s'han presentat diferents candidatures.

Però totes les mirades estan posades ara en l'actual primer ministre, Manuel Valls, que fa només uns dies va dir al 'Journal du Dimanche' que "es preparava" per a aquestes primàries. Dilluns, Hollande i Valls es van reunir a l'Elisi per abordar aquesta qüestió. Avui Valls s'ha limitat a "donar la benvinguda a la decisió d'un home d'estat" alhora que ha mostrat la seva "emoció, respecte, lleialtat i afecte" pel polític amb qui ha fet tàndem des del 2014. Valls, però, no ha fet cap referència a si ara, amb el camí lliure, farà el pas per postular-se com a cap de cartell dels socialistes.

A banda de Valls, l'exministre d'Economia d'Hollande, Emmanuel Macron, també s'ha llançat a la cursa presidencial, però ho ha fet amb un moviment propi, ara per ara al marge del Partit Socialista. En conèixer la renúncia d'Hollande el candidat Macron ha afirmat que es tracta d'una decisió "coratjosa" i "digna".

Des de les files del centredreta, el flamant candidat dels conservadors, François Fillon, ha aprofitat per subratllar que el president ha admès "amb lucidesa, el seu evident fracàs, que li impedeix continuar" en la primera línia política.

"Aquest mandat de 5 anys acaba amb el caos polític i la manca de poder. Més que mai, l'alternança i la recuperació a França s'han de construir sobre bases sòlides: les de la veritat, sense la qual no hi ha confiança dels francesos, i la d'una acció valenta per aconseguir resultats", ha dit.

Diumenge, en el seu primer discurs després d'haver-se imposat en les primàries dels conservadors, Macron va atacar la gestió del socialista Hollande, a qui va acusar d'haver rebaixat la dignitat de la presidència de la República.