ELECCIONS A HOLANDA

Holanda afronta l’abisme de l’extrema dreta en una jornada electoral decisiva

Més de dotze milions d'holandesos cridats a les urnes sota l'amenaça d'un triomf de la ultradreta

L'ultradretà Wilders votava aquest matí 15 de març a Amsterdam.
Laia Forès
15/03/2017
4 min

L’haiaHolanda vota avui sota l’amenaça d’un triomf de la ultradreta. Són les primeres eleccions al país després de tres fets polítics que han sacsejat Europa i que han donat una empenta al líder xenòfob holandès, Geert Wilders: la crisi dels refugiats, el referèndum del Brexit i l’arribada al poder de Donald Trump als Estats Units. Tot plegat és un còctel explosiu que pot determinar el vot dels holandesos i influir en les eleccions de França a la primavera i les d’Alemanya a la tardor.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El Partit per la Llibertat (PVV) de Wilders ha patit un retrocés en les últimes enquestes d’intenció de vot fetes públiques ahir mateix, però després de la victòria de Trump i del vot favorable al Brexit que els sondejos no van preveure, la caiguda del suport a Wilders s’ha de prendre amb prudència. Sobretot tenint en compte que les enquestes d’ahir també indiquen que hi ha un gran nombre de votants que fins a l’últim moment no decidiran el seu vot.

Interactiu especial: L'extrema dreta, una nova crisi per a Europa

Tot i la prudència amb què cal analitzar les dades, les últimes enquestes atorgaven la victòria al partit de l’actual primer ministre, el liberal Mark Rutte (VVD), que obtindria entre 27 i 29 escons (molts menys que els 40 actuals), mentre que el partit de Wilders quedaria relegat a la segona, tercera i -fins i tot- cinquena posició, depenent de cada enquesta. En tots els casos, però, obtindria més escons que els 12 que té ara mateix. Les altres formacions més ben posicionades són els democristians (CDA), els liberals d’esquerres (D66) i els verds (GroenLinks). En canvi, els laboristes, l’actual segona força parlamentària, patiria un important càstig a les urnes.

Guanyi qui guanyi a les eleccions generals d’avui, els partits polítics holandesos faran front comú per evitar que l’extrema dreta de Geert Wilders tingui opcions de governar. Sumaran esforços per evitar l’abisme. Amb l’enorme fragmentació política que hi ha a Holanda -l’actual Parlament està format per 150 diputats de 17 forces polítiques diferents-, el govern ha d’estar format per tres o quatre partits per arribar a la majoria absoluta.

Els principals partits s’han compromès a no formar part d’un govern amb l’extrema dreta, de manera que, fins i tot si el Partit per la Llibertat és el més votat, Geert Wilders no serà primer ministre. Però el cop psicològic de veure guanyar l’extrema dreta islamòfoba i euroescèptica en un país tradicionalment tolerant i liberal serà molt dur per a Holanda. I per a Europa.

Rutte evita parlar del procés

A Holanda, on no existeix la jornada de reflexió, els líders polítics van aprofitar les últimes hores abans dels comicis per celebrar un debat televisat per acabar de convèncer els indecisos. Alguns també van sortir al carrer a demanar el vot en persona. El primer ministre va triar el centre de l’Haia, on hi ha la seu del govern, per passejar, prendre un cafè, fer-se selfies amb els vianants i fer declaracions a la premsa.

En la seva trobada amb els periodistes a la Grote Markt, Mark Rutte va descartar qualsevol possibilitat del que ja es coneix com a Nexit, la sortida d’Holanda de la UE que defensa Wilders. Preguntat per l’ARA sobre el procés català, Rutte va evitar rebutjar o confirmar que donaria suport a una Catalunya independent. “Avui no parlaré sobre altres països, ho sento, avui és dia de parlar de les eleccions holandeses”, es va disculpar.

“A mi m’agrada Rutte, jo el votaré”, va assegurar la cambrera d’un restaurant que acabava de veure passar per davant el primer ministre. “Espero que guanyi ell, però sobretot que no guanyi Wilders”, va dir. El líder islamòfob gaudeix d’un enorme carisma entre els holandesos que abracen el discurs antiimmigració, però també genera un gran rebuig en una majoria d’electors. La societat holandesa està dividida sobre com afrontar el repte de la immigració i Wilders ho aprofita per radicalitzar el seu discurs.

En els últims dies, però, l’enfrontament polític entre Holanda i Turquia -per la prohibició del govern de Rutte als ministres de l’executiu de Recep Tayyp Erdogan de fer mítings en territori holandès- sembla que ha fet guanyar punts a Rutte davant Wilders.

Recompte de vots a mà

12,6 milions de ciutadans holandesos estan cridats avui a les urnes. El recompte de vots, a partir de les nou de la nit, es farà manualment en comptes de fer-se electrònicament per la por de les autoritats holandeses a un ciberatac de Rússia. L’interès del govern rus per influir en els comicis de països europeus ha forçat el canvi en un dels estats pioners en el vot electrònic.

Erdogan retreu a Holanda la massacre de Srebrenica del 1995

El president turc es va tornar a assegurar la presència al tancament de la jornada electoral holandesa amb la menció d’un dels episodis més sensibles de la història recent del país europeu. Recep Tayyip Erdogan va responsabilitzar els holandesos de l’assassinat de 8.000 musulmans bosnians a Srebrenica l’estiu del 1995 durant la Guerra dels Balcans. “Coneixem Holanda i els holandesos des de la massacre de Srebrenica. Coneixem el seu caràcter, la seva personalitat tan perversa des que es va massacrar 8.000 bosnians. Ho sabem bé”, va dir Erdogan durant un discurs a Ankara.

El primer ministre holandès, Mark Rutte, va criticar el “to cada cop més histèric” que utilitza Erdogan. Per al liberal, que opta avui a la reelecció, el president turc “falsifica la història” per atacar Holanda, un fet que va titllar de “molest i inacceptable”. Rutte, que ha convidat el seu homòleg turc, Binali Yildirim, a trobar-se per reduir la tensió entre tots dos països, va qualificar de “tontes” les amenaces d’Erdogan al govern holandès i va instar la ciutadania a “no rebaixar-se al seu nivell”.

El Tribunal Penal Internacional va condemnar els Països Baixos per la matança de Srebrenica en considerar que els seus cascos blaus tenien l’obligació de protegir la població musulmana. Dues dècades més tard, l’executiu de l’Haia va demanar disculpes públiques pel crim.

stats