Alto el foc al principal port d'entrada d'ajuda humanitària al Iemen

BarcelonaLa guerra del Iemen firma el seu primer acord després de quatre anys de conflicte armat entre el govern iemenita i els rebels houthis. Una de les resolucions més importants que s’han pres a Suècia, on s'han desenvolupat les converses de pau fins aquest divendres, és l’alto al foc a la ciutat portuària de Hodeida, la principal porta d’entrada d’ajuda humanitària al país.

Així ho ha explicat el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, des d’Estocolm, on s’han reunit representants del moviment rebel houthi i del govern iemenita, liderat per Abd Rabbuh Mansur Hadi. "És la primera treva des de l’inici del conflicte", ha remarcat l’enviat especial de l'ONU al Iemen, Martin Griffiths, que seguirà les converses de pau entre els dos bàndols.

Les Nacions Unides seran les encarregades de gestionar el port de Hodeida, per on entra el 70% dels productes i aliments que arriben al Iemen i que és la porta d’entrada del corredor d’ajuda humanitària que abasteix més de la meitat de la població iemenita. Tot i que les dues parts enfrontades han firmat l’alto al foc, la coalició de govern de Hadi està conformada per moltes més faccions que no han participat en la ronda de contacte.

Hodeida és un punt estratègic que fins ara havia estat controlat pel moviment rebel dels houthis. Des del juny d’aquest any, una ofensiva militar llançada per la coalició internacional liderada per l'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units, en suport del govern iemenita, ha aïllat la població al bloquejar l'entrada de subministraments i aliments bàsics. La situació límit al Iemen, on més de la meitat de la població -almenys 20 milions de persones- necessiten ajuda humanitària per sobreviure, ha impulsat les converses de pau en un "ara o mai", segons el mediador Griffiths.

"No és una negociació de pau, sinó una primera ronda de contactes", explica a l’ARA la investigadora i experta sobre el Iemen Leyla Hamas. Els únics interlocutors, el govern de Hadi i els rebels, han fet el primer pas per acabar amb el conflicte armat, definit per l'ONU com la pitjor crisi humanitària del món avui dia. "És necessària la mediació internacional i que deixin les armes per resoldre la guerra", diu Hamas, que rep amb cert optimisme aquest preacord, que ha assentat les bases per a una trobada el gener del 2019.

Així mateix s'ha expressat també la ministre d’Exteriors sueca, Margot Wallstrom, que ha parlat d’un "procés en marxa", i ha elogiat la voluntat de les parts implicades en aquestes rondes de pau.

Punts de "l'acord"

A part de la retirada de totes les tropes de Hodeida i la cessió a les Nacions Unides de la gestió del port, a Estocolm també s’ha parlat d'altres temes crucials per millorar les condicions dels iemenites.

D'una banda, l’Acord de Taiz, que fa referència a la ciutat del sud del Iemen i front de guerra entre el 2016 i el 2017, una ciutat assetjada per la guerra. S’ha creat una comissió que investigarà els crims i els bombardejos. De l'altra, també s’ha arribat a un consens per a un "intercanvi de presoners", una llista de fins a 16.000 persones dels dos bàndols. Finalment, des de la taula de converses s’ha decidit fer un agraïment especial a Suècia per haver aconseguit, bàsicament, el diàleg, absent des de l’inici de la guerra.

També s’ha parlat, tot i que sense acord firmat, de la reobertura de l’aeroport de la capital, Sanà, fins ara bloquejat pel govern de l’Aràbia Saudita, que controla l’espai aeri i prohibeix que hi aterri cap avió comercial o de passatgers. Només les Nacions Unides tenen permís per utilitzar-lo.

Pressió internacional

El setembre d’aquest 2018 hi va haver un intent de trobada a Ginebra en què els houthis no van participar. Que ha passat d’ençà fins avui? L’escenari internacional ha sigut un element clau per a l’inici del diàleg. Mentre l’Aràbia Saudita, que encapçala la coalició que dona suport al govern iemenita, està en el punt de mira internacional arrel de l’assassinat del periodista crític Jamal Khashoggi, el moviment rebel houthi també ha arribat a les negociacions afeblit, a causa de l’ofensiva militar del govern de Hadi a la ciutat de Hodeida.

El senat nord-americà va aprovar dimecres una resolució perquè els Estats Units retirin el seu suport a la coalició militar liderada per l’Aràbia Saudita a la guerra del Iemen, en contra de la voluntat del mateix president nord-americà, Donald Trump. Tot i que la resolució té poques possibilitats de prosperar, és significatiu que fins i tot senadors del Partit Republicà van votar a favor del càstig a Riad davant del convenciment que el príncep hereu saudita, Mohammed bin Salman, és el responsable últim de la mort del periodista opositor Jamal Khashoggi.

La pressió internacional ha sigut imprescindible, segons l’experta Leyla Hamas: "S'ha de continuar el compromís i la pressió de la comunitat internacional perquè aquest conflicte acabi, i no sigui amb les armes, sinó amb diàleg".

Al diàleg d’Estocolm no hi ha participat ni l’Aràbia Saudita ni els Emirats Àrabs. Els dos països només hi han pogut assistir com a membres observadors. Encara que la seva presència a la guerra del Iemen és indiscutible, no han tingut ni veu ni vot. El mediador de les Nacions Unides, Martin Griffiths, és l’ideòleg dels acords i qui ha posat la infraestructura i la logística perquè es pogués dur a terme. A més, Hamàs explica que va poder gestionar el primer intent fallit a Ginebra i és inclusiu amb els dos bàndols, a diferència de l’antic mediador, que estava en "enemistat" amb els houthis.