"La meva venjança és lluitar per un món sense armes nuclears"

BarcelonaQuan la bomba atòmica va caure sobre Hiroshima, el 6 d’agost de 1945, Masashi Leshima només tenia tres anys. Tot i que només conserva imatges incompletes a la memòria, els efectes devastadors d’aquell atac nord-americà han estat molt presents a la seva vida. Per això, quan finalment es va jubilar va decidir dedicar el temps que li quedava “a l’activisme per la pau”. Avui és vicepresident de la Toyukai (Federació d’Organitzacions de Víctimes de la Bomba-A).

Només tenia tres anys, però recorda alguna cosa d’aquell dia?

Tinc record fragmentats. Recordo veure un foc al bosc que cremava rabiosament. En el moment de l’explosió, estava a casa, al nord d’Hiroshima, a 2,5 quilòmetres de la bomba. El meu pare estava dormint després del seu torn de nit a la guàrdia anti-aèria. Si hagués estat treballant hagués mort. L’explosió va trencar tots els vidres de les finestres i a la meva mare li van quedar molts trossos clavats al cos. Per sort, la nostra veïna era infermera i la va atendre.

I els efectes de la radiació?

Aquell dia teniem una parella acabada de casar dormint a casa. Al matí havien sortit cap a l’estació perquè ell marxava al front. Quan el meu pare va sortir a buscar-los, va trobar tots els soldats morts a l’estació. A ella la va trobar tornant cap a casa plena de cremades i la va portar perquè fos atesa per la infermera. Recordo la pudor de les seves cremades infectades de paràsits. Es va salvar, però quan es va tornar a casar, va tenir un fill amb deficiència mental, i 20 anys després de la bomba va morir de càncer de tiroides. Estic convençut que tot va ser per la radiació. El meu pare va tenir càncer d’estòmac 10 anys després i 24 anys més tard va morir per un càncer de mandíbula. En aquell moment, no vaig pensar que fos per això, però ara estic segur que van ser els efectes de la radiació.

És per això que va decidir dedicar-se a l’activisme anti-nuclear?

Per a mí és una forma de venjar el meu pare i altres familiars que van morir de càncer per la radiació. Veig les armes nuclears com els enemics dels meus pares. Treballar per un món lliure d’armes nuclears és la meva venjança.

Creu que 70 anys després, la memòria de la bomba s’està esvaint?

És una realitat que la memòria d’Hiroshima i Nagasaki està desapareixent. Fins i tot a Hiroshima, una enquesta deia que la meitat de la població no sap què va passar el 1945.

Com pot ser?

Cada cop queden menys testimonis vius que ho segueixin explicant i hi ha també una gran manca en l’educació al Japó. A més, encara hi ha molts supervivents que no en parlen. Molts se n’han amagat durant anys per la discriminació social que han patit les víctimes ('hibakusha').

Creu que a nivell internacional se’n té més consciència?

El món ha tingut sort de no patir una altra bomba després d’aquelles. Però la sola existència d’armes nuclears és una amenaça constant a la supervivència de la humanitat.e