Hiroshima commemora el 70è aniversari de la bomba atòmica

TòquioA un quart de nou del matí, Hiroshima s’ha congelat durant un llarg minut de silenci mentre homenatjava les víctimes de la bomba atòmica, a l’hora exacta en què l’artefacte va desolar la ciutat, ara fa 70 anys. Supervivents, visitants i representants polítics d’arreu del món s’han aplegat al parc Memorial de la Pau per commemorar l’aniversari i fer una crida a la pau mundial.

Com cada any, el nombre de morts arran d’aquell fatídic 6 d’agost de 1945 ha tornat a augmentar. Una llista amb més de 5.300 noms s’ha introduït al cenotafi que els homenatja i s'ha elevat la xifra fins a gairebé 300.000 víctimes. Els organitzadors han renovat l’aigua que rega el monument, que simbolitza l'alleujament de la desesperació amb què molts d’ells suplicaven beure aigua mentre morien.

Tan bon punt s’han fet sonar les campanes, tots els assistents han abaixat el cap respectuosament i han guardat un rigorós silenci. Fins i tot els conductors que en aquell moment creuaven el pont que travessa el riu del parc s’han aturat i han baixat dels cotxes per contemplar la cerimònia.

Un cop recordades les víctimes, l’alcalde de la ciutat, Kazumi Matsui, ha sigut el primer a trencar el silenci. Matsui ha sentenciat que "cal abolir el mal absolut que suposen les bombes atòmiques", i ha alertat, també, dels perills que comporta la proliferació de caps nuclears. Des del risc que va suposar la crisi dels míssils de Cuba el 1962 fins a l'amenaça que presentaria l’aparició del "terrorisme nuclear".

Matsui s'ha dirigit als representants d’un centenar de països que es trobaven entre els assistents –rècord històric de la cerimònia– per exigir-los més concreció a l’hora de pactar el desarmament nuclear global. S’ha dirigit, concretament, a Barack Obama, absent a la cerimònia, i l’ha convidat a visitar Hiroshima: "Sisplau, vingui i vegi la realitat de les bombes atòmiques; així segur que voldrà abolir-les".

Per últim, ha fet una crida a tots els supervivents, els 'hibakusha', a renovar les seves conviccions i a seguir lluitant per "un món amb una pau de debò, sense sistemes de seguretat basats en el militarisme".

L’altre nom propi de la diada ha estat el del primer ministre japonès, Shinzo Abe. El 'premier' ha remarcat que el Japó ha de jugar un "paper clau" per "aturar la proliferació d’armes nuclears", per ser el país que més les ha patit. Abe ha posat sobre la taula dues dates per proposar un acord internacional: aquesta tardor, en què presentarà una resolució a les Nacions Unides; i l’any que ve, en la reunió del G-7 a Shima, al centre del país nipó.

El primer ministre també ha volgut defensar les polítiques que causen rebuig entre els supervivents d’Hiroshima. Per una banda, ha promès combatre la lentitud burocràtica amb què s’atorguen ajudes als que desenvolupen malalties arran de la radiació de la bomba nuclear. I, per l’altra, Abe s’ha afanyat a defensar la naturalesa pacífica de la Constitució japonesa –quan, irònicament, no fa ni un mes que va aprovar una llei que permet a l’exèrcit del Japó participar activament fora del territori nacional.

Després del simbolisme palpable de fer volar mil coloms, el parlament per al compromís pacífic ha anat a càrrec d’un nen i una nena de 6è de primària. Junts han "acceptat la vida, l’amor i la pau" que la generació dels seus avis s’ha esforçat a mantenir vives.

Els infants, alhora que són un exemple que la bomba atòmica no va poder arrasar completament ni la ciutat ni la moral pacífica, són uns dels protagonistes principals del Memorial de la Pau. És per això que se’ls tracta amb especial cura, conscients que la temàtica pot resultar traumàtica; però, alhora, amb respecte, ja que són els únics que poden aconseguir la pau del futur.

Un dels projectes infantils d’enguany l’han realitzat els alumnes d’escoles locals, que han decorat la riba del riu amb 14 murals sobre la bomba atòmica i el pacifisme. Inspirats pel relat de la supervivent Junko Kayashige, que tenia 6 anys en el moment de l’explosió, una classe de secundària va optar per afegir colors vius al 'Guernica' de Picasso, juntament a les paraules "món", "nens" i "pau".

L’acte principal del matí ha conclòs amb una orquestra que ha interpretat la 'Cançó de la Pau d’Hiroshima'. Al llarg del dia, més enllà de les protestes antinuclears –sempre pacífiques– que s’organitzen cada any, l’esdeveniment més esperat és el festival dels fanalets. Quan es fa de nit, deu mil fanals són dipositats al riu, que se’ls endú flotant. Una imatge poderosa i melancòlica. Un intent més per mirar de mantenir viva la memòria d’Hiroshima.