Hillary, Michelle, Melania i Jill, el rol canviant de la primera dama

BarcelonaLa vintena esmena de la Constitució dels Estats Units també afecta la primera dama: a les 12 h del dia 20 de gener deixa de ser-ho i torna, com la Ventafocs, a ser una ciutadana. Cada primera dama ha triat la manera d’exercir la seva funció a la Casa Blanca. Ser invisible o visible. Activa o inactiva. Mediàtica o no.

La funció preestablerta des d'Abigail Adams, primera llogatera de la Casa Blanca, és bàsicament domèstica. Arreglar la casa al seu gust. Una Casa Blanca més petita que l’actual. Cal recordar que l’Ala Oest no existia fins a la presidència de Theodore Roosevelt i que el president i el seu equip s'hi van traslladar.

Jackie Kennedy va ser la primera a canviar els usos de la Casa Blanca. El glamur de la primera dama va obrir la porta de l’Ala Est a la música. A Pau Casals, per exemple. O a l’exposició de La Gioconda a Washington DC amb permís d’André Malraux, ministre francès de Cultura. O a iniciar la decoració i la restauració de la casa..

Per posar més exemples, Hillary Clinton va ser més aviat una primera dama política. Un apunt: Hillary va instal·lar el seu despatx a sobre del Despatx Oval presidencial, va liderar la batalla legislativa de la llei de sanitat, fins al punt de convertir els Clinton en una parella presidencial. Michelle Obama, en canvi, va aprofitar la força mediàtica de ser primera dama per promoure programes governamentals com Let’s move, que buscava potenciar una alimentació sana i l’exercici en els joves. O la campanya a nivell global Let the girls learn (Deixeu que les noies aprenguin), per fomentar l’educació femenina.

Però Melania Trump s’ha convertit en una primera dama reservada, bastant invisible, callada. Sense opinió. La imatge que ha transmès s’ha assemblat a una esfinx. És la primera dama amb l’índex de popularitat més baix des de Hillary Clinton, segons una enquesta que CNN-Gallup va engegar amb Pat Nixon. Un 47% d'opinions desfavorables davant un 42% d'opinions favorables, malgrat haver endegat el programa Be best (Sigues millor) per ensenyar els nens a ser millors i haver intentat al principi del mandat obrir-se a les funcions del seu paper presidencial. Però al final va desistir.

El rol de la primera dama és flexible en la seva pràctica, però Melania s’ha convertit a efectes mediàtics i d’opinió pública en l’acompanyant del president. El motiu és senzill: ha adoptat el paper d’una primera dama dels temps previs al moviment d'alliberament de la dona. Ha tornat al passat, als valors republicans de la família. La seva manera d’actuar, freda i distant, durant aquests quatre anys, ha posat el focus dels analistes en els detalls. Per exemple, en si la parella presidencial es donava la mà, en si Trump mostrava afecte o en si vivien a la Casa Blanca. Tafaneries, al cap i a la fi.

A favor seu, pensem en la personalitat de Donald Trump. I del Trump president. Difícilment permetria que algú al seu costat pogués fer-li ombra. La discreció de Melania contrasta amb la personalitat del president empresari que inunda el dia a dia amb la seva imatge i els seus tuits. ¿Era imaginable que Melania tingués veu pròpia com altres Primeres Dames? Imaginable, sí. Possible, difícil.

Protocols i tradicions

Aquest final de presidència trenca amb protocols i tradicions. Trump no ha reconegut la seva derrota i no ha concedit la victòria a Biden i, a més, no ha assistit al traspàs de poder. Melania també ha trencat amb una tradició iniciada per Bess Truman quan va convidar Mamie Eisenhower a visitar la Casa Blanca per fer el relleu simbòlic de primera dama. Melania no ensenyarà a Jill Biden la seva nova llar. Jill, professora d'anglès que no va renunciar a les seves classes quan Biden va ser Vice-President, sembla que optarà un rol bastant diferent.

Tota esfinx pot enviar un missatge final per poder esbrinar qui és de veritat. En el discurs de comiat, Melania va afirmar que “la violència mai és la solució”, una manera elegant de desmarcar-se del president Trump i de l’assalt al Capitoli del dia de Reis.