Clinton s'assegura la nominació com a candidata demòcrata a la Casa Blanca
El recompte d'AP entre els superdelegats li assegura els vots necessaris i la converteix en la primera dona nominada per un dels grans partits dels EUA
BarcelonaHillary Clinton ha aconseguit aquest dimarts de matinada sumar prou vots per la nominació com a candidata demòcrata a la Casa Blanca. La dada l'ha anunciada l'agència AP en actualitzar el seu recompte de superdelegats, els líders del partit que tenen llibertat de vot i poden donar suport a qualsevol candidat en la Convenció Demòcrata del proper juliol. AP ha entrevistat els 714 superdelegats demòcrates: 571 donen suport a Clinton, 48 a Sanders i 95 no s'han pronunciat.
Aquests 571 superdelegats se sumaran als 1.813 delegats que ha guanyat fins ara en les diverses primàries i caucus, supernat finalment el llindar necessari dels 2.383 vots que necessita a la Convenció.
I això quan tot just arrenca l'últim gran dia de primàries (només quedarà el petit districte de Columbia el 14 de juny), en què aquest dimarts han de votar Califòrnia, Nova Jersey, Nou Mèxic, Montana, Dakota del Nord i Dakota del Sud.
Amb la fita de la nominació assolida ja avui, l'ex secretària d'Estat es converteix en la primera dona a la història que està en condicions d'arribar a la presidència dels Estats Units. La dura derrota a les primàries del seu partit el 2008 que va patir contra l’ara president, Barack Obama, no es repetirà.
Sanders manté la lluita
Tot i així, la nominació de Hillary Clinton no serà tranquil·la. L’ex secretària d’Estat dels EUA tindrà la difícil feina d’unir el partit si vol guanyar Donald Trump, el candidat republicà, a les eleccions presidencials del proper novembre.
El seu rival, el senador de Vermont, Bernie Sanders, ja ha afirmat que no pensa tirar la tovallola, i aquest cap de setmana passat va prometre lluitar per la candidatura demòcrata fins al final. De fet, el veterà senador va advertir als mitjans que no declarin guanyadora Clinton encara que tingui els vots suficients per assegurar la nominació i va presagiar una convenció oberta.
“Els mitjans s’equivoquen quan sumen superdelegats amb els delegats”, va subratllar Sanders en una conferència de premsa a Los Angeles. El candidat demòcrata, autodeclarat “socialista demòcrata”, creu que encara pot convèncer prou superdelegats per guanyar la nominació, ja que la majoria de les enquestes apunten que ell obtindria un millor resultat contra Trump.
Aquesta possibilitat, però, és remota. Clinton té més vots i ha guanyat en més estats que Sanders. De totes maneres la convenció del partit, que se celebrarà a Filadèlfia l’última setmana de juliol, podria ser moguda si el senador no dóna suport a l’ex primera dama i exsenadora de Nova York. Sanders espera guanyar a Califòrnia, l’estat que reparteix més delegats de les primàries, per tenir prou força per continuar batallant.
Durant mesos, els mitjans i els analistes polítics van parlar de la possibilitat d’una convenció oberta a les files republicanes, però ara, després que Donald Trump ja s’hagi assegurat la nominació, aquesta possibilitat plana sobre el Partit Demòcrata. Clinton, però, disposarà de la valuosa ajuda d’Obama per evitar la divisió del partit i intentar persuadir tant Sanders com els seus seguidors. El president, que segueix sent popular entre els demòcrates, té moltes ganes d’ajudar l’exmembre del seu govern, segons van explicar alguns dels seus consellers al diari 'The New York Times'. S’hi juga el seu llegat i, per tant, farà tot el que pugui per evitar un triomf de Trump.
Campanya contra Trump
Mentre Obama espera el final de les primàries demòcrates per entrar en campanya, Clinton ja mira cap a la lluita per la presidència. En les últimes setmanes ha ignorat Sanders i ha dirigit els seus atacs al seu rival del novembre: Donald Trump.
El seu discurs per subratllar les diferències en política exterior entre ella i el candidat republicà va ser efectiu. Però caldrà veure, en els pròxims dies, si convenç els votants. Els sondejos prediuen, de moment, unes eleccions disputades. A més, una gran majoria dels nord-americans tenen una opinió desfavorable tant de Clinton com de Trump.
Molt probablement l’antivot acapararà gran part de la batalla per la Casa Blanca. I, per tant, en una campanya que s’espera molt bruta la clau de la victòria es trobarà en l’habilitat dels dos candidats presidencials de mobilitzar els seus votants i desmobilitzar els del seu contrincant.
