Hidalgo guanya les primàries dels socialistes i ja és la candidata a les presidencials de França
L'alcaldessa de París supera l'exministre Stéphane Le Foll però té poques opcions d'arribar a l'Elisi
ParísL’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, ha mantingut un perfil públic baix des que va anunciar al setembre que seria candidata a les eleccions presidencials del 2022. Amb prou feines se l’ha vist en actes públics, i en els pocs que s’ha deixat veure sempre ha estat actuant com a alcaldessa. Hidalgo ha estat designada oficialment pel Partit Socialista (PS) candidata a les presidencials, després d'haver guanyat aquest dijous les primàries internes. El seu equip promet que a partir d’ara, amb l'arrencada de la cursa cap a l’Elisi, multiplicarà els actes com a presidenciable coincidint amb una campanya mediàtica que es llançarà aquest cap de setmana. Hidalgo irromprà “amb força”, segons assegura el seu entorn, per capgirar els sondejos preelectorals que li atorguen només entre un 4% i un 8% dels vots. Si no canvien molt les coses –tampoc és improbable, encara queden sis mesos– la socialista francesa d’origen espanyol no té opcions d’arribar a l’Elisi.
El tret de sortida de la campanya per a les eleccions presidencials de l’any que ve no se celebrarà fins al 23 d’octubre a Lilla, en un gran acte amb els pesos pesants del PS –s’uniran per donar suport a Hidalgo “diferents generacions de la família socialista”–, però l’alcaldessa de la capital ja és oficialment candidata i fa dies que prepara el seu equip per llançar-se a la cursa electoral. Està mesurant molt els tempos. Un dels primers actes públics després de guanyar les primàries serà aquest divendres a València, on participarà en el congrés del PSOE per intentar rellançar la seva popularitat a França amb una foto al costat del president del govern espanyol, Pedro Sánchez.
Les primàries d’aquest dijous eren un pur tràmit. Anne Hidalgo només tenia un rival, Stéphane Le Foll, exministre durant la presidència de François Hollande i considerat –a diferència de l’alcaldessa– integrant de l’aparell històric del partit. La candidatura d’Hidalgo, que comptava amb el vistiplau de l’actual president del PS, ha rebut el suport majoritari dels electors. De fet, que l’exministre i actual alcalde de Le Mans es presentés com a rival d’Hidalgo, sabent anticipadament que ella guanyaria les primàries, ha molestat i sorprès alguns membres de la formació, que haurien preferit estalviar-se la votació. Hidalgo se la va endur amb un 72% dels vots.
Tot i les pressions, l’exministre d’Agricultura ha volgut mantenir el pols fins al final i no s'ha estalviat crítiques a Hidalgo i al partit per haver esquivat qualsevol debat intern sobre la candidatura a les eleccions presidencials. “No sé com fem política al PS. Potser abans hi havia massa debats, però que ara no n’hi hagi cap em sembla que és inadmissible i inacceptable”, assegurava Le Foll fa pocs dies als micròfons de France Info. La premsa francesa destaca que l’alcalde de Le Mans s’ha sentit menystingut pel partit i no ha retirat la seva candidatura a les primàries per mostrar públicament el descontentament. Sigui com sigui, Le Foll ha quedat lluny de disputar el lideratge d’Anne Hidalgo a les presidencials.
Fragmentació de l'esquerra francesa
Quan falten sis mesos per a les eleccions, cap dels candidats d’esquerres té opcions de passar a la segona volta. La fragmentació de l'esquerra –amb les candidatures d’Hidalgo, de Jean-Luc Mélenchon de l’esquerra radical, de l’ecologista Yannik Jadot, de l’exsocialista Arnaud Montebourg i del comunista Fabien Roussel, entre altres– fa molt difícil que un dels candidats sumi un percentatge de vot que superi el 25-28% que els sondejos atorguen al president, Emmanuel Macron, i la forquilla d’entre el 14% i el 17% que tindrien tant la candidata d’ultradreta Marine Le Pen com el potencial candidat xenòfob Éric Zemmour (algunes enquestes situen Le Pen per davant de Zemmour, que encara no ha confirmat que es presentarà a les eleccions, i d’altres a l’inrevés).
Com que només els dos aspirants més votats passen a la segona volta, els candidats de l'esquerra haurien de superar Le Pen i Zemmour a la primera volta, cosa que ara per ara sembla molt complicat. Només una aliança de candidatures d’esquerres ho faria possible, però no sembla que ara mateix cap dels presidenciables tingui la intenció de fer un moviment en aquest sentit. A l’Ajuntament de París, de fet, en els últims dies s’ha començat a notar la tensió i el distanciament entre els socialistes d’Hidalgo i un dels seus socis, els Verds, amb retrets i crítiques als plenaris poc habituals entre les dues formacions.
Arran d’aquesta situació, un moviment ciutadà conegut amb el nom de Primària Popular ha llançat una campanya per demanar als partits d’esquerra una candidatura unitària de cara a les presidencials com a única opció per aconseguir que el pròxim inquilí de l’Elisi sigui d’esquerres. Proposen la celebració al gener d’unes primàries populars en què la ciutadania voti quin dels líders progressistes ha de ser el candidat final.