"Hi ha hagut un intent progressiu d'assassinar Julian Assange"

LondresEn un racó d’una de les sales de la Carlton House, una mansió al centre de Londres, John Shipton, australià d’aspecte fràgil i maneres exquisides, observava aquest matí de dimarts com un grup de periodistes ateníem una conferència de premsa sobre l’imminent judici d’extradició als Estats Units que dilluns vinent s’inicia a la capital britànica contra el seu fill, Julian Assange.

En cas que finalment sigui extradit, el fundador de Wikileaks hauria de respondre a 18 càrrecs d’espionatge que li podrien suposar una condemna de 175 anys de presó.

Participen en la conferència Jennifer Robinson, advocada especialista en la defensa dels drets humans i assessora jurídica d’Assange; Kristin Hrafnsson, redactor en cap de Wikileaks; George Christensen, diputat australià conservador (Partit Nacional Liberal), i Andrew Wilkie, també diputat australià, independent. Tots quatre, juntament amb Shipton, tenen el mateix objectiu: veure Assange lliure després d’una persecució jurídica i política iniciada el desembre del 2010.

Més enllà dels aspectes deontològics sobre l’exercici del periodisme o la divulgació d’informació secreta amb què Wikileaks va assolir notorietat, després de publicar el 2010 un vídeo militar classificat dels Estats Units que mostrava un atac del 2007 d’helicòpters Apache a Bagdad en què van morir una desena de civils, inclosos dos periodistes de l’agència Reuters, la seva dramàtica peripècia i les conseqüències que pateix –presó, autoconfinament i més presó, en condicions d’aïllament– són l’exemple de què suposa la lluita de David contra Goliat.

Julian Assange, nascut el 1971 a Austràlia, va adoptar el cognom de l’home amb què la seva mare es va casar després que ella i el seu pare biològic se separessin, poc abans del seu naixement.

John Shipton, un home entrat a la setantena, extresorer i exsecretari de Wikileaks quan l’organització era també un partit polític, s’ho mira tot plegat des d’una perspectiva més humana i emocional, per bé que no oblida pas la jurídica. "Contra més duresa i més persecució pateix el Julian, més fort em trobo", diu. Actitud que l’ha dut a liderar una campanya per alliberar-lo des que va ser detingut.

Suècia com a via d'extradició als Estats Units

El 2010 les autoritats sueques el van reclamar per prendre-li declaració a Estocolm per dos presumptes delictes d’abusos deshonestos i un de violació que Assange hauria comès l’agost d’aquell any després de fer un seguit de conferències al país. Sempre ho ha negat. I també sempre es va resistir a l’extradició, però va acceptar declarar sobre els fets a Londres. Al·legava que Suècia el podia enviar als Estats Units. Per evitar-ho es va refugiar a l’ambaixada de l'Equador el 2012, on finalment va ser detingut l’abril del 2019.

"El vaig veure per últim cop la setmana passada i el veuré tot just quan sortim d’aquí”, comença dient John Shipton, per després confirmar, com ho ha fet Kristin Hrafnsson abans, que “en les últimes dues setmanes les seves condicions han millorat una mica gràcies a la pressió de l’equip legal, el públic i altres interns de la presó de Belmarsh, que s’han posicionat fins a aconseguir que el traguessin del confinament” a què ha estat sotmès els últims mesos. Amb tot, la seva salut és feble: té problemes bucodentals, dolors en una espatlla i li costa agafar pes després d’haver-ne perdut molt. El seu pare també admet que pateix una lleu depressió.

El temps que fa que dura la lluita d’Assange han sigut “nou anys d’incessant tortura psicològica, en què hi ha hagut un intent progressiu d’assassinar el Julian [...], en què s’han llançat tota mena de falses acusacions i les mentides s’han acumulat una sobre l'altra”.

Julian Assange hauria de ser vist pel que és, insisteix John Shipton: “Un home que ha ajudat molt a entendre com funciona el món actual i que ha contribuït a fer que puguem prendre decisions sobre el futur dels nostres governs d'acord amb la informació sobre què han fet. I hem vist crims darrere crims, rius de sang vessats pels nostres governs.”

Els pròxims dies, abans que s’iniciï el judici, Shipton viatjarà per diferents països europeus per buscar solidaritat i suport. París, Ginebra, Viena. “Es tracta d'un afer europeu. En joc hi ha un afer global contra la llibertat d’informació. Hi ha un element de pressió contra periodistes i editors: no poden dir res sense por que els Estats Units en demanin l’extradició”, diu.

Assange serà dilluns vinent present a la sala del tribunal de Westminster en què es veurà el cas. Mentre no arriba el moment, medita cada dia, assegura el seu pare, estudia les característiques judicials del cas i “també, cada dia, fa una etapa del Camí de Sant Jaume”, sorprenent revelació de Shipton, que ha d’aclarir que ho fa anant amunt i avall de la cel·la fins a fer l’equivalent a la distància de l’etapa triada.

Però la sort de Julian Assange encara trigarà molt a conèixer-se. Sigui quina sigui la decisió final del jutge, una part o l'altra apel·laran. I una extradició davant del Tribunal Suprem del Regne Unit pot trigar anys a veure’s. Ara per ara, la seva és una història interminable.