Al Nepal hi ha noies que moren pel tabú de la menstruació

Turmakhand (Nepal)Fins no fa gaire, Gauri Kumari Bayak era l'alegria del seu poble, situat a l'oest del Nepal, una zona molt rural. La seva veu ressonava amb força pels camps mentre espellofava blat de moro. Quan caminava a pas lleuger per anar a fer classes de control de la natalitat, molts admiraven la seva seguretat.

Al gener, però, van haver de pujar dalt d'un turó el seu cos sense vida, acompanyat d'una corrua de persones plorant desconsoladament. Van cremar les seves despulles i se'n van repartir la roba. Van tirar a terra la petita cabanya on es veia obligada a confinar-se quan tenia la regla –i on va morir– per esborrar l'últim rastre d'una altra vida jove perduda a causa d'una superstició mortal. "Encara no m'acabo de creure que ja no estigui viva", diu, ple de remordiments, Dambar Budha, el seu sogre, assegut en una roca amb la mirada perduda entre els turons.

En aquesta zona del Nepal, la més recòndita de l'Himàlaia, a les dones les expulsen cada mes de casa seva quan tenen la menstruació. Les consideren impures, fins i tot tòxiques. I al voltant d'aquest tabú ha anat evolucionant un règim opressiu, que comprèn, per exemple, la construcció d'un cobert aïllat perquè hi dormin les dones quan tenen la regla. Aquests espais de vegades són petits com un armari, amb parets de fang o pedra: són llodrigueres per a la menstruació. Gauri Kumari Bayak va morir per inhalació de fum quan intentava escalfar-se amb una petita foguera durant el cru hivern de l'Himàlaia.

Una superstició que mata

En aquestes cabanyes cada any hi mor com a mínim una dona o una nena –i sovint més– a causa del fred, la inhalació de fum o els atacs d'animals. Aquest juny han trobat una altra noia morta en un d'aquests coberts, mossegada per una serp. La policia diu que la seva família va intentar encobrir la mort destruint la cabanya i enterrant ràpidament el cos de la noia, però les autoritats el van exhumar i estan investigant què va passar.

Aquesta pràctica rep el nom de 'chhaupadi', un terme format amb paraules nepaleses aplicades als impurs, i fa centenars d'anys que dura. Però ara el govern nepalès i els defensors dels drets de les dones volen erradicar-la. A partir de l'agost, per primera vegada serà delicte obligar-les a confinar-se quan tenen la regla. El delicte serà sancionat amb penes de fins a tres mesos de presó, tot i que no se sap si això tindrà cap impacte en la tradició.

Moltes dones encara ho fan per la pressió social, que és molt intensa, o fins i tot per sentiment de culpabilitat. Cada vespre, doncs, centenars de dones i nenes surten de casa i, travessant treballosament aquests turons verds i ondulats on petites volutes de fum es fonen al cel foscant, es dirigeixen a les cabanyes del 'chhaupadi'.

Una d'aquestes dones, Mansara Nepali, em va ensenyar avergonyida la seva. Feta de pedra, no tenia més de 90 centímetres d'alçada. Quan Mansara Nepali es va ajupir fins a terra per entrar-hi es va donar un cop al cap amb el marc de la porta diminuta.

"L'hem construït nosaltres mateixes", diu, fregant-se el front. "Per això no està ben feta". Com moltes altres dones que he conegut, Mansara Nepali, que creu que té uns 35 anys, és analfabeta. No ha anat mai a l'escola i sembla avergonyida de la seva pobresa. Té la cara solcada per profundes arrugues i les galtes vermelles de treballar cada dia a la falda de la muntanya, sempre escombrada pel vent.

En aquests pobles les dones són bèsties de càrrega. En vaig veure una de mitjana edat que entrava en un mercat carregant 90 quilos de pomes a l'esquena, en unes caixes lligades amb cordes al voltant del pit.

Un altre problema que tenen aquí moltes dones és el prolapse uterí, una malaltia dolorosa que fa que l'úter baixi i sobresurti de la vagina. La causa pot ser l'aixecament de pesos i els parts amb complicacions, coses molt habituals en aquesta zona.

"Tot plegat forma part del sofriment i la humiliació que les dones han de patir a causa d'unes tradicions molt dures", diu Pashupati Kunwar, que dirigeix un petit grup d'ajuda dedicat a les dones. "Encara hi ha molta violència domèstica. Encara hi ha molts matrimonis infantils. Intentem convèncer la gent que els temps estan canviant, però la superstició encara té molta força".

"Una tradició" molt arrelada

I es veu que la tradició del 'chhaupadi' és especialment difícil d'erradicar. De petits ja els ensenyen que el contacte amb una dona que té la menstruació porta mala sort. I n'hi ha molt pocs que s'ho qüestionin.

"Si una dona entra a casa quan té la regla, poden passar tres coses", explica un pagès anomenat Runcho. "Vindrà un tigre, la casa s'incendiarà o el cap de família caurà malalt".

El Runcho parla sense dubtar ni fer escarafalls. Quan li pregunten si ha vist mai un tigre al poble, somriu i no diu ni que sí ni que no, però aleshores explica una llarga història: deu fer deu anys, va tocar per casualitat la seva filla quan menstruava i va perdre la vista durant uns quants dies: "Va ser un malson".

Mentre parla, la seva neboda, una adolescent que té la regla, es prepara per esmunyir-se pel forat per a l'emmagatzematge que hi ha sota la casa. El sol es pon darrere les muntanyes i bufa un vent fred. És un lloc fosc, fred i estret que fa olor de pells humides i està ple de palla que pica.

"Estic contenta de ficar-m'hi", diu la Devika. "No vull que els meus pares es posin malalts". El seu oncle l'observa amb atenció. "L'únic problema", afegeix ella, "és que aquí dintre els mòbils no funcionen. Hem de sortir a fora per veure les actualitzacions del Facebook".

Quan li pregunto al Runcho si li agradaria dormir en un lloc així, riu i em contesta: "I per què ho hauria de fer? És cosa de dones!".

Condicions deplorables

En alguns pobles, a les dones les envien a l'estable amb les vaques quan tenen la regla. A les que acaben de donar a llum també les consideren impures i n'hi ha moltes que hi han de passar uns quants dies confinades amb els nadons. Pashupati Kunwar explica que, fa dos anys, una mare va deixar el nadó sol uns minuts a l'estable perquè havia de rentar roba. Aleshores hi va entrar furtivament un xacal i li va prendre la criatura.

Hi ha moltes religions amb normes sobre la menstruació, i l'hinduisme posa especial èmfasi en la puresa i la impuresa. Tot i així, els estudiosos no saben ben bé per què el tabú de la menstruació té tanta força a l'oest de Nepal, on el practiquen molts pobles en una zona de centenars de quilòmetres quadrats.

Potser és perquè aquesta regió del Nepal és pobra, relativament homogènia, remota, i l'hinduisme hi té moltíssima força; a més, les cases solen ser petites. En altres subcultures hindús, les dones de vegades han de quedar-se en part confinades a casa durant la menstruació.

N'hi ha que han de dormir als coberts durant tota una setmana. I pel que fa als àpats, no les deixen cuinar, cosa que, segons diuen, en realitat els és un alleujament. Normalment s'estan soles al cobert esperant que els membres de la família els passin per sota de la porta un plat de menjar.

Tampoc poden tocar el bestiar: si un vedell o una cabra entren al cobert, han de cridar algú que vingui a treure'l perquè l'animal es pot posar malalt. De dia, les dones, quan tenen la regla, treballen al camp com tothom, tot i que han de vigilar a no tocar ningú del poble; de nit, però, es tanquen a la cabanya.

Segons diu Kathryn March, una antropòloga de la Universitat de Cornell que coneix molt bé el Nepal: "Aquestes pràctiques volen protegir la puresa de la comunitat. Per això a la gent li costa tant abandonar-les".

Lluitar contra la majoria

Però cada vegada hi ha més gent que les vol abandonar. Dharma Raj Kadayat és un dels que s'han rebel·lat contra el 'chhaupadi'. Es va criar en un poblet a l'oest del Nepal, a un parell d'hores en cotxe del lloc on va morir Gauri Kumari Bayak. Després va viure gairebé 20 anys a Katmandú, la capital, que és relativament cosmopolita.

Quan fa poc va tornar al poble i va començar a treballar com a administrador en un hospital, li feia vergonya que els seus familiars encara practiquessin el 'chhaupadi'. "És una cosa molt retrògrada", diu.

Fa uns quants anys, durant un festival hindú, es va plantar davant de tot el poble i els va dir que les dones que no volguessin tancar-se en un cobert durant la menstruació serien benvingudes a casa seva. "Estàs borratxo", li va cridar un home de la multitud. Diu que els activistes van convèncer moltes famílies del poble de destruir els coberts. Però pocs mesos després,la gent es va espantar i els van reconstruir.

La mort de Tulasi Shahi, una noia de 18 anys mossegada per una serp l'any passat quan era a l'estable amb les vaques, ha empès els parlamentaris a aprovar la nova llei contra el 'chhaupadi'.

Tot i que en aquests coberts hi dormen dones de totes les edats, sembla que el 'chhaupadi' provoca un nombre desproporcionat de víctimes joves. Els activistes diuen que potser és perquè les joves no tenen prou experiència per protegir-se; per exemple, és possible que no sàpiguen quines serps són verinoses o que no siguin conscients de la importància de mantenir la porta una mica oberta si encenen un foc.

"Vam arribar a la conclusió", diu l'exparlamentari Rewati Raman Bhandari, "que si deixéssim aquest problema en mans de la societat els canvis trigarien centenars d'anys".

Reconèixer els perills

Dambar Budha, el sogre de la noia que va morir al gener, Gauri Kumari Bayak, explica ara a qui vulgui escoltar-lo els perills del 'chhaupadi'. "Però els és igual", comenta. "Jo els dic: «La meva filla s'ha mort, i la vostra també es pot morir». Però et contesten: «Ens sap greu, però la nostra cultura és així»".

És conscient que Gauri Kumari Bayak, que segons la família tenia uns 20 anys quan va morir, era feminista, feia classes de control de la natalitat i animava les dones a lluitar pels seus drets. "Però encara seguia aquesta tradició", diu. "La pressió és massa forta. Si no s'hagués tancat al cobert quan tenia la regla, se n'hauria avergonyit".

La troba molt a faltar: la seva manera de llegir llibres, el seu entusiasme amb la vida, la seva veu. Bayak va començar a viure amb la família del seu marit quan es va casar i va intimar amb els seus sogres. Quan va morir, va ser el seu sogre qui, aclaparat per la culpa, va fer miques amb les seves pròpies mans el cobert de la menstruació. Des d'aleshores insisteix que la seva dona dormi a casa quan té la regla.

"I sap què?", diu. "No ha passat res dolent. Tots aquests anys ens han enganyat per fer-nos creure en una superstició".