Hi ha impactes de la crisi climàtica que ja són irreversibles per "segles i mil·lennis"

BarcelonaSi algú encara tenia dubtes que el canvi climàtic és real i que ha estat causat per l'acció humana, que sàpiga que la ciència ho dona ja com un "fet establert". I no només això, sinó que veu provat que alguns dels canvis en el clima provocats per l'ésser humà, com l'augment del nivell del mar, ja són "irreversibles durant segles o mil·lennis". Un nou informe del cos de científics climàtics de l'ONU, el més important del món, així ho constata i també alerta que el llindar de l'1,5 ºC d'escalfament global se superarà segur abans del 2040, amb els greus impactes que ja havien advertit que això tindria sobre els ecosistemes.

"Ningú està segur i hem d'actuar ràpid", ha alertat de manera contundent la directora del Programa Mediambiental de l'ONU (UNEP), Inger Anderson, en la roda de premsa d'aquest matí per presentar l'informe, i ha afegit: "És hora que ens posem seriosos perquè cada tona de CO₂ compta". "És indiscutible que les activitats humanes estan causant el canvi climàtic i estan fent que els esdeveniments meteorològics extrems siguin cada cop més freqüents i severs", ha advertit també el cap de l'IPCC, Hoesung Lee. En aquest sentit, preguntats per aquest diari sobre els aiguats a Alemanya i l'onada de calor que està generant forts incendis a Grècia, els científics no han volgut valorar fets concrets, però han remarcat que "l'informe és molt clar quan diu que, com més escalfament global hi hagi, més fenòmens extrems que no han tingut mai precedents en magnitud, freqüència o al lloc on passen veurem", assegura la codirectora de l'informe, Valérie Masson-Delmotte, que ha cridat els governs a "preparar-se" des d'ara mateix per més esdeveniments d'aquest tipus.

Però no tot és negre, també apunten vies de lluita, tot i que cada cop són més difícils: si reduïm les emissions de gasos d'efecte hivernacle a zero com més aviat millor i, a més, capturem CO₂ de l'atmosfera, aconseguirem que els termòmetres globals, després de pujar per sobre de l'1,5 °C, que segur que ho faran, tornin a baixar a poc a poc per estabilitzar-se en l'1,4 °C a finals de segle. Ara bé, si, per contra, seguim emetent CO₂ i altres gasos al ritme actual, la temperatura mitjana del planeta pot pujar 4,4 °C o fins i tot, en el pitjor dels casos segons els científics de l'ONU, que sempre fan estimacions conservadores, fins a 5,7 °C. Aquests 4,4ºC, amb una forquilla que va fins als 5,7ºC, és l'escenari més pessimista dels cinc que plantegen els científics, que també projecten (en l'escenari intermig) cap a on ens encaminem ara en cas que els governs compleixin les reduccions que han promès: a 2,7ºC més a final de segle.

Cinc anys després d'un primer informe científic, aterridor però llavors encara molt caut, sobre les causes i conseqüències de la crisi climàtica al planeta, el Panel Intergovernamental de Canvi Climàtic (IPCC en anglès) ha fet públic aquest dilluns el seu 6è informe, Canvi climàtic 2021: Les bases físiques científiques, que considera científicament demostrat que el canvi climàtic s'està produint i s'està intensificant de manera ràpida i estesa, i que això és culpa de l'acció humana. Els científics alerten que, si no es prenen mesures urgents i dràstiques de reducció de les emissions, limitar l'escalfament a 1,5 °C o a 2 °C, tal com fixa l'Acord de París, "quedarà fora del nostre abast". L'informe no pot ser més clar: "Aconseguir un zero net en les emissions de CO₂ és un requisit" imprescindible per estabilitzar l'escalfament global. No per aturar-lo, perquè ja està en marxa, però sí per limitar-lo. I per fer-ho al màxim, no només cal un zero net sinó números negatius: treure CO₂ de l'atmosfera.

Les ONG climàtiques han sortit ja, de fet, a reclamar als governs que assumeixin aquesta urgència d'aquest informe per assolir acords més ambiciosos en la pròxima cimera climàtica de l'ONU, la COP26 a Glasgow a finals d'any. "Aquest informe ha de ser el clau al taüt de la indústria dels combustibles fòssils", deia Stephan Singer, en nom de Climate Action Network International, la xarxa global d'ONGs climàtiques. La mateixa directora de l'UNEP lamentava en roda de premsa que "només 10 d'un total de 195 països han presentat ja fromalment abans de la COP26 compromisos més ambiciosos de reducció d'emissions".

Les principals potències mundials, com la UE i els Estats Units, s'han compromès ja a buscar la neutralitat climàtica (emetre tant CO₂ com capten els seus boscos i mars) l'any 2050 (la Xina s'hi ha compromès per al 2060). Si tot el món sencer, no només ells, aconseguís aquesta fita, els termòmetres tot i així superarien els 1,5 °C, però es quedarien tot just en els 1,8 °C, per sota dels fatídics 2 °C d'escalfament global que sí que són la línia vermella de l'Acord de París.

La diferència és molt important, perquè cada mig grau més de temperatura al planeta "incrementa la intensitat i la freqüència de les onades de calor, les inundacions i les sequeres", apunta l'informe. Fins i tot només amb l'1,5 °C més, "hi haurà cada cop més casos d'esdeveniments extrems que no tinguin cap precedent observat", mai a la història. Aiguats que només passaven un cop cada 10 anys duplicaran la freqüència un cop passem el llindar dels 1,5 °C i passarien a ocórrer tres cops cada dècada amb 4 ºC més de temperatura global. Però les onades de calor, com les que aquest estiu estan provocant intensos incendis a l'est de la Mediterrània, són el que més creixerà en freqüència: onades que passaven cada 10 anys passaran almenys 4 cops per dècada a partir de l'1,5 °C i cada any amb 4 °C més. I calorades més històriques, les que només passen ara un cop cada 50 anys, passaran almenys 9 cops a partir de l'1,5 °C i fins a 39 cops cada mig segle amb els 4 °C.

Si seguim emetent gasos d'efecte hivernacle, per poc que sigui, els científics alerten que els esdeveniments climàtics que avui encara es consideren "poc probables" esdevindran molt més probables: "Respostes abruptes i els punts de no retorn del sistema climàtic, tals com un desgel creixent de l'Antàrtida (que avui encara no s'està produint) o la mort del bosc, no es poden descartar", diu l'informe.

Concentració de CO₂ sense precedents en dos milions d'anys

Amb uns models climàtics molt més avançats i molts més recursos al seu abast, els científics de l'ONU han constatat que la concentració de CO₂ que hi ha actualment a l'atmosfera, 410 parts per milió, és la més alta dels últims dos milions d'anys. Tot aquest CO₂, un potent gas que roman a l'atmosfera durant segles i reté la calor, és el principal responsable de l'escalfament global i ha pujat a un ritme accelerat des del 1850, i encara molt més des del 1970, a causa de l'activitat humana, bàsicament la crema de combustibles fòssils. I això malgrat que els oceans i els boscos absorbeixen almenys el 52% del CO₂ que emet la humanitat. Però, segons alerten els científics també, a mesura que augmenti la quantitat de gasos a l'atmosfera, aquest embornals "seran menys efectius", és a dir, n'absorbiran una proporció més baixa.

Una bona notícia, però, és que els científics consideren que si s'actua per reduir altres gasos que tenen efectes de més curta durada, com el metà o l'ozó troposfèric, a més de reduir la pol·lució nociva per a la salut, també es pot reduir a curt termini l'escalfament.

Les temperatures de l'última dècada són ja més altes que les de l'últim període calent (o interglacial) de la Terra, fa 6.500 anys. I cal remuntar-se encara a fa 125.000 anys per trobar temperatures similars a les actuals, quan hi havia una temperatura 1,5 °C més alta que ara, i el nivell del mar estava entre 5 i 10 metres més alt. Aquest efecte de l'escalfament global, el de la pujada del nivell del mar, és un dels que avui ja és irreversible a més llarg termini. Segons l'informe de l'IPCC, fins i tot si limitem l'escalfament global a 1,5 °C "alguns canvis climàtics seguirien la seva direcció actual durant dècades o mil·lennis; per exemple, el nivell del mar trigaria entre diversos segles i mil·lennis a revertir el seu curs (ascendent)".

Fem el que fem, el nivell del mar seguirà creixent i a finals de segle serà 30 centímetres més alt en l'escenari més optimista, però en el pitjor dels escenaris, sota emissions descontrolades, pujarà prop de 2 metres a finals de segle i 5 metres el 2150.