Hervé Falciani: el fugitiu més sol·licitat pels governs d'Europa

ParísHervé Falciani és l'Edward Snowden dels bancs. Un informàtic que ha estat perseguit per investigadors suïssos, empresonat per Espanya i que afirma que ha estat segrestat per agents del Mossad israelià que volien la informació que ell havia robat quan treballava a HSBC, una important institució financera a Ginebra.

"Sóc dèbil i estic sol", diu Falciani sota la mirada dels tres guardaespatlles que el govern francès li facilita les 24 hores del dia. La protecció és necessària, insisteix, per l'alt risc que corre, perquè és l'únic que té la clau per desxifrar les dades: cinc cedés que contenen una llista de gairebé 130.000 titulars de comptes que podria ser la filtració més gran que s'ha fet mai en l'opac món de la banca suïssa. Però mentre seu en un bistrot parisenc desert, Falciani, fugitiu des del 2008, sembla relaxat. I per què no hauria d'estar-ho?

Està molt sol·licitat aquests dies, després d'haver-se presentat com un croat contra la banca suïssa i del blanqueig de diners. Tot i haver estat abandonat per moltes autoritats europees, ara els governs de la UE se'l rifen perquè tenen dificultats per omplir les seves arques i perquè volen evitar una revolta popular contra l'evasió fiscal i la corrupció.

"És una guerra econòmica", diu Falciani, un home de 41 anys amb barba de boc que de vegades es vesteix de manera extravagant, tot i que aquesta tarda ha optat per una corbata beix i una camisa de màniga curta. "A Suïssa, els bancs estan organitzats de tal manera que són capaços d'esquivar les lleis per seguir permetent l'evasió d'impostos".

Els crítics en parlen com un manipulador més mogut per diners que no pas per ideals. Les dades que ha filtrat des del 2008 han causat estralls al món de la banca, així com en les classes adinerades i polítiques d'Europa.

La informació de Falciani va servir de base per a la famosa llista Lagarde , que ha irritat la política grega amb les seves revelacions d'oligarques i polítics que haurien evadit taxes amagant milions de diners a Suïssa. Les dades també han ajudat a identificar més de 650 evasors espanyols, entre ells el president del Banc Santander, Emilio Botín.

El 2012 Falciani va passar la informació a les autoritats nord-americanes. Ells, al seu torn, van utilitzar les dades per investigar si HSBC havia esquivat els controls contra el blanqueig de diners. Molts esperen ara el seu pròxim pas. Falciani assegura que fins ara només ha utilitzat una part molt petita de les dades que va recopilar.

Des que va ser alliberat de la presó després que l'Audiència Nacional espanyola negués a Suïssa una petició d'extradició, Falciani, que està casat i té una filla petita, ha tornat a aparèixer a França. Les autoritats li han ofert protecció a canvi de col·laborar amb els fiscals que investiguen si HSBC va ajudar clients francesos a evadir impostos.

Construir la defensa

"El meu principal objectiu és ajudar les autoritats a construir una defensa", va dir. "Estem sota atac i perdent molts diners d'impostos", va afegir sobre el sistema bancari.

Nascut a Mònaco i educat al sud de França, Falciani havia treballat per a HSBC. El 2005 va ser ascendit i traslladat a Ginebra. L'any següent va mostrar preocupació als seus caps per errors en la seguretat del sistema informàtic que podrien violar la privacitat dels dipositants. Ignorat pels seus superiors, va començar a recopilar informació en un esforç per demostrar que el sistema era vulnerable.

Falciani explica que els primers a tancar-li la porta van ser buròcrates alemanys que no estaven interessats en el seu tresor. La informació també va ser rebutjada per la França de Sarkozy, que "va intentar fer desaparèixer les proves". Però l'economia europea es va desplomar i els governs van començar a tenir-lo en compte.