Els herois del volant que porten menjar a Kíiv

Enviada especial a KíivTotes les prestatgeries de begudes alcohòliques del supermercat estan buides i un rètol diu: “Ucraïna és al nostre cor. Glòria a Ucraïna, glòria als nostres herois”. És una manera èpica i poètica d'informar els clients que hi ha llei seca a Ucraïna i està prohibit vendre begudes alcohòliques. És impossible trobar una sola ampolla d'alcohol als supermercats i a les botigues d'alimentació, que són dels pocs establiments oberts a Kíiv, la capital ucraïnesa. Es pot dir que és l'únic que hi falta, perquè sorprenentment la majoria d'aliments continuen arribant a la ciutat malgrat la guerra.

El Saro està atrafegat descarregant sacs de cebes d'un camió al mercat de distribució de fruita, verdura i hortalisses de Kíiv, al barri de Troiésxina. És un azerbaidjanès que ha decidit continuar recorrent el país al volant d'un camió malgrat el conflicte. Com ell, la majoria de transportistes al mercat són estrangers: de l'Azerbaidjan, el Kazakhstan, l'Uzbekistan… La seva pell fosca els delata. Són herois que garanteixen que el menjar continuï arribant a la capital ucraïnesa. Al mercat exhibeixen la mercaderia que porten des de centenars de quilòmetres de distància perquè estigui a la vista dels petits comerciants, que hi acudeixen a comprar gènere. Els camions estan aparcats l'un al costat de l’altre en una gran esplanada.

“Abans portava les cebes de Kherson, però ara això ja no és possible”, comenta el Saro sense deixar de descarregar sacs. La província de Kherson, al sud d'Ucraïna, on les temperatures són relativament més càlides, és una de les més assetjades per les tropes russes. D'allà també procedien les pastanagues, les patates i la remolatxa, altres dels productes bàsics de la cuina ucraïnesa perquè són els ingredients principals del borsx, la sopa tradicional que no pot faltar a cap taula a Ucraïna. Ara aquests productes arriben des de la província d'Odessa, també al sud, o directament des de Polònia, que s'ha convertit en gairebé un cordó umbilical per al país. D'allà procedeixen la majoria de productes. Els quilòmetres a recórrer són més o menys els mateixos, però el que ha canviat dràsticament són les condicions de la ruta.

“Abans tardava entre vuit i nou hores a anar d'Odessa a Kíiv. Ara me n'hi puc passar vint-i-quatre o quaranta-vuit”, assegura el conductor, malgrat que la distància a recórrer són menys de 500 quilòmetres. Hi ha controls militars arreu, algunes carreteres no són segures i cal fer una gran volta, i entrar a Kíiv és un infern. Les forces de seguretat ucraïneses revisen tots els vehicles que accedeixen a la capital i es formen cues quilomètriques, d'hores d'espera. A més, aconseguir combustible s'ha convertit en un maldecap. A totes les benzineres hi ha un rètol que indica que cada vehicle només pot repostar com a màxim 20 litres, una quantitat que és ínfima per a un camió.

Amb aquest panorama, és lògic que el cost del transport s'hagi disparat. El Shiko, un altre conductor, posa un exemple: “Contractar un camió des de la frontera de Polònia fins a Kíiv valia abans 25.000 hrívnies [uns 767 euros]. Ara costa el doble: 50.000”. És a dir, més de 1.500 euros. Per descomptat, això repercuteix en el preu final dels aliments, que en general ha augmentat. Per tant, sí, hi ha gairebé de tot als supermercats, però una altra cosa és que la gent tingui capacitat adquisitiva per comprar en un país on l'economia està paralitzada. Els productes més barats són els que tenen sortida.

En una peixateria del mateix barri de Troiésxina, hi ha un munt de gent que fa cua. Gairebé no hi ha peix fresc, només congelat. "No podem portar-ne de fresc perquè tardem hores a arribar a Kíiv amb els controls militars", justifica la peixatera, sense deixar de despatxar. En dues carnisseries pròximes tampoc hi ha carn fresca, només salsitxes i més salsitxes, de tot tipus i mides. Només en una parada de venda ambulant es pot trobar porc. El venedor fins i tot exhibeix el cap sencer de l'animal, prova irrefutable que aquella carn sí que és fresca. “Els porcs els mato jo mateix amb les meves mans”, diu l’home, que es diu Valeri i és granger. Abans també venia carn de vaca, assegura, però ara prefereix no sacrificar-les per assegurar la producció de llet mentre duri la guerra.