“Fins que Alemanya no faci els deures climàtics, no els faran els altres països"

Berlín“He posat molta energia per, com a mínim, poder encarar aquest camí. Ara cal accelerar el pas“. Així es referia la cancellera Angela Merkel (CDU) a la política climàtica alemanya en la seva última roda de premsa d’estiu aquesta setmana. Les riuades dels últims dies han posat el clima al capdavant de l’agenda política i l’opinió pública. Des de Fridays for Future a Alemanya, una de les seves cares visibles, Luisa Neubauer (Hamburg, 1996), ha criticat aquests dies l’actitud que ella considera “hipòcrita“ dels polítics alemanys, que han visitat les zones inundades sense abans “amb prou feines haver discutit a fons“ la prevenció davant del canvi climàtic.

“L’amenaça d’una crisi climàtica va escalant i ja és viva a Alemanya“. En una entrevista concedida en el marc de l’Associació de Corresponsals Estrangers a Alemanya (VAP), Neubauer, coneguda com la “Greta Thunberg alemanya“, explica la seva posició en aquest any electoral. Amb les inundacions s’ha vist de nou el que Neubauer critica com “la tendència inacabable d’assenyalar amb el dit l'altre quan es tracta de la crisi del clima: el govern culpa les empreses, les empreses la societat, la societat el govern, i tornem-hi“. Té clar que som nosaltres “els que hem produït la crisi climàtica“ i que ja “és impossible ajornar les mesures i les polítiques“ per mirar de frenar-la. Des de petita ha estat implicada en moviments socials i activisme.

Neubauer, pròxima als Verds, defensa “una estratègia mosaic“ per fer front a la crisi. Bromeja dient que, si el partit ecologista amb la candidata Annalena Baerbock entra al govern federal a la tardor, “no serà automàticament una lluna de mel“. Afegeix: “Des del punt de vista històric, els moviments només han tingut èxit quan han diversificat els fronts i actors“.  Durant l’any llarg de la pandèmia, Fridays for Future a Alemanya ha tingut poca visibilitat per la impossibilitat de manifestar-se i pel monopoli del coronavirus en l’agenda mediàtica. Han enviat e-mails i s’han reunit amb polítics i empreses per fer lobi. Ara tornen a les manifestacions setmanals per recuperar la seva veu de cara a les eleccions parlamentàries del 26 de setembre. “Peti qui peti hi haurà coalició. Per tant, no s’aconseguirà res fins que tots els partits entenguin que han d’incloure les polítiques climàtiques. Tots els partits democràtics han d‘oferir un contracte plausible per mantenir l'escalfament global per sota dels 1,5 graus“. El moviment aplega joves de diferents tendències polítiques.

Querella contra el govern de Merkel

“Vaig querellar-me contra el govern perquè no va fer la seva feina“. Gràcies a una sentència del Tribunal Constitucional alemany a favor de la querella conjunta, en la qual també va participar Neubauer com a representant de Fridays for Future, el govern federal de Merkel es va veure obligat a endurir, per insuficient, la llei de protecció del clima que havia aprovat amb molt d’esforç la Gran Coalició (CDU/CSU-SPD) el 2019. La llei recull ara que les emissions a Alemanya s’han de reduir a zero el 2050 i que han d'haver baixat al 55% el 2030. “Fa cinc anys una sentència com aquesta hauria sigut impensable, perquè el context social i polític era un altre". Amb la decisió constitucional, la protecció del clima passa a ser una obligació per garantir el futur de les generacions joves. “Els processos judicials van molt lents. Calen nous marcs jurídics per aturar la crisi que alhora permetin sancionar amb èxit, de manera conseqüent i ràpida, les explotacions mediambientals que posen vides en perill i que van en contra dels drets humans“. Arreu del món hi ha unes 1.700 querelles relacionades amb la crisi climàtica pendents de ser resoltes.

Neubauer valora amb un gust agredolç els setze anys de govern de Merkel. “S’ha perdut massa temps“ per aturar el canvi climàtic, i ciutadans de partits polítics diversos “han tingut la sensació que amb Merkel tot aniria bé“. Si bé reconeix la sensibilitat de la cancellera cap als temes climàtics, li critica que hagi legitimitat que Alemanya segueixi sent el líder en emissions a Europa. “Fins que Alemanya no faci els deures, no els faran altres països".