Qui hauria de pagar a la portaveu de Mario Monti?

BRUSSEL·LESEl principal objectiu de Mario Monti quan va arribar al poder, el novembre del 2011, va ser ressuscitar una Itàlia a punt d'esclatar financerament. Així, la imatge del país davant dels mercats internacionals era un aspecte clau de l'agenda de l'excomissari europeu nomenat primer ministre. Per això, Monti no va trigar a demanar a l'executiu comunitari que li transferís personal qualificat per a la tasca encomanada.

No va passar ni un mes que dos funcionaris de la Comissió Europea -tan interessada com el mateix país que el projecte del nou premier funcionés- ja eren a Roma. Es tractava d'Elisabetta Olivi, que es va convertir en la portaveu de l'executiu italià, i Stefano Grassi, conseller de les reformes polítiques i econòmiques. "Monti tenia al davant un ambiciós programa de reformes, i que aconseguís guanyar-se la confiança dels mercats era tan important per a l'estabilitat de l'economia italiana com per a l'europea", explica el portaveu de relacions interinstitucionals de la CE, Antony Gravili.

Brussel·les defensa la jugada i insisteix que no veu cap ombra de sospita en la transferència de funcionaris europeus al servei d'un estat membre. De fet, la normativa comunitària preveu aquest intercanvi de personal: tant un funcionari d'un estat membre pot passar una estada temporal a Brussel·les com un funcionari europeu pot ser destacat a un dels 27 països del club comunitari. Unes estades en què "els experts d'un sector poden compartir experiències i crear uns lligams que tenen un impacte inevitablement positiu en el servei", explica Gravili. I tant en un cas com en l'altre és l'administració d'origen la que es fa càrrec del salari del treballador públic.

Un intercanvi bidireccional?

En teoria, aquest intercanvi és bidireccional, però a la pràctica hi ha molts més experts nacionals a Brussel·les que euròcrates a les capitals europees. En concret, la proporció és de 1.000 a 10. Un d'aquests 10 és Olivi, a qui la premsa italiana retreu que no es mantingui en funcions merament tècniques, com es preveia abans de l'estada, sinó que hagi pres una tasca de marcat perfil polític. I sobretot ara que Monti està en plena campanya per a les eleccions del febrer.

¿Els diners de les arques comunitàries serveixen, doncs, per donar suport a la campanya de Monti? La resposta de Brussel·les és clara: no. "La portaveu Olivi dedica el 100% del temps de la seva feina a Monti com a primer ministre, no com a candidat electoral. Prova d'això és que el partit ha nomenat un portaveu de campanya", es defensa Gravili.