Nova YorkLa candidata del president Donald Trump a dirigir la CIA, Gina Haspel, va prometre ahir que l’agència d’intel·ligència no reiniciarà el programa de tortura de detinguts sota el seu lideratge. En la seva audiència de confirmació al Senat dels Estats Units, l’exespia va fer front a dures preguntes per la seva gestió d’una presó secreta de la CIA a Tailàndia el 2002, on es van torturar presumptes membres d’Al-Qaida.
“Entenc que molta gent al país vulgui conèixer la meva posició sobre l’anterior programa de detenció i interrogatoris de la CIA”, va dir a l’inici de la seva intervenció, i va insistir que si lidera l’agència no reprendrà aquest programa, que es coneixia amb l’eufemisme de “tècniques millorades d’interrogatori”. A la pregunta de la senadora californiana Kamala Harris sobre si creia, com Trump, que la tortura és un mitjà eficaç, Haspel va assegurar que no. “No crec que la tortura funcioni”, va dir, però va afegir que es va obtenir informació valuosa dels detinguts d’Al-Qaida que van ser sotmesos a les controvertides tècniques d’interrogatori. Tot i que es va negar a dir que el programa fos immoral, va subratllar que la seva “brúixola moral és forta” i va insistir que no permetrà que la CIA “dugui a terme cap activitat immoral, fins i tot si és tècnicament legal”.
La CIA, però també les forces armades, van elaborar un programa de tortura sistemàtica de detinguts després dels atacs de l’11 de setembre del 2011, durant la presidència de George W. Bush. Es van utilitzar mètodes com el waterboarding, l’alimentació rectal o la privació del son. Aquestes tècniques van ser prohibides pel president Barack Obama el 2009 i, més tard, el 2015 es va aprovar una llei que prohibia la tortura.
Haspel, després de la seva missió a Tailàndia, va treballar per a José Rodriguez, el director de serveis clandestins de la CIA. El 2005 Rodriguez va ordenar destruir 92 cintes en què es documentaven les tortures a suposats terroristes. Haspel ha sigut criticada per aquesta acció, tot i que un informe del 2011 la va lliurar de qualsevol responsabilitat. Els senadors demòcrates -que van ser els més reticents a la seva candidatura- van lamentar que gran part de la seva feina a l’agència en els últims 33 anys sigui classificada. Haspel va ignorar les demandes de més transparència.
Primera dona a dirigir l’agència
Haspel va destacar la seva feina com a agent després dels atacs de l’11-S. “No vaig quedar al marge del que passava. Vaig estar al front de batalla en la Guerra Freda, vaig estar al front de batalla en la lluita contra Al-Qaida”, va dir per defensar la seva trajectòria.
A més, va recordar que si és confirmada es convertiria en la primera dona que dirigeix la CIA. I, per tant, beneficiaria les dones que hi ha a l’agència, un món copat pels homes. “Vaig posar el meu granet de sorra, en silenci i treballant de valent, per trencar algunes de les barreres [que tenen les dones en aquest camp]”, va dir l’exespia, amb 33 anys d’experiència.