La segona cimera de Trump i Kim Jong-un vol posar fi a la Guerra de Corea

BarcelonaEls venedors de records de Hanoi esperen fer l'agost amb les samarretes i clauers de Donald Trump i Kim Jong-un. Tot està preparat a la capital del Vietnam per rebre aquest dimecres els dos mandataris en la segona cimera històrica, que durarà fins dijous, i per a la qual s'ha posat en marxa un fort dispositiu de seguretat i fins i tot s'han fet fora convidats incòmodes.

Un imitador de Kim Jong-un, amb una sorprenent semblança amb el dictador, ha estat expulsat del país per no incomodar el líder de Corea del Nord, mentre que a l'imitador de Donald Trump que també ha viatjat fins a Hanoi se li ha permès quedar-se almenys uns dies més.

El fals Kim marxa del país mentre el Kim Jong-un real s'hi acosta dins d'un tren blindat que recorre aquests dies la Xina. El ferrocarril va sortir de Corea del Nord dissabte a la tarda i va travessar el pont que uneix aquest país amb la localitat xinesa de Dandong, on les autoritats de Pequín havien desplegat un fort dispositiu de seguretat i havien fins i tot evacuat els residents i cancel·lat les reserves turístiques, segons la CCTV. El comboi trigarà unes 60 hores en recórrer els 4.500 kilòmetres que el separen del Vietnam.

La segona trobada cara a cara entre el president dels Estats Units i el líder de Corea del Nord, antics enemics històrics, hauria d'avançar i oferir resultats més tangibles que la primera cimera, celebrada el 12 de juny de l'any passat a Singapur i que va acabar amb una declaració genèrica d'intencions que apuntava al compromís per una "desnuclearització" de la península de Corea.

Des d'aquella primera trobada s'ha avançat molt poc en el camí de la desnuclearització i, de fet, segons el secretari d'Estat dels EUA, Mike Pence, Corea del Nord continua sent una amenaça nuclear per al món, encara que el mateix Trump hagi fet algun tuit dient el contrari.

El govern de Corea del Sud, tot i així, confia que de la segona trobada en surti un acord polític per poder posar fi formalment a la Guerra de Corea, que tècnicament encara està en marxa després de la firma de l'armistici del 1953. La firma de la pau entre els dos països veïns va ser també un dels compromisos que es van tractar l'any passat en la cimera entre el líder nord-coreà i el president de Corea del Sud, Moon Jae-in.

"Crec que els EUA i Corea del Nord podrien arribar a un acord per declarar la fi de la guerra d'alguna manera", ha dit aquest dilluns el portaveu de l'oficina presidencial sud-coreana, Kim Eui-kyeom, que va admetre que una iniciativa d'aquest tipus hauria d'incloure també Seül i Pequín per completar els països signants d'aquell armistici.

Corea del Nord veu amb bons ulls la firma d'aquest acord de pau com una manera d'acabar amb la situació que permet als Estats Units mantenir les seves tropes a Corea del Sud, amb la qual fa exercicis militars conjunts de forma habitual.

En tot cas, igual que va passar a Singapur, per al líder nord-coreà el simple fet de reunir-se en una cimera de tu a tu amb el líder de la primera potència mundial suposa un reconeixement internacional molt preuat, mentre la seva domesticada opinió pública assumeix aquest acostament amb l'històric arxienemic del país, els EUA, que sempre havia estat el dimoni a la Terra.

Trump, per la seva banda, es veu molt atret per la idea de ser el president nord-americà que aconsegueix firmar el tractat de pau de la Guerra de Corea. El seu diàleg amb Kim Jong-un ja li ha suposat una nominació als premis Nobel de la pau, impulsada, segons va dir el mateix Trump, pel primer ministre japonès, Shinzo Abe.

"El primer ministre Abe m'ha nominat al premi Nobel. ¿Saben per què? Perquè tenien coets i míssils volant sobre el Japó, alarmes constants, i ara de sobte se senten segurs. Jo he aconseguit això", va dir el president dels EUA en una roda de premsa fa dies.

Tot i així, la realitat és que el règim de Corea del Nord encara no ha fet cap pas concret cap a la desnuclearització, ja que mentre anunciava el desmantellament d'una base de llançament de míssils arribaven informacions sobre les tasques de construcció d'un laboratori militar. Les autoritats nord-coreanes, de fet, insisteixen en rebutjar una desnuclearització "unilateral" del seu arsenal nuclear.

En un acte aquest mateix diumenge, Trump ha admès que no pretén "donar presses" al règim nord-coreà perquè es desfaci de les seves armes nuclears. "Simplement no vull més proves [nuclears]. Mentre no hi hagi més proves estarem contents", ha dit.

I és que la distensió entre els EUA i Corea del Nord iniciada el 2018 va arribar just després d'un any i mig d'escalada de tensió en què el règim de Kim Jong-un havia fet la sisena prova atòmica i havia aconseguit desenvolupar, segons Pyongyang, els preuats míssils intercontinentals, capaços de fer arribar la bomba atòmica a territori continental dels Estats Units.

Insistint en el missatge que ha reiterat des de l'inici del desgel, Trump ha intentat tornar a portar el seu antic enemic cap al camí de la desnuclearització amb la pastanaga de l'ajuda econòmica, tot assegurant que Corea del Nord "podria ser un dels grans poders mundials" si transforma la seva economia. Molts analistes veuen en el fet que la cimera se celebri al Vietnam, país aliat de Pyongyang, un indicador de la voluntat de Kim Jong-un d'instaurar un règim político-econòmic més obert, similar al de Hanoi o al de Pequín, el seu principal aliat.