BarcelonaLa fotògrafa i activista Alisa Bàvrina va viatjar fa tres anys des de la seva Sibèria natal a Barcelona. Ha participat en les protestes contra el règim de Vladímir Putin organitzades per la diàspora europea. Cada estiu torna a Rússia per passar les vacances amb la família. La seva obra es pot veure a la galeria Valid Foto, dins el certamen Barcelona Gallery Weekend. Comenta a l'ARA les seves impressions sobre les eleccions legislatives d'aquest cap de setmana a Rússia, que han confirmat la victòria del partit del president Vladímir Putin, després de participar en un acte organitzat per l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya.
Com valora el resultat de les eleccions?
— Els resultats oficials que comencen a sortir no es corresponen amb la realitat. Totes les enquestes, fins i tot les oficials, no havien previst res així. No podem reconèixer aquests resultats. Hi ha hagut casos flagrants de manipulació, l'oposició no s'hi ha pogut presentar. El que ha passat aquests tres dies (sobretot a la nit, quan no hi havia observadors per vigilar els vots) ha sigut un circ. Estic indignada, tothom hauria de sortir al carrer.
¿Creu que això ajuda Putin a perpetuar-se en el poder fins al 2036, com li permet la reforma constitucional aprovada l'any passat?
— Sí, perquè no té cap oposició al Parlament: no tindrà problemes amb la majoria absoluta. Era important per a Putin, i també de cara a la ment de la gent, que el seu partit consolidés la majoria parlamentària.
En què se sustenta el règim de Putin?
— En la por, la indiferència i la corrupció. Aquestes són les bases del seu poder. Veient els resultats, hem de reconèixer que no serà possible una transició pacífica. No soc radical ni vull cremar el Parlament, però hem d’acceptar que no podrem anar conquerint espais progressivament. Haurà de ser un canvi sobtat. S’està acumulant molta ràbia i un dia, quan hi hagi una espurna, explotarà. No sabem quan ni com.
La majoria de la gent que va sortir al carrer contra Putin el gener passat, amb motiu de la detenció de Navalni, tenen entre 30 i 40 anys. Hi ha un factor generacional en l'aspiració de canvi?
— Tenim internet, veiem com es viu en altres llocs, quines són les bases de les societats democràtiques a Europa. Pots dir el que vulguis, casar-te amb qui vulguis. Ja no ens conformem només amb tenir un plat a taula i un sostre i que no ens caiguin bombes, com es conformen les generacions que van viure la guerra i la desaparició de l'URSS. Jo vaig menjar una mandarina per primer cop quan tenia 5 anys, i no érem una família pobra. El nostre país pot oferir molt més, volem viure el món i no ens deixen. Tinc esperança i soc optimista.
El Partit Comunista ha obtingut uns resultats inesperadament bons. Pot jugar un paper d'opositor?
— No és que la gent els hagi votat per nostàlgia amb l'URSS o amb l'estalinisme, sinó perquè ser en aquests partits és l’única manera de participar en la vida política. Perquè si defenses Navalni t'envien a la presó. És el resultat d'escollir entre el dolent i el pitjor. I alguns joves candidats s'han presentat sota la sigla del PCFR només per tenir veu.
Què en pensa de Navalni?
— S’ha convertit en un símbol de l’oposició. Sabia perfectament que si tornava a Rússia l’empresonarien i aleshores tothom el coneixeria. És cert que el seu passat de posicions nacionalistes no ens agrada, però tothom té dret d'equivocar-se. Tampoc podem esperar eternament que aparegui un líder perfecte i pur. Hi confiem. Espero que surti viu de la presó i que pugui tornar aviat a la política, però em temo que passarà molt més temps entre reixes que no els dos anys i mig de la condemna que ara compleix.