Tareq Baconi: “Hamàs és un moviment nacionalista anticolonial”
Expert en el grup islamista Hamàs
BarcelonaEl professor palestí Tareq Baconi (Aman, 1983) és un dels investigadors que coneix millor Hamàs i els seus líders. Ha treballat en centres de recerca de referència com l’International Crisis Group i és un dels editors del Journal of Palestine Studies. Presideix el centre d’estudis palestins Al-Shabaka, amb seu a Nova York. Una prolífica trajectòria acadèmica que es reflecteix en el llibre Hamás: auge y pacificación de la resistencia palestina, que Capitán Swing acaba de reeditar en castellà. Respon a les preguntes de l’ARA per videotrucada des de Sud-àfrica.
¿A vostè també el van agafar per sorpresa els atacs del 7 d’octubre?
— Sí, va ser una sorpresa. Jo sabia que Hamàs continuava ideològicament compromès amb la resistència armada, però pensava que no podria fer res per la duresa del bloqueig israelià. Em va sorprendre més la debilitat de l’exèrcit israelià. Hamàs mateix es va sorprendre. Crec que Hamàs va preparar una operació molt més limitada, que tenia com a objectiu les bases militars que envolten la franja de Gaza i potser fins i tot segrestar militars israelians i obrir una negociació. I em sembla que Hamàs va perdre el control de l’operació. Perquè al final hi van participar altres faccions i també civils, i hi havia els quibuts i el festival Nova... que no crec que Hamàs ni tan sols sabés que existia. Des del punt de vista polític, intentaven demostrar que la qüestió de Palestina no ha estat derrotada i que el bloqueig era insostenible. I volien enviar el missatge als règims de la regió que no podien normalitzar les relacions amb Israel.
En el seu llibre descriu Hamàs com un moviment polític que no es pot comparar amb Al-Qaeda o l’Estat Islàmic.
— Al-Qaeda o l’Estat Islàmic són moviments transnacionals que utilitzen la violència sense una agenda política. Però Hamàs és un moviment nacionalista compromès amb l’alliberament de Palestina, i és un moviment anticolonial. Si traiem la ideologia islamista de Hamàs, trobem els mateixos factors d’impuls polític que havia tingut l’Organització per a l’Alliberament de Palestina, que és una organització laica. L’etiqueta de terrorista serveix per legitimar l’actuació d’Israel i li treu de sobre la responsabilitat d’haver de tractar Hamàs políticament.
L’agenda política de Hamàs ha anat canviant des del seu origen. Encara que no ha reconegut mai l’estat d’Israel, accepta un estat palestí només sobre les fronteres del 1967. Però això no li ha servit per ser acceptat com a interlocutor.
— Des de la Segona Intifada (2002-2005), Hamàs ha estat proposant compromisos polítics: ha ofert una treva a llarg termini a canvi d’un estat palestí seguint les fronteres del 1967, s’ha compromès amb governs d’unitat i es va implicar en els processos democràtics. Després d’això es van trobar no només amb el silenci d’Israel i la comunitat internacional, sinó amb una oposició activa. Així, després de guanyar les eleccions democràtiques, els EUA i Israel van intentar fomentar un cop i una guerra civil. Això els va fer arribar a la conclusió que l’única forma útil de resistència és l’armada.
L’objectiu declarat del govern de Netanyahu és eliminar Hamàs. Després d’un any de guerra, ¿està a prop d’aconseguir-ho?
— Aquest objectiu és inassolible. I no ho dic jo, ho diuen els màxims responsables militars i de seguretat israelians, que entenen que Hamàs no és només un moviment organitzat, sinó que també és una ideologia. Militarment, Israel tampoc està guanyant la guerra. Es fa difícil dir això amb més de 40.000 palestins morts, però, analitzant-ho fredament, en el front militar Israel no ha pogut assolir cap dels seus objectius. La gran majoria dels ostatges van ser alliberats a través de la negociació durant la treva, i molt pocs per mitjans militars. L’objectiu militar no està gens clar. El que està clar és que Netanyahu vol evitar un alto el foc, perquè li complicaria mantenir-se en el poder. Aquesta és l’única raó per la qual encara continua el genocidi. Fa mesos que Hamàs declara sense ambigüitat que accepta intercanviar els ostatges israelians per presos palestins a canvi d’un alto el foc permanent. I el govern de Netanyahu està disposat només a un alto el foc temporal. El missatge és: us donarem els vostres presos, torneu-nos els nostres ostatges i després continuarem el genocidi.
Hamàs ha acceptat el pla d’alto el foc de Biden.
— El problema és que els EUA no estan realment interessats en aquesta proposta. Biden ha donat carta blanca a Israel per continuar el genocidi, i no només amb la seva retòrica, sinó amb armes, suport diplomàtic i econòmic. El que és increïble és que a Washington saben que el genocidi no els interessa però permeten que Netanyahu continuï disparant.
Com s’explica l’assassinat a Teheran d’Ismail Haniyeh, el màxim responsable de Hamàs?
— Aquesta és una vella tàctica israeliana: executar la cúpula dirigent per intentar debilitar Hamàs. No ha funcionat abans i no crec que funcioni ara. És una prova evident que Israel no vol un alto el foc: quan busques un acord no mates el negociador clau. Ara, en lloc de Haniyeh, hi ha Yahya Sinwar, i si també el maten sortirà un altre líder. Hamàs és una organització força democràtica internament en la qual es fan consultes molt àmplies sobre les decisions estratègiques. Però el canvi de líder serà important, perquè ara la presa de decisions torna a estar dins de Gaza i perquè torna a l’ala militar.
Vostè descriu la solució de dos estats com un cadàver...
— Miri, no crec que hi hagi cap possibilitat per a la solució dels dos estats. Només existeix en el llenguatge dels responsables polítics. Sobre el terreny fa dècades que hi ha una realitat d’un sol estat. Els israelians ho saben i els palestins també. Des del bàndol israelià, ara al més alt nivell de govern, van votar a la Knesset que no hi haurà mai un estat palestí. A l’altra banda, l’Autoritat Palestina afirma que vol una solució de dos estats, però és un organisme del tot irrellevant actualment. I la majoria de palestins realment volen la llibertat des del riu fins al mar. Només hi ha dues opcions: el genocidi, l’apartheid i la supremacia jueva, o bé un estat per a tots els ciutadans, amb igualtat de drets.