Haití, un país sense esperança malgrat l'abundant ajuda exterior

Ciutat de MèxicCada cop que els haitians pensen que no poden empitjorar, la nació pren un altre gir nefast. Des de dimecres, el país trontolla al límit d’un buit polític, sense el president Jovenel Moïse, que va ser assassinat a trets a casa seva, sense un Parlament ni un Tribunal Suprem en funcionament.

Durant dècades, el país s’ha situat a la part alta de la llista de nacions que, com l’Afganistan i Somàlia, han capturat la imaginació del món pels seus nivells de desesperació. Com s’hi ha arribat? La conflictiva història s’endinsa en les arrels d'Haití com a antiga colònia d’esclaus de França, que va guanyar la independència el 1804 després de derrotar les forces de Napoleó i que ha patit dècades d’una dictadura brutal que va acabar el 1986.

Després de la devastació del terratrèmol del 2010, l’afluència d’ajuda exterior i la presència de forces de manteniment de la pau només han fet que empitjorar els problemes i la inestabilitat. Però els fracassos d’Haití no s’han produït en el buit. La comunitat internacional, que hi ha aportat 13.000 milions de dòlars en l'última dècada, hi ha contribuït. En comptes d’ajudar a reconstruir les estructures d’estat, que és el que els diners haurien d’haver aconseguit, les institucions encara s’han buidat més de contingut.

Quan el president va deixar expirar el mandat del Parlament l’any passat, va deixar Haití amb 11 representants electes –ell mateix i 10 senadors– per a una població d’11 milions d’habitants. Hi va haver una condemna generalitzada però poca repercussió a Washington. Durant l'any i mig següent, fins al seu assassinat, Moïse va governar cada vegada més a cop de decret.

Dependència dels ajuts

Tants diners han servit de complicada salvavides i han deixat al govern pocs incentius per dur a terme les reformes institucionals necessàries per reconstruir el país. L'executiu ha apostat per la idea que cada cop que la situació empitjori la comunitat internacional obrirà les seves arques. És la raó per la qual els analistes i els activistes haitians parlen no pas d’estat fallit, sinó d’estat dependent de l’ajuda exterior.

I l'ajuda, a més de serveis i subministraments vitals, també ha permès que la corrupció, la violència i la paràlisi política es fes habitual. Tot i que ho neguen, els polítics haitians, inclosos els del govern, tradicionalment han confiat en les bandes per influir en les eleccions al seu favor. En els últims tres anys del mandat de Moïse, hi ha hagut més d’una dotzena de massacres de bandes vinculades al govern. Les forces policials han matat més de 400 persones en barris antigovernamentals i han provocat el desplaçament d’1,5 milions de ciutadans.

Ara "hi haurà moltes crides a una intervenció internacional i per enviar-hi tropes, però és important que fem un pas enrere i vegem com la intervenció internacional ha contribuït a aquesta situació", diu Jake Johnston, investigador associat del Centre de Recerca Econòmica i Política de Washington, que va encunyar el terme "estat dependent de l'ajut exterior”.

S'han gastat milers de milions de dòlars en l'anomenada reconstrucció nacional a Haití, “cosa que només ha contribuït a l'erosió de l'estat i a la politització de les institucions", diu Johnston. "Si ara diem que hem de seguir fent això, doncs no funcionarà".

Un president sense suport

L’assassinat de Moïse és un capítol més de la violenta dècada del país. Els executors van matar un president que va arribar al poder el 2016 guanyant les eleccions amb només 600.000 vots. Només el 18% dels votants li van donar suport en uns comicis en què hi va haver acusacions generalitzades de frau. Tot i això, quan es va descobrir que havia desaparegut bona part de l’ajut internacional atorgat al govern, els Estats Units van continuar defensant un líder impopular i controvertit. De res no van servir les exigències dels líders de la societat civil perquè dimitís, i Washington li va continuar donant suport. Mantenir-se al poder ha atiat la violència, asseguren els crítics.

Els Estats Units i els seus socis internacionals han fracassat a Haití. En comptes d’ajudar a crear un estat que funcioni, han establert un sistema en què es reforça un actor qüestionable amb poc suport nacional, la forma més senzilla d'aconseguir estabilitat a curt termini. Amb un continu suport nord-americà, Moïse havia esdevingut cada vegada més autocràtic, aprovant una llei antiterrorista a finals de l'any passat que era tan àmplia que es podia exercir contra la seva oposició.

"És difícil pensar en el moment actual com una oportunitat, ja que probablement crearà més caos", assegura Alexandra Filippova, advocada de l'Institut per a la Justícia i la Democràcia d’Haití, organització que proporciona representació legal a les víctimes de vulneracions dels drets humans. "Si els Estats Units i altres socis internacionals es preocupen seriosament per ajudar Haití han d'escoltar la societat civil haitiana i emprendre el camí difícil: construir una base real per a la democràcia".