Els habitants de Wuhan, uns pàries al seu país

PequínAgressions entre veïns, denúncies a la policia i fins i tot portes dels pisos bloquejades amb cadenes per impedir que els que hi viuen surtin de casa. Són algunes de les dures situacions que han viscut molts ciutadans de Wuhan, la ciutat xinesa on es va originar el nou coronavirus -i on ahir es va registrar la primera mort pel virus d’un ciutadà no xinès: un ciutadà nord-americà de 60 anys-, quan han tornat als seus llocs de residència des d’altres províncies, després de les vacances d’Any Nou Xinès. La por del contagi s’ha escampat per tot el país i condueix a actituds discriminatòries. En aquests moments ser de la província de Hubei o, pitjor, de la seva capital, Wuhan, és gairebé sinònim de ser un empestat a la Xina. I és que el 97% de totes les morts i el 67% dels infectats s’han registrat en aquesta regió. En alguns districtes de Pequín s’ha negat l’entrada als veïns originaris de Wuhan, que no han pogut accedir a casa seva. I s’han convertit en desterrats dins del seu propi país.

Les xarxes socials estan sent un reflex de tot plegat. S’han viralitzat vídeos on es veuen grups de persones agredint amb bastons a veïns, suposadament de Wuhan, que intenten entrar als recintes després d’haver passat les vacances en aquesta ciutat xinesa, focus de la malaltia. També persecucions pels carrers a cops. Les denúncies, a l’estil de les delacions d’altres èpoques, per assenyalar els inquilins que podrien haver viatjat a Hubei fins i tot han estat promogudes per la policia. Per exemple, al Diari del Poble s’han anunciat les recompenses que rebrien els delators: de 130 a 388 euros en algunes parts del país.

També són colpidors els vídeos en què funcionaris precinten domicilis amb famílies a dins, a vegades fins i tot amb taulons, per assegurar una mínima quarantena, malgrat no saber si tenen la malaltia. Trencar el precinte pot comportar seriosos problemes legals. A més, circulen les advertències que les persones que amaguin informació sobre el seu estat de salut s’arrisquen a ser acusats d’“atemptat contra la seguretat pública”, un delicte que pot ser castigat amb la pena de mort a la Xina.

La por de la malaltia ha disparat la paranoia. La decisió d’aïllar Wuhan i gran part de Hubei va arribar en plenes vacances d’Any Nou i va deixar desemparats els residents que hi estaven de viatge. Des de l’estranger, el govern els va repatriar, però a la Xina van veure com se’ls negava l’entrada a hotels i pensions. A la turística regió de Yunnan, per exemple, les autoritats van haver d’organitzar que a cada ciutat es reservés almenys un hotel per acollir els turistes de Hubei, que havien sortit d’aquesta província per celebrar les vacances. En zones rurals han anat una mica més enllà: alguns pobles han posat directament barreres per impedir l’entrada de forasters.

Ciutats fantasma

A Pequín, on el nombre d’infectats no arriba a 300, la vida continua interrompuda per unes vacances inusuals. Els carrers estan pràcticament buits. La gent viu enclaustrada i només s’arrisca a fer curtes expedicions per comprar queviures o per passejar el gos. Tot continua tancat, els controls de temperatura són inevitables als espais públics i fins i tot hi ha edificis on ni tan sols deixen entrar els amics o familiars dels residents.

Però res de tot això es pot comparar amb la vida a Wuhan. Dijous passat van anunciar mesures més dràstiques per controlar l’epidèmia. Mesures que sonen a desesperació. Es va ordenar anar casa per casa per detectar malalts -cal no oblidar que són onze milions d’habitants- i reunir-los en centres especials que s’han habilitat a correcuita en estadis o en centres d’exposicions. L’objectiu és aïllar-los fins que es confirmi si donen positiu. En altres ciutats ja s’ha imposat l’aïllament total al domicili i les autoritats només deixen sortir de casa una persona de la família cada dos dies per anar a comprar.

I molt més lluny, a 560 km de distància, a la província de Zhejiang, la segona regió més afectada per l’epidèmia, també s’han adoptat aquestes mesures extremes. S’han tancat els espais públics i s’han prohibit els funerals i els casaments.

The New York Times destaca que els internaments massius recorden els mètodes utilitzats el 1918 per combatre l’anomenada grip espanyola, que va matar 20 milions de persones a tot el món. I organitzacions com Human Rights Watch critiquen aquestes mesures per ineficaces i perquè no respecten el dret a la salut i a ser atès dignament.